Josep Triadó
Alcalde de Premià de Dalt (Junts)
“Volem ser coneguts com a referent de poble saludable”
“Durant aquests anys hem mantingut la base d’un municipi ordenat, net i segur. Ara toca aportar-hi una millor qualitat de vida”
“Les ocupacions delictives i de màfies ara mateix ja no es donen a Premià de Dalt perquè els ho posem molt més difícil”
Mantinc que en política els pactes se sostenen en la confiança i és el cas del regidor socialista
Segurament al setembre ja tindrem a punt els terrenys de Can Nolla per urbanitzar-los
Josep Triadó va superar el 2023 amb majoria absoluta de nou regidors la seva quarta candidatura com a alcalde de Premià de Dalt i que l’enfrontava a l’històric exalcalde Joan Baliarda, amb qui va ser regidor durant 15 anys. La transformació del municipi en un lloc marcat per la vida saludable és el pinyol del mandat, que també vol afrontar el repte pendent de l’habitatge públic i la millora de la recollida selectiva, entre altres projectes.
Majoria absolutíssima de nou regidors i torna a pactar amb el PSC. Això és una entesa a prova de foc.
Mantinc que en política els pactes se sostenen en la confiança, i aquest és el cas del regidor socialista, una persona amb la qual treballem molt bé. En definitiva, el govern l’integrem deu persones, però actuem en una mateixa línia. No fa la sensació que hi hagi dues formacions diferents, sinó que tots actuem com un tot.
Un mandat que ja no està condicionat ni per la covid, ni pels desastres com el ‘Glòria’, ni pels efectes immediats de la guerra d’Ucraïna... Més pressió per complir amb tots els objectius previstos?
Més pressió, no; més capacitat, si de cas. No oblidem que abans del mandat anterior també van ser uns anys marcats pel procés i tot el que se’n va derivar, que va marcar, i molt, les administracions catalanes. Potser no vam assolir els objectius previstos, obligats per les emergències, però com a Ajuntament vam donar resposta a multitud de reptes que se’ns van presentar sense preveure’ls. Esperem que es mantingui certa estabilitat que ens permeti tirar endavant tots aquells projectes que havíem hagut de deixar descansar perquè l’escenari no era propici. Ara tornen a ser objectius previstos i, per tant, realitzables dins del termini establert i en la forma escaient, tal com havien estat dissenyats. Tot i això, durant aquests anys hem mantingut la base d’un poble ordenat, net i segur. Ara és el moment d’aportar-hi més qualitat de vida.
Parli’m d’aquests projectes de transformació.
Parlava de la base del manteniment, la neteja i la seguretat com a punt de partida. Segur que tot és millorable, però crec que en aquests tres àmbits s’està fent una bona feina. En l’aspecte de seguretat, per exemple, que en el mandat anterior va ser un dels problemes a destacar, hem aconseguit que Premià de Dalt, amb dades dels Mossos, ara torni a ser un dels municipis amb un percentatge més baix de delictes. Els robatoris amb força a habitatges i vehicles i les ocupacions s’han reduït de manera notable i això és una gran notícia perquè ens aplana el camí per convertir-nos en vila saludable i tranquil·la. Com a Ajuntament, un dels reptes clau, sobretot després de la pandèmia, és treballar perquè hi hagi el mínim de gent vulnerable i això ho relliguem amb l’escenari de futur de convertir-nos en vila saludable. No perquè lluïm una etiqueta, sinó perquè totes les polítiques que desenvolupem vagin en el sentit d’assolir una millor qualitat de vida. Vull que se’ns conegui com a referent de poble saludable.
Amb un equipament clau com és el complex esportiu, amb la piscina municipal coberta.
Sí. És una proposta molt meditada i que ja fa massa anys que dura, però que s’ha allargat per problemes aliens a la construcció, com va ser el cas de la pandèmia. Ja hem posat en marxa el procés de licitació de la construcció de l’equipament, que puja a 6,2 milions d’euros. No hem demanat cap euro al banc: la Diputació fa una aportació econòmica molt important i la gestió anirà a càrrec de l’empresa Dir, que ens pagarà un cànon anual. Es tracta d’unes instal·lacions plantejades per no ser deficitàries per a l’Ajuntament i evitar que siguin un forat econòmic. Volem que sigui un referent a escala comarcal. Pensem en un espai de gaudi i de salut, obert de sis del matí a onze de la nit, amb preus assequibles i per a tots els trams d’edat i pensat perquè el facin servir tots els barris de Premià. Un lloc de socialització i intercanvi d’experiències, amb l’exercici físic i l’esport com a columna vertebral. Pensem que també serà un revulsiu especialment per als joves, perquè molts deixen l’esport a aquesta edat bé per avorriment, bé per fer altres activitats menys saludables, i estem convençuts que, amb una oferta tan completa com la que preveiem, els podrem convèncer de continuar practicant esport. I tampoc podem oblidar la gent gran, a la qual podrem oferir una alternativa molt millor que asseure’s al sofà a mirar la televisió.
Una tercera edat activa?
És un aspecte que ja cuidem molt a Premià de Dalt amb programes com l’Espai Respir i que volem continuar potenciant. Hi ha una sèrie a Netflix que es diu Viure 100 anys. El secret de les zones blaves, en què un escriptor viatja per diverses comunitats del món on la gent viu més anys i té un bon estat de salut. Un dels secrets, diuen, és la pràctica d’activitat física i és aquí on ens volem emmirallar. La vida sedentària, tant físicament com cognitiva, és poc recomanable si es vol viure amb plenitud.
Les inversions en esport han estat contínues des que vostè és alcalde.
Perquè hi creiem com a equip de govern. Durant el meu primer mandat, vam traslladar l’skatepark a la Poma, al costat del camp de futbol, perquè el lloc que ocupava havia de ser per a l’ampliació del pavelló. El nou emplaçament s’està convertint en un lloc de referència internacional pels esports que s’hi practiquen i comporta que a Premià de Dalt ja es comenci a consolidar el turisme saludable. I durant el segon mandat vam ampliar i millorar el pavelló poliesportiu que substituïa la pista exterior amb un creixement molt important de les activitats que s’hi desenvolupen. I si busquem altres referències en clau esportiva, encara que sigui en l’àmbit privat, hem d’esmentar les vuit pistes de vòlei platja que s’habilitaran a l’espai que ocupava l’antiga fàbrica de Can Mercadal. Vuit pistes que gestionarà el mateix club que ara porta les tres que hi ha al costat del pavelló. Finalment, hi ha un projecte també en l’àmbit privat per fer una residència per a esportistes de 160 places i que s’ubicaria a la part baixa del camp de futbol.
La construcció d’habitatge públic també havia quedat aturada...
El pla general del 2007 ja estableix els diversos sectors on hi ha prevista la construcció d’habitatge públic. La bombolla immobiliària i la crisi general van generar molta incertesa en el sector i van frenar en sec les promocions. En el nostre cas, tots els sectors tenen un procés urbanístic engegat, però no és fàcil ni ràpid. Alguns, però, ja es troben en la fase final del procés i segurament al setembre ja tindrem a punt els terrenys de Can Nolla per urbanitzar-los i començar a fer-hi els 116 habitatges de promoció pública, 20.000 metres quadrats d’equipament i sis hectàrees de zona verda. Confiem que abans d’acabar el mandat ja es puguin aixecar els edificis. També tenim una petita promoció d’habitatges davant de l’escola Santa Anna que es podran començar a principis de l’any vinent. El problema que tenim, com a tot arreu, és que hi ha molta demanda i poca oferta.
La inseguretat va ser un dels cavalls de batalla del mandat anterior. S’ha revertit la situació?
La polèmica que es va voler generar amb Desokupa va passar l’octubre del 2022, i el febrer del 2023 la Generalitat va aprovar mesures antiocupació que ens van permetre com a consistori actuar amb més contundència contra els casos detectats al municipi. A més, en el nostre cas hi va haver l’element dissuasiu que ens ha permès reduir el nombre d’ocupacions i tenir molt controlades les poques que encara hi ha. En el cas que es tracti de famílies vulnerables, les podem dirigir cap a serveis que els donin una resposta alternativa. Les ocupacions delictives i de màfies ara mateix ja no es donen a Premià de Dalt perquè els ho posem molt més difícil i, en cas de trobar-ne alguna, tenim eines més efectives per neutralitzar-les, així com una llei més efectiva contra aquells que fan del delicte el seu modus vivendi.
L’institut escola sembla que al final serà una realitat.
I molt esperada! El mes de maig finalment vam signar el conveni amb Educació perquè faci el nou edifici en uns terrenys cedits per l’Ajuntament de 4.000 metres quadrats que, a més, aportarà el 30% de la inversió de l’obra, aproximadament un milió d’euros. Esperem que no hi hagi més demora i en dos anys disposem de les instal·lacions que es mereix el centre.
El 2025 és la data fixada per Europa perquè els municipis recullin selectivament el 55% dels residus. Premià de Dalt ha fet els deures?
Nosaltres ho portem bé amb un 53,1% de recollida selectiva el 2023, però hem de fer un pas més i fer l’aposta pel porta a porta que s’ha vist com el sistema més efectiu. Estem treballant en el procés per instal·lar contenidors intel·ligents i a partir del setembre començarem una campanya de coscienciació a la població, tant a nivell d’informació municipal com dels agents cívics. Som conscients que serà un esforç i que demana un canvi de mentalitat per a la ciutadania, però és el que toca i no ens ha de fer por afrontar-ho. L’objectiu final és que tothom pagui per allò que genera, que és el més just.
Superada la sensació d’inseguretat respecte a actes delictius continua com a un dels principals problemes que detecta la població, segons l’enquesta de la Diputació, l’incivisme.
És un aspecte complexe de resoldre totalment perquè engloba des del mal ús dels patinets, a les pintades, el soroll a deshores o fins i tot petits furts, entre d’altres. En aquest darrer cas, el principal problema correspon a unes lleis que son massa laxes amb els delinqüents reincidents, que es creuen impunes perquè els seus actes no reben el càstig corresponent. Això afecta la convivència i provoca certa impotència entre els cossos policials que veuen com detenen un lladre que al cap de poques hores torna a sortir per on ha entrat. En global, però, aquest tipus d’actes també han baixat bastant perquè hi estem molt a sobre i actuem amb rapidesa quan es detecta algun cas. Tot i això, les xarxes socials que fan de megafonia del que passa al municipi no sempre reflecteixen la realitat i hi ha casos on es magnifica tot plegat. L’any vinent tenim previst la instal·lació d’una segona anella de càmeres de seguretat que fins que no s’endureixin les lleis fan un efecte dissuasori que ja ens va bé.
Han fet bandera del primer parc inclusiu a la zona de Felicià Xarrié.
És el lloc on fem la festa major i l’hem plantejat com un espai on també s’ampliarà l’aparcament. El parc inclusiu està pensat com un lloc on tothom en pugui fer ús, sense barreres i pensant que els futurs espais que es facin en el poble segueixin la mateixa línia. Va ser una proposta de La Crida que va votar a favor del pressupost 2024 i que es va incloure com a inversió.
S’han unificat els dos festivals culturals, l’Ulisses i l’Endofest. Per què?
Per unir esforços, augmentar l’eficiència, reduir la despesa i potenciar l’esperit solidari. La proposta ha funcionat, s’ha obert a la participació del teixit econòmic del poble i crec que tenim molt camí per recórrer. A més, ara se n’encarrega de la gestió l’Hospital Clínic, que contracta els grups i les empreses. Nosaltres com a Ajuntament aportem 15.000 euros i el suport logístic corresponent. Aquest nou sistema ens ha permès que abans de vendre la primera entrada aquest any ja teníem totes les despeses cobertes, també perquè els grups contractats venen amb un cost inferior a l’habitual. Es tracta d’un festival per visibilitzar l’endometriosi, que afecta a un 10% de les dones i tots els implicats ens sentim molt orgullosos perquè ens comenten des del Clínic que som la primera administració en preocupar-nos per aquesta malaltia. En breu es faran públics els resultats dels estudis que han estat finançats amb els diners aconseguits pel festival.
Malgrat els bons resultats electorals on el seu grup va augmentar en percentatge de vots, es va acabar perdent el desè regidor en benefici de Veïns de Premià de Dalt. L’efecte Baliarda va funcionar a mitges?
Crec que més que perdre vots el que va baixar és la participació en general. La presència d’un exalcalde amb el recorregut de Joan Baliarda pesava en les darreres eleccions, és natural, però nosaltres també estàvem molt convençuts de la feina feta i del suport de la ciutadania que ens consta que tenia i té un alt grau de satisfacció respecte al govern.
Baliarda i vostè van compartir quinze anys en el govern. Com ho porten ara en bàndols diferents?
Ell fa temps que no participa activament dels plens, però de tant en tant ens trobem i parlem del municipi. Ell amb les seves inquietuds i jo amb les meves. No crec que estigui exercint com a cap de l’oposició, sinó més aviat es troba en una situació d’estand by.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.