Estat espanyol
Peinado apunta que del “silenci” de Sánchez se’n poden treure “conclusions”
El jutge que investiga Begoña Gómez, la dona del president espanyol, justifica la decisió de lliurar a les parts l’enregistrament de la declaració a la Moncloa, tot i l’oposició de la fiscalia
El jutge que investiga Begoña Gómez, la dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, entén que del “silenci” del cap de l’executiu en el cas se’n poden treure “conclusions”.
El titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, ho ha escrit aquest dijous en una interlocutòria on ordena lliurar a les parts el vídeo enregistrat el passat 30 de juliol quan va anar a prendre declaració a Sánchez al palau de la Moncloa. El líder de l’executiu es va negar a declarar i es va limitar a confirmar que Gómez és la seva dona i, per tant, s’acollia al dret a no declarar contra ella, com preveu l’article 416 de la Llei d’enjudiciament criminal. Poc després, l’Advocacia de l’Estat va interposar una querella contra Peinado per prevaricació davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
En l’escrit, Peinado admet que el “silenci” de Sánchez és “legítim”, però considera que “permet donar lloc a la formació d’inferències que, en el seu cas, en conjunt amb altres elements de caràcter objectiu, poden dur a conclusions de caràcter objectiu”, tant de caràcter “inculpatori cap a algun investigat” o bé exculpatori.
El jutge rebutja així la petició que la fiscalia li va fer el passat 3 d’agost perquè no lliurés a les parts els enregistraments de la prova testifical practicada a la Moncloa, en el marc de la causa contra Gómez per presumpte tràfic d’influències i corrupció en els negocis. El ministeri públic va al·legar que la diligència “mancaria d’utilitat material o processal” per l’absència de declaracions. Però Peinado justifica que “les parts tenen dret a disposar de còpia de tots els documents continguts a les diligències prèvies”, inclús “els continguts en els suports digitals” que es documentin.
Peinado insisteix que la conducta que posi de manifest qualsevol dels partícips en el procés, tant “pel que responguin o bé pel seu silenci”, pot influir en “la interpretació processal”.