política
L’UCE distingeix la trajectòria de la Plataforma per la Llengua i Joan Amorós
Reben el premi Canigó per la seva tasca en defensa del català i del corredor mediterrani, en una cloenda que ha tornat a fer una crida per la defensa de la llengua
Rull reclama a l’independentisme “no obsessionar-se en els retrovisors” i “dibuixar un horitzó”
La Universitat Catalana d’Estiu ha tancat aquest migdia la seva 56a edició amb el lliurament a la Plataforma per la Llengua i el president del lobbie Ferrmed, Joan Amorós, del Premi Canigó, que reconeix la trajectòria de persones i entitats que han destacat en defensa dels valors comuns dels Països Catalans. L’entitat, fundada el 1993, ha dut i du a terme nombroses campanyes de sensibilització entre els ciutadans i de pressió a les autoritats perquè legislin per la llengua, elabora informes sobre l’ús social o denuncia casos de discriminació lingüística. “Ens agradaria no haver-hi de ser, això és el que hem d’intentar tots plegats”, ha indicat el seu president, Òscar Escuder, en recollir el guardó. L’activista ha destacat aquest rol de “lobbie de pressió” davant les administracions, però també el de conscienciació i creació de discurs al voltant de la llengua, que ha negat que sigui “petita” i que estigui “hiperprotegida i hipersubvencionada”. En aquest sentit, ha exemplificat que el govern espanyol va destinar 1.100 milions dels fons europeus a un programa de “nova economia de la llengua”, dels quals 1.070 van ser per al castellà i la resta per a les altres llengües “cooficials”.
Amorós, que fa vint anys va fundar a Brussel·les el lobbie Ferrmed per defensar la construcció del corredor mediterrani ferroviari, s’ha queixat que la gran majoria d’obres que s’hi estan fent avui en realitat són per facilitar les connexions amb Madrid, sigui des d’Andalusia o des de la frontera francesa, ja que no hi ha cap projecte per doblar la línia entre Castelló i Vandellòs i per tant millorar les connexions entre Barcelona i València. “Ho hem de defensar amb molta més vehemència del que fem”, ha reclamat Amorós, que s’ha fixat com a gran objectiu de l’entitat a curt termini que aquesta reivindicació sigui un “leit-motiv” en la nova legislatura al Parlament i a la Comissió Europea, amb qui ja s’han reunit.
Proclames per la llengua
Després, l’acte pròpiament de cloenda de l’UCE ha estat també monopolitzat per les crides a la defensa de la llengua i a la reivindicació del concepte de Països Catalans, com han fet el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, i el vicepresident de la Xarxa Vives d’Universitats, Oriol Amat. “Hi ha una actitud desbocada de persecució de la nostra llengua i la nostra identitat en racons distints, ningú en pot romandre indemne”, ha alertat el president del Parlament, Josep Rull, que ha lamentat per exemple que és “descarnant” la rapidesa com es va debilitant en indrets on tradicionalment més es parlava el català, com la Franja de Ponent. “Afrontar el tema de la llengua de manera conjunta ens dona una força excepcional”, ha proclamat, en tot cas, mentre ha reivindicat que aquesta “mentalitat de resistència” vagi acompanyada també d’una mentalitat paral·lela de “construcció de país”. “Els Països Catalans som aquesta voluntat de ser”, ha conclòs Rull.
En un moment en què les relacions dins de l’independentisme són gairebé inexistents, Rull també ha volgut llençar un missatge polític cap al moviment i ha tornat a treure el concepte d’unitat, per reclamar que es “pensi en gran” com s’ha fet en el passat. “No hem d’obsessionar-nos en els retrovisors, en els retrets, perquè això desmobilitza la gent”, ha valorat. “Quan hem estat capaços de dibuixar un horitzó potentíssim d’esperança col·lectiva hem estat capaços de multiplicar”, ha recordat, malgrat que ha reconegut que dir-ho en aquests moments “sembla un acte de singularitat”. “Però la recepta la coneixem, la tenim: sumar infatigablement, construir”, ha conclòs.
Casassas confia continuar tenint el suport del govern
“La Universitat Catalana d’Estiu del 2024 ha anat més que bé... Tant que ens plantegem tornar-hi l’any vinent, tot i que hi ha gent entestada en què pleguem”, ha mig bromejat en la cloenda el president rector, Jordi Casassas. En tot cas, el seu avís no és menor, perquè la continuïtat de la cita depèn en gran part dels fons que arriben d’administracions com la Generalitat, i ara s’obre un període d’incertesa amb el canvi de govern. “Esperem que tinguin prou grau de compassió o de compromís com perquè ens permeti ser aquí l’any vinent”, ha constatat. Casassas ha destacat la qualitat de les classes dels cursos d’enguany, “molt concorregudes”, i la singularitat que va suposar dimarts desplaçar-se en massa a Prats de Molló per visitar la Casa Macià. Enguany han passat per l’UCE en algun moment o altre més de 1.100 persones, de les quals 521 han estat alumnes, alguns més que l’any passat. La majoria (77,7%) procedeixen de Catalunya, pel 9,7% del País Valencià, el 6,5% de la Catalunya Nord o el 3,9% de les Illes.
