Política

Moldàvia, la UE i la temptació russa

El país ha patit com cap altre a Europa l’efecte desestabilitzador de la guerra de Putin contra Ucraïna

La instrumentalització de les minories per part de sectors polítics prorussos va en augment

El llegat de la història i les turbulències del present es fusionen a pocs indrets com a Chisinau, la capital moldava. L’organització en quadrícules dels carrers del centre i els parcs urbans hereus de les reformes urbanístiques del segle XIX són testimonis de la petjada imperial russa. També ho és el predomini de la llengua de Puixkin a molts dels barris de la ciutat més de trenta anys després de la independència de la República de Moldàvia. Per la seva situació geogràfica i vulnerabilitat geopolítica, el país ha patit com cap altre a Europa els efectes desestabilitzadors de la guerra de Rússia contra Ucraïna. En diverses ocasions, míssils russos han sobrevolat el seu espai aeri i s’hi han arribat a produir impactes de restes de projectils balístics.

El territori moldau independent de facto de la Transnístria també ha viscut moments de tensió des de l’inici de la guerra, amb accions de sabotatge esporàdiques i incidents amb drons de què les autoritats locals van acusar Ucraïna, sense proves. La seva situació és incerta. La finalització, a finals d’aquest any, del contracte gasístic entre Moscou i Chisinau, que durant anys ha fet que l’economia de la Transnístria funcionés subsidiada per Rússia, juntament amb el tancament de la seva frontera amb Ucraïna per part de Kíiv des del 2022, fa que el seu estatus actual sigui cada cop menys viable.

L’agressió russa contra Ucraïna també ha provocat una intensificació del vector geopolític prooccidental i una acceleració del procés d’integració de Moldàvia en la UE. Si el maig del 2022 el país va ser acceptat com a país candidat a l’adhesió, a finals del 2023 el Consell Europeu va anunciar l’inici de negociacions, de manera simultània a les que va obrir amb Kíiv. Mentrestant, Moscou ha mirat d’escanyar l’economia moldava fent ús del monopoli que fins fa poc tenia sobre el subministrament de gas al país. D’aquí a poques setmanes, el 20 d’octubre, Moldàvia votarà en referèndum una reforma de la Constitució per incloure-hi el vector proeuropeu i fixar l’objectiu d’integració en la UE com un precepte constitucional. Segons les enquestes més recents, un 53% hi votaria a favor, mentre que un 36% ho faria en contra.

Moldàvia és, juntament amb Ucraïna, el país més empobrit d’Europa en renda per càpita. El cost de la vida, l’atur i la corrupció es perceben com els principals problemes, segons estudis recents de l’IRI. A dues hores per carretera des de Chisinau en direcció sud es troba Comrat, capital de la Gagaúsia, una de les regions més subdesenvolupades del país. És la terra que, des de principi del segle XIX, ha habitat el poble gagaús, avui compost per 126.000 persones (unes 25.000 viuen a l’altra banda de la frontera, a la regió ucraïnesa de Budjak). Són ortodoxos de llengua turquesa, tot i que, a conseqüència del procés russificador viscut durant l’època soviètica, continuen emprant el rus de manera predominant. Amb la independència de Moldàvia, i pels temors que el país s’unifiqués amb Romania, entre el 1991 i el 1994, la zona va ser objecte d’un litigi territorial. A diferència de la Transnístria, no va desembocar en un conflicte armat, però, igual que aquell cas, va ser alimentat per Moscou. La pressió exercida per actors externs, com ara Turquia, va fer que la disputa es tanqués amb el reconeixement d’una autonomia per a la Gagaúsia el 1994. En el seu estatus especial, va ser inclosa una clàusula que obria la porta a una possible independència si es donaven situacions com ara la unificació de Moldàvia amb Romania.

Des de llavors, la regió ha estat una de les palanques emprades per Rússia per condicionar la política exterior de Moldàvia, en el marc de la seva competició amb la UE per preservar la seva influència sobre aquest país. A principi del 2014, poc després que Chisinau signés l’acord d’associació amb la UE, en el moment que Ucraïna es trobava en el punt àlgid de la revolució del Maidan i Moscou estava a punt d’annexionar-se Crimea, les autoritats de la Gagaúsia van impulsar un referèndum unilateral sobre l’orientació geopolítica. Segons les dades que van publicar les autoritats locals, un 98,4% van votar a favor de la integració en la Unió Eurasiàtica impulsada per Rússia i un 97,2%, en contra d’una integració més gran en la UE.

Aquesta és una qüestió amb arrels profundes. Molts gagaüsos han percebut històricament Rússia com un patró i protector. Els primers pobladors gagaüsos van arribar a la regió (part de la llavors coneguda com a Bessaràbia) arran de la seva annexió per part de l’imperi rus el 1812, arrabassant-la als otomans. Seguien una crida feta per les autoritats imperials russes, que volien poblar la zona amb ortodoxos dels Balcans, després d’expulsar-ne els tàtars nogai que l’habitaven des de feia segles.

Igual que els búlgars, els gagaüsos que hi van arribar gaudien d’una sèrie de privilegis. Els van donar 60 hectàrees de terra per família i estaven exempts de pagar impostos i de servir a l’exèrcit. A l’humil museu d’història local de Comrat, l’Aliona fa de guia i explica amb orgull els costums i folklore local del segle XIX, en què l’agricultura jugava un paper preponderant. De nacionalitat búlgara (tot i la seva ciutadania moldava), el seu marit és gagaús, i van decidir que la nacionalitat dels fills fos la del pare. Un reflex de la multiculturalitat del país, on la majoria moldava conviu amb comunitats de búlgars, gagaüsos, ucraïnesos, russos i albanesos.

D’aquesta diversitat en parlem de retorn a la capital amb Ivan Duminica, que dirigeix el Servei de política en l’àmbit de les relacions interètniques del Ministeri d’Educació moldau. “La qüestió de les minories nacionals a Moldàvia és molt delicada, com caminar per un camp de mines. Cal adreçar-la delicadament i de manera adequada”, afirma. L’Ivan explica el rol que juguen els mitjans russos com a plataformes de desinformació, amb influència sobretot als territoris del sud. Una desinformació a la qual les minories, especialment els búlgars i els gagaüsos, són molt més sensibles, incidint sobretot en les percepcions sobre la UE. Des del servei que dirigeix l’Ivan miren de promoure el rol de les elits culturals de les diferents comunitats pel que fa a la seva cohesió, la gran majoria de les quals estan a favor d’una integració més gran a la UE.

“Molts gagaüsos i búlgars projecten el seu estatus de colons del passat en el present, i emocionalment continuen molt vinculats a Rússia”, relata l’Ivan. Una relació en què la religió i els valors conservadors juguen un paper important, explotats per la propaganda. Molts desconeixen el present i no han sortit gairebé mai del seu poble o la seva regió. Fins fa poc, una part d’ells esperava que algun dia “tornarien els russos”, com ho havien fet en diversos moments en el passat. Però els fracassos militars de Rússia a Ucraïna han deteriorat aquesta imatge de poder i l’aura de potència invencible. Una part significativa de la població comença a assumir que Rússia ja mai no tornarà i ha entès que s’han d’integrar a Moldàvia i aprendre moldau (romanès). Un 40% dels sol·licitants per participar en el nou programa impulsat pel govern moldau per a l’ensenyament de llengua romanesa per a adults són gagaüsos. Segons explica l’Ivan, la incapacitat russa d’imposar-se enfront d’Ucraïna també està provocant que molts s’estiguin tornant proeuropeus.

Mentrestant, però, la instrumentalització de les minories per part de sectors polítics prorussos va en augment. Des del Baixkanat, nom que rep el govern de la regió autònoma de la Gagaúsia, han prohibit als centres educatius col·laborar amb el Servei de política en l’àmbit de les relacions interètniques moldau i envien alumnes a camps d’entrenament i formació a Crimea, un indret perillós per l’exposició a la guerra, on reben instrucció de caràcter russificant. “L’estat moldau no està de braços plegats observant aquestes dinàmiques, en tant que són una amenaça per a la seguretat del país”, defensa l’Ivan. En l’àmbit educatiu, això implica impulsar una política forta de promoció de la diversitat cultural i nacional, oferint a les minories tot allò que no els ofereix Rússia, començant per l’educació en les seves pròpies llengües.

El contrast és evident en comparació amb els territoris d’Ucraïna ocupats per les forces russes, on a les escoles ara no s’ensenya en cap idioma que no sigui el rus. El govern moldau també promou inversions en infraestructures a la Gagaúsia fent ús de fons europeus. A la variant de la ciutat de Comrat, construïda recentment, el plafó que fa referència als fons de la UE ha estat vandalitzat en repetides ocasions. Les darreres visites de ministres moldaus a Comrat s’han saldat amb accions de protesta fabricades, amb gent portada per les autoritats locals des de diferents parts de la regió.

El juliol del 2023, Evgenia Gutsul va ser nomenada nova baixkan, màxima autoritat de la regió de la Gagaúsia. Des de llavors, ha estat rebuda per Vladímir Putin en dues ocasions. Es tracta d’una creació política de l’home fort del Kremlin pel que fa a Moldàvia: Ilan Shor. El govern moldau l’acusa de promoure el secessionisme, utilitzant esquemes que inclouen el banc rus Promsvyazibank per fer pagaments mensuals de 100 euros a residents locals, explotant la situació de pobresa per comprar voluntats polítiques. Shor té diverses causes judicials obertes a Moldàvia per frau i blanqueig de capitals i ha estat condemnat en absència. Actualment, viu a cavall entre Rússia i Israel.

El referèndum sobre la UE, que tindrà lloc el 20 d’octubre, coincidirà amb les presidencials. La presidenta proeuropea Maia Sandu és la candidata que gaudeix d’un suport més ampli segons les enquestes (entre un 30 i 37% en primera volta). De la desena de candidats registrats, destaquen noms com ara el d’Irina Vlah. Baixkan gagaüsa entre el 2015 i el 2023, és contrària a la integració en la UE i defensora d’estrènyer els lligams amb Moscou. Resta per veure si Vlah serà la candidata promoguda per Ilan Shor. En tot cas, plana sobre l’horitzó l’escenari que, en cas d’una victòria en segona volta de Sandu i de la d’un sí en el referèndum, els actors amb lligams amb Rússia no reconeguin els resultats i es provoquin accions de desestabilització del país. La carta de la Transnístria, i també la de la Gagaúsia, estan sobre la taula en cas que Moscou es vegi temptada a fer esclatar el camp minat de les minories a Moldàvia.

Memòria i identitat al Chisinau soviètic dels anys vuitanta

Anna Balcells

Chisinau, Moldàvia. La petita Lastocika és adoptada per una dona soltera a qui haurà de donar un cop de mà recollint i rentant ampolles buides i contribuir així a la font principal d’ingressos de la seva nova llar. Al Chisinau dels anys vuitanta, en què canvien les fronteres i els sistemes polítics, la Lastocika anirà a l’escola i creixerà entre dues llengües i dues cultures. Aprendrà rus, encara que ella prefereixi el moldau, i la castigaran quan s’equivoqui en la pronúncia de les paraules russes.

És l’argument d’El jardí de vidre (Editorial Les Hores, 2021), la segona novel·la de l’autora moldava Tatiana Tîbuleac, amb què va guanyar el premi Literatura de la UE, el 2019. Nascuda a Chisinau el 1978, quan Moldàvia formava part encara de l’URSS, la novel·la recull l’impacte que va tenir el domini soviètic sobre la població moldava, amb una especial atenció a les obligacions i pressions que va haver d’afrontar, però també a les subtils formes de resistència i adaptació al context polític.

A través dels personatges d’El jardí de vidre, Tîbuleac destaca la influència dels records i la memòria sobre el present, una reflexió que ajuda el lector a tenir una millor comprensió de la identitat i la història moldaves.

Tîbuleac, que és també periodista i té les nacionalitats moldava i romanesa, va guanyar reconeixement ja el 2017 després de la publicació de la seva primera novel·la, Vara în care mama a avut ochii verzi, traduïda a l’espanyol com El verano que mi madre tuvo los ojos verdes (Impedimenta). Confessa sempre la seva predilecció pel dramaturg rus Anton Txékhov, autor de La gavina, i va créixer en un ambient de lletres: és filla de periodista i d’editora de textos. El jardí de vidre ha estat traduït al català per l’eivissenca Antònia Escandell Tur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia