El sobiranisme, al racó de pensar

Junqueras polaritza ERC

Després de més de tres anys al govern, la segona meitat en solitari i aguantant els embats des de l’oposició del PSC i, després, especialment de Junts, la formació que ara mateix està més tensionada internament, i en més d’un front, és sens dubte Esquerra. La patacada electoral, que la va fer caure de 33 a 20 diputats i l’ha dut a l’oposició, va obrir la caixa dels trons i ha desfermat amb tota la cruesa una batalla que s’havia anat covant en els últims anys pel distanciament entre l’entorn del líder del partit –els anomenats junqueristes– i l’entorn del govern –anomenats roviristes–, si bé havia quedat soterrada. És a dir, entre els partidaris que Oriol Junqueras, que va plegar de la presidència el 10 de juny, la torni a ocupar després del congrés del 30 de novembre, com pretén, i els que, com predica amb l’exemple la secretària general, Marta Rovira, pensen que cal que plegui tota la cúpula i es renovin els principals càrrecs, com defensa el manifest Reactivem l’Esquerra Nacional, que es va fer públic el 16 de juny, signat inicialment per uns 300 militants, i que va acabar tenint el suport de més d’un miler.

Lluny d’haver-se apaivagat per les vacances, la guerra entre els dos sectors sembla més crispada que mai, i ni tan sols la clara divisió en l’eix estratègic que va evidenciar la consulta a les bases el 2 d’agost sobre si es donava suport o no a la investidura d’Illa, que es va saldar amb un triomf ajustat del sí –53,5% contra el 44,8%–, sembla que hagi desviat l’atenció per canviar el debat de prisma. Ningú, així, sembla en condicions ara mateix de capitalitzar la frustració de la part de la militància que va votar que no, tot i que no es descarta que s’aconsegueixi articular una tercera candidatura. Ho està intentant la plataforma Primer d’Octubre i alguns afins, un sector molt minoritari crític des de fa temps amb la línia de la direcció, però caldrà veure si altres dirigents significats que es van pronunciar aleshores pel no fan un pas endavant en aquesta clau, com la diputada al Congrés Pilar Vallugera, l’exdiputat Jordi Orobitg o l’exalcalde de Tarragona Pau Ricomà.

Fonts consultades dels dos grans corrents veuen complicat que això passi, i no creuen que aquest eix polaritzi el debat ara, ja que mantenen que, en el proper congrés, el que s’hi juguen és quin model de partit i quin tipus de lideratge té ERC en els propers anys i no pas si es manté l’estratègia de ser crossa de facto arreu dels socialistes o es rescata el discurs més independentista, ja que defensen que això s’haurà de decidir en els debats de la ponència política previstos més endavant, al febrer. Segons els roviristes, així, primer cal triar entre un model de partit “d’hiperlideratge” i amb “clientelismes”, que segons ells encarna Junqueras, i un altre de “plural i horitzontal” que propugnen ells, amb més presència femenina i municipalista, comptant molt més amb els alcaldes, que consideren els grans oblidats de l’estructura actual. Un projecte, per cert, que es presentarà finalment aquesta mateixa setmana, després que dilluns a la tarda es reunissin una cinquantena dels militants que l’impulsen al centre cultural El Casino de Manresa per acabar-ne de tancar els detalls i els continguts, havent celebrat ja un primer gran conclave a finals de juliol a Martorelles en què van deixar preparat el terreny. I és que la candidatura és conscient que va tard, però van decidir llavors ajornar la seva posada de llarg pel retorn de Rovira de l’exili i el debat intern en aquell moment sobre la decisió de donar suport o no al PSC, a què es va afegir després la investidura d’Illa i el canvi de carteres al govern, a més del soroll mediàtic pel retorn fugaç de Puigdemont i, finalment, el període de vacances.

“Comença un nou cicle polític per al país i per al partit, i hi ha d’haver una candidatura de renovació amb nous lideratges”, explicaven ahir fonts de l’alternativa, que indiquen que “segurament” s’han de revisar tant l’estratègia com les maneres de fer que hi ha hagut fins ara a ERC. En aquest sentit, asseguren que no defugiran prendre posició sobre quin creuen que ha de ser el rumb del partit i del país en els propers anys. En aquest eix, tot i que no es va pronunciar obertament abans de la consulta, en els últims anys Junqueras s’ha significat més per ser procliu als acostaments i els acords amb els socialistes, tot i que alguns dels seus afins ara es van pronunciar a favor del no. També dins dels roviristes hi va haver visions diferenciades, tot i que d’entrada la majoria semblaven més reticents a un pacte amb el PSC i molts després van canviar d’opinió. Justament a això s’aferren ara altres veus consultades d’aquest sector per defensar la seva posició, ja que sostenen que, precisament perquè inicialment hi eren contraris, van acabar aconseguint, i fins i tot defensant, un acord en què van obtenir nombroses concessions d’Illa. “No s’ha venut barat”, subratllen, al contrari del que creuen que hauria passat amb Junqueras al capdavant de la negociació, fet pel qual es veuen més legitimats per reclamar-se com la millor opció per dirigir ERC.

En tot cas, l’alternativa vol concentrar-se ara a explicar el projecte que proposa per al partit, basat en lideratges més “corals”, per la qual cosa no presentarà d’entrada només una o dues cares visibles sinó diverses, en espera també que s’hi puguin sumar més militants en les properes setmanes. “En la presentació es visualitzarà un seguit de gent que tindrà rellevància, però primer parlarem del que volem fer, perquè tenim propostes, i després ja acabarem de decidir qui ho lidera”, indiquen les fonts de l’alternativa. Amb això, han evitat confirmar ni desmentir cap dels noms amb què s’ha especulat en les últimes setmanes, tot i que altres fonts sí que confirmen que l’ara secretària general adjunta, Marta Vilalta, no en formarà part. Amb això, i havent anunciat també que plega l’actual coordinador d’ERC, Pere Aragonès, els renovadors no comptaran amb ningú de l’actual cúpula dirigent.

Amb aquesta tàctica, en tot cas, també es volen diferenciar de la candidatura “personalista” i el model de partit “jeràrquic i sense una proposta clara” que consideren que representa Junqueras, per bé que aclareixen que tampoc volen practicar una política de “terra cremada” amb el sector rival ni volen enviar ningú “a la paperera”. Des dels renovadors, doncs, no es tanquen pas que l’expresident tingui algun paper rellevant en la futura estructura. En cap cas, però, ni la presidència ni el control d’ERC. Ara mateix, en tot cas, sembla molt improbable una entesa per acabar presentant una candidatura unitària que eviti trencar el partit. Des del sector de Junqueras, així, s’assegura que ells, d’acostaments, “sempre n’intenten”, però que al contrari no poden dir el mateix. En canvi, els renovadors ho neguen, i afirmen que precisament el seu entorn els va plantar a última hora en una reunió que havien pactat per mirar de llimar diferències en els dies següents a la consulta interna a ERC.

Mentre l’alternativa no s’ha acabat de constituir, Junqueras no ha estat pas aturat i, tal com ja havia anunciat abans de plegar, el 26 de juny va iniciar, amb un gran acte a Sant Vicenç dels Horts, una campanya que després ha estat de formigueta amb tot de trobades en general de petit format i reunions amb les bases arreu del país. Militància Decidim, com s’anomena el corrent que agrupa els seus partidaris, assegurava a finals de juliol que ja tenia el suport d’uns 2.000 militants, dels 8.200 que té ara el partit. En tot cas, lluny també encara d’obtenir els més de 4.000 suports que necessiten per assegurar-se el triomf. L’exlíder tampoc ha parat durant l’agost –ahir mateix era a Polinyà– i ja té previstos més actes en els propers dies, de nou a Sant Vicenç dels Horts i a l’Empordà. Això sí, la presentació oficial del seu projecte s’ha anunciat per al 21 de setembre a Olesa de Montserrat, on l’acompanyaran l’exconseller també encara inhabilitat, com ell, Raül Romeva; l’eurodiputada Diana Riba; l’exconseller i exalcalde d’Agramunt Bernat Solé; la diputada Ana Balsera; la senadora Laura Castel; l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, i l’exportaveu a Rubí Arés Tubau. Els junqueristes defensen que el seu projecte “uneix renovació i experiència” –el fet que també es presenti com a renovador ha irritat el sector rival–, ja que denuncien que en els darrers anys se’ls ha apartat de les grans decisions del govern i fins i tot del partit. En aquest sentit, faran més bandera de les polèmiques campanyes B que han aflorat aquest estiu, com els cartells dels Maragall i el ninot penjat del mateix Junqueras, i reclamaran que es vagi fins al final per esclarir responsabilitats –que atribueixen a dirigents com Sergi Sabrià, que ja va plegar, més propers al rovirisme–, ja que troben que fins ara l’episodi s’ha tancat en fals.