Opa de Junts a l’independentisme

Junts per Catalunya, que malgrat no haver pogut discutir la victòria al PSC el 12-M, amb 35 diputats va recuperar l’hegemonia indiscutible de l’independentisme, vol aprofitar la profunda crisi oberta a ERC, i el seu sí a la investidura d’un president com Salvador Illa que va donar suport al 155, per reivindicar-se i consolidar-se com la força “central” i “de referència” del moviment. “Això canvia el context, la situació, i volem convertir aquest problema en una oportunitat. Volem ampliar sensibilitats a gent de fora del perímetre de Junts”, justificava el secretari general, Jordi Turull, que anunciava el 12 d’agost un congrés extraordinari del partit per al 25, 26 i 27 d’octubre, data en què es compliran set anys de la DUI. En efecte, els juntaires, que acusen ERC d’haver trencat el bloc independentista, veuen l’oportunitat ara de pescar en aigües tèrboles i plantegen una veritable opa per aglutinar els votants desencantats amb l’estratègia republicana d’acostament al PSC que comparteixin “l’objectiu nacional” de la independència. La formació s’hi vol atansar a partir d’un congrés en què es proposa construir una alternativa molt més “transversal” i alhora definir “un nou full de ruta” per al país des del punt de vista polític i institucional, en contraposició amb el que Turull definia fins i tot aquell dia com a “tripartit unionista” a la Generalitat. “No es tracta de recompondre un partit, sinó de recompondre i rellançar l’independentisme des del lideratge de Junts”, proclamava, i es proposava com a segon gran objectiu construir “una alternativa clara” al nou govern socialista. Per això, anunciava un congrés “molt obert i participatiu, amb voluntat de créixer en sensibilitats i en frescor”, i instava a participar-hi els afiliats, però també “aquells que se senten molt compromesos amb la independència i no volen deixar-ho estar, abaixar els braços i rendir-se”.

L’executiva de Junts aprovava aquest dilluns el reglament del congrés, que se celebrarà a Calella i que proposa l’elaboració i aprovació de tres grans ponències: d’estratègia, model de país i organització. En el redactat i en el comitè que les controlarà, hi estaran convidats a participar no tan sols els afiliats, sinó també independents “de rellevància” en clau nacional, territorial o sectorial, que podran tenir veu en el congrés, si bé no vot. En aquest sentit, també podran participar en la cita tres delegats de cadascun dels partits que han fet coalició amb Junts en l’últim cicle electoral, com ara Demòcrates i Moviment d’Esquerres.

En tot cas, el congrés servirà igualment per a una reorganització interna gens menor, ja que s’hi votaran també els càrrecs que han de formar la nova direcció del partit, i les seves funcions. I aquí la intenció poc dissimulada és que es visibilitzi de nou el lideratge indiscutible de Carles Puigdemont, fundador i últim candidat de Junts, amb el seu retorn a la presidència oficial, un càrrec del qual s’apartaria així Laura Borràs, que en els darrers temps s’ha distanciat de la direcció del tàndem Puigdemont-Turull. Ja s’ha anunciat, de fet, que el president a l’exili tindrà una participació “activa” en el procés precongressual i fins i tot en el mateix congrés a Calella, al qual altre cop “no es descarta”, segons fonts de Junts, que pugui assistir en persona. Això sí, Puigdemont va anunciar abans del 12-M que no seria el cap de l’oposició si no aconseguia ser president de la Generalitat, i també caldrà veure si continua o no com a diputat o fa algun anunci en aquest sentit.

D’altra banda, tot i que Puigdemont és el gran factor de cohesió del partit, i Turull ha assegurat que la posició en l’executiva següent a la seva irrupció fugaç a Barcelona el 8 d’agost va ser “unànime” en el sentit que havia fet “allò correcte”, cal veure fins a quin punt no hi ha algun punt crític, o bé surten més veus de Junts o del seu entorn que aposten per un canvi de lideratge. El seu successor a la Generalitat, Quim Torra, ja li va reclamar la setmana passada que faci una “reflexió” sobre si no hauria de plegar també, i el congrés pot ser un fòrum per veure si és un parer estès entre més gent de la seva òrbita.