Starmer visita Berlín i París en un nou intent de girar full al ‘Brexit’

El primer ministre britànic, el laborista Keir Starmer, ha iniciat una visita oficial de dos dies a Alemanya i l’Estat francès per “girar full al Brexit” i recompondre les relacions amb la Unió Europa (UE).

Després d’haver anunciat dimarts un futur econòmicament negre pels britànics, el polític laborista ha viatjat a la capital alemanya, Berlín, on ha estat rebut amb honors militars pel president alemany, Frank-Walter Steinmeier, i el canceller Olaf Scholz, amb el qual ha mantingut una reunió bilateral. És la cinquena trobada entre tots dos polítics, d’ençà que Starmer va agafar les regnes del govern britànic, el 5 de juliol passat.

En una compareixença juntament amb el conseller alemanya, Starmer ha volgut deixar clar que recompondre les relacions amb la UE no vol dir revertir el Brexit, ni tornar a entrar en el mercat comú ni en la unió duanera. Ha insistit que busca una relació més estreta amb la Unió Europea, però descarta un programa de mobilitat juvenil, que doni als joves de la UE el dret a viure i treballar en el Regne Unit i viceversa. Durant la compareixença conjunta, els dos mandataris han anunciat un tractat bilateral per aprofundir les relacions entre tots dos països, que han qualificat d’amistoses i marcades per la confiança mútua.

“Alemanya i el Regne Unit estan lligats per una amistat ferma i per valors i interessos comuns. Som socis a Europa i a l’OTAN i davant els desafiaments en els quals es troben els nostres dos països considerem que cal elevar les nostres relacions a un altre nivell”, diu una declaració comuna. El tractat abordarà, entre altres qüestions, la cooperació política exterior, la transformació industrial i la cooperació en la lluita contra la immigració irregular.

La visita a Alemanya ha estat ràpida. Al vespre, Starmer té previst traslladarà a París per participar en la cerimònia d’obertura dels Jocs Paralímpics i reunir-se posteriorment amb Emmanuel Macron, en un moment complex políticament pel president francès. La seva negativa a nomenar a primera ministra Lucie Castets, la candidata del Nou Front Popular (NFP), ha obert una crisi política i institucional. La coalició que agrupa diferents partits d’esquerres va ser la que més escons va obtenir en les eleccions legislatives anticipades celebrades al juliol, en les quals cap dels tres grans blocs de l’Assemblea va obtenir la majoria necessària per formar govern.