política
Illa referma el compromís d’acordar un finançament singular lluny del “soroll”
Recorda que Catalunya és “solidària” amb la resta de l’Estat, i lamenta les “declaracions grandiloqüents” en contra
Cita la seguretat, els pressupostos del 2025 o l’ús social de la llengua com a prioritats
Junts deixa clar que practicarà una oposició dura, i ERC li recorda que el govern “només té majoria” per aplicar el que han pactat
-
El president Salvador Illa, durant la seva compareixença aquest matí ACN. -
VÍDEO: Ple del Parlament on el president de la Generalitat, Salvador Illa, explica el nou govern i les línies mestres de l'executiu
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha lamentat aquest matí el “soroll” i les “declaracions grandiloqüents” desfermades al voltant de l’acord amb ERC per assolir un finançament singular per a Catalunya, que ha titllat de “treballat, discutit i pensat”, i hi ha refermat el seu ple compromís. “Sé que costarà, però l’acord es complirà”, ha asseverat en la seva compareixença al Parlament per donar compte de la formació del nou govern. Illa, que ha deixat clar que aniran “per feina” i no contribuiran ni “faran el joc” als que “només volen soroll”, ha reivindicat també que Catalunya “és solidària” en molts àmbits, amb tots els territoris de l’Estat, i que així ho continuarà defensant el seu govern. “Catalunya no vol ser més que ningú, però tampoc menys”, ha reblat, per assegurar que buscarà els recursos necessaris per millorar els serveis públics i tenir un “autogovern fort”, d’acord amb els compromisos adquirits.
“Ningú discuteix que és una millora i que era una necessitat”, ha dit després en contesta a ERC, en què ha incidit en la solidaritat pactada com un “valor d’esquerres”. I és que la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, s’ha vantat d’haver “arrossegat”el PSC i el PSOE cap a la defensa de la sobirania fiscal de Catalunya, i de pas ha reclamat a Junts que doni suport al Congrés a les reformes necessàries i no malbarati “na oportunitat històrica”només perquè “no n’és protagonista únic”. “La meva formació s’ha mogut de posició, però a mi qui m’ha arrossegat és el poble de Catalunya, també s’han mogut vostès”, l’ha puntualitzada Illa, que després, en la rèplica a la CUP, també ha instat els cupaires a dir si donen suport o no a la millora pactada en el finançament. “La CUP està d’acord en gestionar la clau de la caixa i exercir la sobirania econòmica i fiscal, evidentment, però el que han acordat no és això, i tampoc es complirà”, l’ha respost la diputada Laia Estrada. Pel seu cantó, el líder de Junts, Albert Batet, ha replicat Illa que “els principals que han fet soroll pel finançament han estat del seu partit”, en al·lusió per exemple a la vicepresidenta estatal María Jesús Montero, que ha vingut a parlar de “cafè per tothom” en oferir generalitzar el sistema. “Quin engany!”, ha exclamat.
Oposició dura de Junts
En un discurs dur, de fet, Batet ha acusat el govern d’haver marxat de vacances pocs dies després de ser nomenat, i no haver comparegut fins gairebé un mes després. “Ha començat tard i malament”, ha reblat, mentre ha lamentat que Illa hagi posat la bandera espanyola a Palau o hi hagi rebut ja diversos ministres, fet que segons ell en demostra el “perfil sucursalista”. “No és un govern per a tots els catalans, és un govern de partit, i sobretot és un govern espanyolista”, l’ha acusat, tot titllant-lo de “debilitat, feblesa i manca de credibilitat”, i posant en dubte el perfil d’alguns nomenaments. “Aquests són els valors republicans dels que han facilitat la seva investidura?”, ha atacat també ERC.
“Vostès han fet tot el que han pogut i una mica més perquè no hi hagués govern, després d’haver-lo trencat quan hi havia una majoria independentista; relativitzo bastant els seus comentaris”, li ha contestat Illa, que també l’ha acusat de diferenciar “entre bons i mals catalans”, però en tot cas li ha tornat a estendre la mà. “Pactant anirem més bé”, li ha recordat. “Serà la legislatura del cinisme, es posa en marxa amb ERC i comuns però qui hi donarà estabilitat serà Junts, amb qui comparteix model de país”, ha criticat després la cupaire Estrada, per concloure: “no es cansi d’estendre la mà que ja veurà que li agafaran”.
Pressupostos i aeroport
El president ha reconegut que “no hi ha cap compromís” pels pressupostos del 2025 amb els grups que el van investir, perquè hi ha signat acords “d’investidura i no de legislatura”. Per tant s’ho haurà “de guanyar”, ha admès, i ha explicat que ja s’ha iniciat el procediment dels comptes i que parlaran “prioritàriament” amb ERC i Comuns, si bé no de manera “exclusiva”. En aquest sentit, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, que ha discutit el perfil de consellers com Ramon Espadaler, Miquel Sàmper i Olga Pané, ja hi ha posat algunes condicions “imprescindibles”, com mantenir la rebaixa en el preu del transport públic, activar més recursos per ampliar el parc de lloguer social d’habitatge, modificar la fiscalitat del joc en la llei d’acompanyament o reformular l’increment de la taxa turística. ERC, en aquest sentit, ha deixat clar que practicarà una “oposició vigilant, crítica i exigent”, i ha recordat al govern que avui “només té la força per tirar endavant els acords” que han pactat. Vilalta, a més, li ha retret el nomenament de Núria Marín com a delegada a Madrid per la seva «laxitud» amb casos de corrupció quan era alcaldessa de l’Hospitalet, i ha discutit que Acció Climàtica es “dilueixi” dins de Territori, a més d’alguns “nomenaments antiestètics”, en què Junts també ha posat molt la banya. Igualment, ha recordat que, tot i que ara governi el PSC, els grans consensos de país “no han mutat”, com el clam majoritari per l’autodeterminació que s’ha d’afrontar amb la creació, en el proper ple, de la Convenció Nacional per a la Resolució del Conflicte Polític.
Tant ERC com els comuns han recordat a Illa que «no té majoria» per ampliar la tercera pista del Prat, i Vilalta ha destacat que també van pactar un canvi en el model de governança de l’aeroport que passa perquè la Generalitat tingui el protagonisme en la gestió. En aquest sentit, l’avisat que no miri cap a altres bancades per mirar d’aprovar l’allargament de la pista: «potser si busca majories alternatives s’acabarà trobant sense majories», l’ha advertit.
Illa ha recordat que abans de decidir res escoltarà la comissió tècnica que es reprendrà aquest mes, la qual va ser fruit precisament d’un acord pressupostari amb ERC. “El meu govern no ve a desmuntar res, compartim la concepció de les institucions”, ha deixat clar a Vilalta, mentre ha afirmat com a filosofia general que s’implicarà “molt personalment” en el diàleg com a manera de fer, buscant “punts en comú” per fer avançar el país. A més, ha reiterat a uns i altres que complirà tots els acords signats, però també ha deixat clar que no es poden aplicar tots de cop, i que serà ell qui establirà les prioritats.
Català
En el seu discurs inicial, el president també ha citat com a prioritats les polítiques europees o les de seguretat, i ha reiterat la “plena confiança” en els Mossos malgrat que “algunes vegades les coses es poden fer millor”. A més, ha deixat clar que combatrà els “discursos d’odi”, i ha estat molt aplaudit per exemple quan, en resposta a la dirigent d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols -que havia qüestionat la diputada Najat Driouech-, ha defensat que la republicana “li dona no una ni cent, sinó mil voltes”. Igualment ha deixat clar que es pren “molt seriosament” l’objectiu de mirar de revertir l’ús social a la baixa del català, que ha titllat de “patrimoni” que expressa la “voluntat de ser” del país. En aquest sentit, el president ha mostrat la preocupació, d’ell i tots els membres del govern, arran de l’informe sobre política lingüística presentat ahir pel conseller Francesc Xavier Vila, que els va fer ser conscients dels “camps de millora” que tenen, i ha convidat els grups de la cambra a “sumar-se” al pacte nacional per la llengua que s’està pendent d’aprovar.
Illa inclou el PP en els grups amb qui voldria pactar el suport al català. Avui el seu líder, Alejandro Fernández, l’ha acusat d’assumir el programa de govern d’ERC, i de “surfejar” entre “separatisme i espanyolisme” per fer el que més li convé a cada moment, per la qual cosa l’ha advertit que li posaran les “coses difícils” i no contribuirà a l’estabilitat política. “Si jo sóc alguna cosa és catalanista, federalista, socialista i tarradellista”, li ha contestat Illa.