El llegat de Maragall

El 30 de juny del 2007, en l’acte de cloenda de la VIII Convenció de Ciutadans pel Canvi celebrada a Pineda de Mar, Pasqual Maragall va anunciar la creació d’una fundació destinada a “fomentar el debat, fer estudis i assessorar en el marc del creixent espai polític europeu”. Feia pocs mesos que l’exalcalde de Barcelona havia abandonat la presidència de la Generalitat i pocs dies d’ençà que havia formalitzat la seva renúncia a la presidència del PSC i, tot i que en un primer moment havia sospesat la possibilitat de vehicular la seva vocació europeista a través de la seva implicació en la gestació del Partit Democràtic Europeu (PDE), finalment va optar per una altra via, la d’una fundació anomenada Catalunya Europa.

Durant mesos, Maragall es va dedicar en cos i ànima a buscar complicitats entre el món empresarial i polític per tal de fer realitat el seu projecte de crear una mena de think tank dedicat a elaborar estudis, impulsar debats i donar consells socials, culturals i econòmics en el marc de l’espai polític europeu. El projecte, però, va topar amb un entrebanc inesperat. El 20 d’octubre d’aquell any, el dia de la seva creació, Maragall anunciava públicament que patia de la malaltia d’Alzheimer. En la roda de premsa que va fer al costat de la seva dona, Diana Garrigosa, l’exalcalde de Barcelona va traslladar el seu habitual optimisme a través d’una frase que era també un missatge d’esperança col·lectiva: “Vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar l’Estatut i ara lluitarem contra l’Alzheimer.” Maragall també va anunciar que seguiria al capdavant de la Fundació Catalunya Europa. I va ser així. D’entre les iniciatives que es van impulsar destaca la creació d’una Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya, amb una participació política molt plural, que denunciava que les institucions comunitàries eren “encara massa dèbils davant la fortalesa dels estats membres” i que la política europea seguia “molt centrada en les relacions interestatals”. A poc a poc, la fundació es va convertir en un referent, un espai de debat sobre el futur d’Europa. A partir del 2011, al mateix temps que Maragall anava assumint un paper cada vegada més simbòlic, prenien un major protagonisme el seu germà Ernest i l’exconseller Antoni Castells, qui es va convertir en el president del consell assessor de l’entitat. Eren anys en què hi havia un debat intens en el socialisme català fruit del nou escenari polític provocat per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, amb una pugna entre els militants del sector més catalanista i els que es decantaven per les tesis del PSOE.

Amb el pas dels anys, la Fundació Catalunya Europa (www.catalunyaeuropa.net) s’ha acabat convertint també en una plataforma per donar a conèixer el pensament i l’acció de govern de qui va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat. Dolors Camats, que és directora de la fundació des del febrer de l’any passat, considera que el pensament de Pasqual Maragall ha quedat clarament reforçat amb el pas dels anys i s’ha trencat aquella “imatge tan injusta d’un polític que improvisa”. Una de les aportacions que destaca Camats és la capacitat de l’expresident de la Generalitat per avançar alguns temes que han acabat esdevenint centrals en l’agenda pública: “Maragall és capaç d’anticipar perquè es prepara. Llegeix, escriu, està al dia i no deixa mai d’estudiar i reflexionar. També pel seu inconformisme davant els problemes i la seva energia per canviar el que no funciona. I per la creença que la política ha de ser útil a la gent, per això s’envolta de gent molt professional. Tot plegat li permet pensar a llarg termini, li fa detectar allò que és realment central i cal abordar. Que avui parlem de nou de la llei de barris o de millorar l’autogovern, en són exemples”, remarca Dolors Camats.

La fundació, segons explica la seva directora, combina activitats de difusió del pensament i l’acció de Pasqual Maragall, com ara les publicacions, amb accions de reflexió i divulgació sobre la construcció europea, els grans reptes urbans o la qualitat democràtica. Tot plegat, a través de premis, seminaris, col·loquis. Camats destaca: “El que més ens interessa és portar a l’actualitat les idees força de Maragall i la seva manera d’entendre la política, Europa i el país, i com va fer possible alinear esforços públics i privats per transformar, fent sempre ús del diàleg amb propis i adversaris.”