Política

Més de 22.000 milions de raons

La manifestació descentralitzada de la Diada denuncia els efectes de la dependència de l’Estat espanyol

L’espoli fiscal i els greuges en habitatge, Rodalies, sanitat, pagesia i aigua centren les reivindicacions

“Sense els diners que aporta Catalunya, Espanya no es pot finançar”, adverteixen des de l’ANC

22.000 milions d’euros. L’escandalosa xifra de dèficit fiscal –amb dades del 2021– centra bona part de la reivindicació d’aquesta Diada. Una mobilització descentralitzada, com la del 2016. Però si fa vuit anys els escenaris eren Barcelona, Lleida, Tarragona, Berga i Salt, enguany repeteixen la capital catalana, la del Segrià i la del Tarragonès, però s’hi afegeixen Girona i Tortosa. Tornem als carrers. Independència és la crida que convoca a una manifestació que vol denunciar les conseqüències de pertànyer a l’Estat espanyol. I que arriba després de l’acord entre el PSC i ERC que ha portat el socialista Salvador Illa fins a la presidència de la Generalitat. “Nosaltres no reclamem un nou sistema de finançament”, deixa clar el coordinador de la comissió d’estratègia i discurs de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Pinyol. “Volem mostrar les conseqüències de la dependència d’Espanya”, explica. I hi afegeix: “Sense els diners que aporta Catalunya, Espanya no es pot finançar.” Aquesta és, per Pinyol, una situació irresoluble que només passa per la independència de Catalunya. “No hi ha acord possible perquè necessiten aquesta part de la contribució catalana, ja que estan vivint per sobre de les possibilitats que té l’economia espanyola”, sentencia. El representant de l’ANC lamenta que, malgrat aquesta situació, molts anys els pressupostos generals de l’Estat “s’han aprovat amb els vots dels nostres representants; això no s’entén”.

Hi ha més de 22.0000 milions de raons per manifestar-se. Els efectes de l’espoli fiscal són molts. I, amb l’objectiu de visualitzar-los, a cadascuna de les cinc ciutats es posarà èmfasi en un dels greuges que pateix Catalunya, i els catalans, pel fet de pertànyer a l’Estat.

L’impossible accés a l’habitatge

A Barcelona, la reivindicació se centrarà en l’habitatge perquè és on es viu una situació més greu, assenyala Pinyol. Garantir l’accés al que és un dret fonamental és un dels grans reptes als quals s’enfronta Catalunya, en especial la capital catalana, on els preus no paren d’enfilar-se. Aquest juliol el cost mitjà del lloguer va marcar un màxim, va arribar als 1.193,41 euros, amb Sarrià-Sant Gervasi com a districte on és més car –1.651,79 euros– i Nou Barris com el més econòmic –828,71 euros–. Això quan el salari mínim interprofessional és de 1.134 euros en 14 pagues. I amb un sou mitjà dels barcelonins d’uns 33.900 euros bruts anuals. No per casualitat la preocupació per l’habitatge, a més, ja és la segona dels barcelonins, un 16,6%, segons dades del darrer baròmetre municipal –la primera és la inseguretat.

La situació de Barcelona, però, no és ni de bon tros l’excepció. L’ANC denuncia que la inversió que es fa a Catalunya “és ínfima” en relació amb la que es fa en altres territoris. L’ANC remarca que al País Basc s’hi inverteix més d’un 500% més que a Catalunya. I subratlla que alguns països d’Europa, com els Països Baixos, multipliquen per 10 el parc d’habitatge social i per gairebé 30 el percentatge d’habitatge social.

La convocatòria barcelonina és a les quatre de la tarda a l’estació de França. I, a partir d’aquí, es preveu anar pels passeigs Picasso i Pujades fins al de Lluís Companys per arribar a l’Arc de Triomf.

El maldecap de Rodalies

La reivindicació a Tarragona se centra en els trens, en concret en la denúncia del deficient sistema de Rodalies. Això en un moment en què Rodalies és pràcticament sinònim d’incidència. Les dades recopilades a partir de la informació dels comptes oficials del servei revelen que durant el 2023 es van notificar fins a 808 incidències al conjunt de Catalunya, fet que suposa una mitjana de més de dues al dia. Anant a les causes, la majoria –fins a 320– es van originar per problemes en la infraestructura ferroviària. Les fredes xifres es tradueixen en un maldecap per als usuaris que utilitzen habitualment el servei. El coordinador de la comissió d’estratègia i discurs de l’ANC destaca que, a més de Rodalies, “el que també és vergonyós és la situació dels regionals”, a anys llum del que passa, per exemple, a Londres o Alemanya.

La convocatòria de Tarragona és a les quatre al passeig de les Palmeres, des d’on s’anirà cap a la rambla Nova i el Monument als Herois del 1811.

Una sanitat malmesa

La sanitat centra el focus de la mobilització de Girona, amb un sistema al límit amb un infrafinançament de 3.000 milions d’euros l’any 2021, segons un estudi recent del Centre d’Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’espoli fiscal, denuncia l’ANC, està malmetent el model i subratllen que el pressupost de salut del 2023 va ser de 9.789 milions d’euros, gairebé el mateix que el del 2009, tot i la inflació. Representa un percentatge del PIB (4,70%) 1,7 punts inferior al d’Espanya i 2,6 inferior al d’Europa. “El problema és que nosaltres paguem impostos com un país avançat i rebem un país pràcticament del Tercer Món”, lamenta Pinyol, que, en el cas de la sanitat, subratlla: “Sort en tenim dels sanitaris, dels professionals que amb el seu esforç supleixen les mancances del sistema.”

A Girona, la convocatòria és a tres quarts de cinc a la Gran Via de Jaume I amb l’avinguda Álvarez de Castro, davant de la delegació d’Economia i Hisenda.

Reivindicant la pagesia

La pagesia com a estructura d’Estat és el focus de la mobilització de Lleida, després que el curs passat els pagesos i les seves reivindicacions copessin titulars arran de les protestes del sector promogudes per Revolta Pagesa. Entre les demandes, millores per al sector primari, la priorització de la producció i el producte local o un major control de les importacions. “Catalunya és el país més muntanyós d’Europa després de Suïssa i aquí no arriben les subvencions perquè l’Estat ho ignora i no ho reivindica”, denuncia el coordinador de la comissió d’estratègia i discurs de l’ANC. “Això és pel fet de no tenir un estat propi que et defensi realment davant dels socis europeus”, rebla.

La convocatòria de Lleida és a les quatre davant de la delegació de la Generalitat a l’avinguda Catalunya, des d’on enfilarà cap a la rambla d’Aragó, l’avinguda Balmes i la plaça Ricard Vinyes, fins a la cruïlla entre l’avinguda Alcalde Rovira Roure i el passeig de Ronda.

L’aigua és vida

L’aigua és vida és el reclam de Tortosa, on la mobilització vol cridar a aturar el que anomena “l’espoli de l’aigua”, agreujat a les Terres de l’Ebre, fet que contribueix a un major desequilibri territorial. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, creada el 2000 recollint el testimoni de l’activisme ebrenc, treballa per a una nova cultura de l’aigua amb l’objectiu d’aconseguir garanties per a l’Ebre amb el compliment de directives mediambientals de la Unió Europea, per tal que torni a ser un riu viu amb aigua i sediments que són la vida per al Delta.

La situació que es viu a l’Ebre és, segons Pinyol, un exemple del desequilibri territorial. “En comptes d’enviar l’activitat econòmica o la indústria on hi ha els recursos naturals, es volen traslladar amb diners públics els recursos cap a on s’ha concentrat la població perquè no hi ha inversió, per exemple, en Rodalies”, lamenta.

La convocatòria de Tortosa és a les quatre a la plaça del Bimil·lenari, des d’on s’anirà per l’avinguda de la Generalitat i fins al parc Teodor González.

5
són les ciutats
que avui són escenari de la manifestació descentralitzada de la Diada: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.