Diada de resistència i unitat civil
L’independentisme polític arriba més dividit que mai a l’Onze de Setembre, si bé les entitats tornen a fer pinya per muntar les manifestacions de la tarda
Amb el moviment en hores baixes sobretot en l’àmbit institucional, el repte és tornar a mobilitzar la gent i mantenir viu el clam per la independència
-
Les entitats independentistes van presentar plegades al juliol a l’Arc de Triomf la manifestació de la Diada NICO TOMÀS / ACN. -
La fugaç rebuda el 8 d’agost al president Carles Puigdemont al mateix Arc de Triomf, una de les poques mobilitzacions independentistes de l'últim any ORIOL DURAN. -
els diputats d’ERC, ara als bancs de l’oposició al Parlament ORIOL DURAN.
La celebració de l’Onze de Setembre, i en especial la mobilització independentista convocada a les quatre de la tarda, que culminarà com és habitual amb l’acte polític a les 17.14 h, tornarà a posar avui a prova la resistència d’un moviment que es troba en hores baixes. En l’esfera institucional, però també en la social –les últimes enquestes desvelen que s’ha estancat al voltant del 40% el suport a la independència i ha caigut en picat el sentiment de catalanitat– i als carrers, després que en els últims anys, arran de la pandèmia, la participació en les mobilitzacions hagi anat a la baixa. Serà, doncs, una Diada amb un regust estrany, també perquè per primer cop des de la gran manifestació del 2012, la primera que va organitzar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que va representar el tret de sortida a un procés sobiranista que tindria el clímax l’octubre del 2017, l’independentisme ha perdut la majoria al Parlament en les eleccions del 12-M, i amb ella el govern, que ha passat a mans en solitari del PSC.
Govern assolit, això sí, gràcies al suport d’ERC, fet que ha aprofundit encara una mica més, si no era ja prou profunda, la divisió del moviment dins l’espectre polític, amb unes relacions avui gairebé trencades entre els grans partits, i que també internament estan molt tocades a les files republicanes, on es presenten quatre candidatures al congrés previst el 30 de novembre. Una situació que vol aprofitar Junts per pescar independentistes desencisats a partir d’una obertura del partit que s’escenificarà en un altre congrés l’últim cap de setmana d’octubre, que tot indica que també servirà per tornar Carles Puigdemont a la presidència. I tot plegat, amb una CUP també electoralment en hores baixes, a punt de culminar el seu propi procés de redefinició.
Les entitats recuperen la unitat
En contraposició a aquest panorama polític desolador, l’independentisme cívic arriba, en canvi, a la Diada amb una unitat renovada. Per primer cop en vuit anys, així, la ja clàssica gran manifestació, repartida aquest cop en cinc seus a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa, tornarà a ser organitzada en col·laboració entre la majoria de les entitats civils sobiranistes, que volen així donar exemple als partits: l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen, a les quals s’han afegit també els Comitès de Defensa de la República (CDR). Rere el lema “Tornem als carrers”, el seu objectiu avui és clar: denunciar els greuges per a la població que comporta la dependència de l’Estat espanyol i, sobretot, mirar de reenganxar i tornar a implicar tot l’independentisme de base, que en bona part s’ha quedat a casa en les darreres cites amb les urnes. Per animar-lo a mobilitzar-se, l’ANC ha difós en els últims dies vídeos protagonitzats per les seves expresidentes Carme Forcadell i Elisenda Paluzie, l’expresident Quim Torra, l’exdiputada de la CUP Gabriela Serra o fins i tot el cantant nord-català Julien. Ahir mateix, a més, els convocants van fer públic un decàleg en què van fer una crida a no caure “en el parany de la normalització” que busca l’Estat i demostrar avui que l’anhel d’independència “continua latent”, pressionar la classe política perquè posi fi “a l’agenda purament electoral i autonomista” i enviar “un missatge potent a l’Estat, però també en l’àmbit internacional”, on es proposen igualment recuperar el “focus”. A més, la mobilització vol continuar denunciant la repressió encara existent contra el moviment independentista, i el “cop d’estat judicial” del TC, el Suprem i la cúpula judicial espanyola, que “impedeixen que s’apliqui” la llei d’amnistia.
La manifestació d’avui a Barcelona estarà encapçalada així amb representants de col·lectius de represaliats, de diverses generacions, a més de membres de Decidim País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, per secundar la reivindicació dels altres territoris dels Països Catalans. A més, per donar-li projecció internacional, hi haurà també un centenar de convidats d’altres països, en especial de nacions sense estat amb el mateix clam de l’autodeterminació. L’ANC, entretant, va haver d’aclarir ahir en un breu comunicat que Aliança Catalana “no és benvinguda” a la cita, després d’unes declaracions equívoques del seu president, Lluís Llach, en aquest sentit. Arran d’això, ERC també va rebutjar i condemnar en una altra nota que es toleri la presència en manifestacions independentistes de partits d’extrema dreta que “atien odi” i “fan bandera del racisme”, i que segons els republicans “no tenen cabuda” en el moviment. Per això van reclamar a totes les forces i entitats independentistes que no els facin el joc i els rebutgin de manera “enèrgica” i “activa”.
Òmnium Cultural, pel seu cantó, manté l’agenda pròpia i organitza aquest migdia l’habitual acte polític unitari a l’Arc de Triomf de Barcelona, on a més tindrà lloc al llarg de tota la jornada la fira MerCat. Entre el migdia i el vespre, a més, hi haurà diverses actuacions musicals, com les d’alguns concursants d’Eufòria, Al·lèrgiques al Pol·len, Ginestà i Flashy Ice Cream.
Desunió partidista
Cadascú pel seu compte, els partits també han emès els seus missatges amb vista a la Diada. Junts per Catalunya, així, va fer públic ahir un manifest en què insta a encarar la jornada “amb determinació i esperança” malgrat que es manté l’excepcionalitat “per la persecució judicial a l’independentisme”. A més, lamenta que un partit independentista hagi permès “un govern del PSC-PSOE”. “Aquest fet esberla de forma greu la possibilitat de mantenir la unitat independentista a curt termini i ens obliga a repensar l’estratègia per assolir la independència de Catalunya”, subratlla la formació. “Davant aquesta greu conjuntura, no tenim dret a rendir-nos ni a renunciar a res”, proclama tot seguit, abans de fer una crida a “ser-hi més que mai” aquesta Diada i a tornar a la mobilització. La seva presidenta, Laura Borràs, encapçalarà aquest matí l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova, i la direcció nacional també participarà en la manifestació de la tarda a Barcelona, i estarà representada per diversos diputats a la resta de ciutats.
Per la seva banda, la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, va deixar clar dilluns que el partit participarà “en tots els actes convocats” per la Diada, tant els institucionals com els més reivindicatius, incloses les manifestacions descentralitzades d’aquesta tarda, a risc, admeten, de rebre xiulades com les dels últims anys. Això sí, la secretària general, Marta Rovira, no podrà participar en cap acte avui perquè per motius familiars ha hagut de tornar uns dies a Suïssa. L’ofrena a Casanova, així, l’encapçalarà l’expresident i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, i la mateixa Vilalta i el també secretari general adjunt Juli Fernández seran a la manifestació de la tarda a Barcelona, i enviaran igualment representants a la resta. A més, ERC ha organitzat aquest migdia, a tocar de la ronda de Sant Pere, el seu acte polític propi, organitzat com cada any per la federació de Barcelona. “La mobilització als carrers és clau per defensar el nostre projecte i la independència del nostre país, per tant hi serem”, reblava dilluns Vilalta, que admetia que no els han sorprès, però tampoc agradat, les declaracions en contra de Llach els últims dies. Per això feia una crida a “refer ponts i confiances” a fi de tornar-se a il·lusionar en el projecte col·lectiu. “Només podrem reconstruir i recuperar la majoria social si ho fem des de la suma, i buscar consensos i qüestions que compartim en lloc de criticar l’independentista del costat”, deia. “Ja portem massa anys en aquestes dinàmiques, i ens han abocat on ens han abocat”, insistia.
Per la seva banda, la CUP participarà avui, com és habitual, en la manifestació alternativa convocada per l’esquerra independentista a les sis de la tarda a la plaça Urquinaona de Barcelona, i a l’acte polític posterior al Born, rere el lema “Fer-ho possible”. En una nota ahir, els cupaires, que donen per finalitzada la via del procés, avançaven que centraran el discurs polític avui en la importància de la força popular per assolir la independència, la vinculació amb les lluites socials i la necessitat de combatre el feixisme. La formació critica l’estratègia pactista amb l’Estat, defensa “desacomplexadament” la cultura i la llengua arreu dels Països Catalans, a més del dret a l’autodeterminació, i insta a recuperar la iniciativa des de baix, amb gent “mobilitzada i organitzada”.
L’executiu socialista, en canvi, es mirarà de lluny els actes més reivindicatius avui, en què no participarà tot i que assegura que els “respecta” si tenen lloc dins dels límits “de la normativa i la convivència”. “Una de les banderes de la Diada és que Catalunya és un espai públic de tots, i el govern vol governar per a tothom”, explicava ahir la seva portaveu, Sílvia Paneque. Els consellers es limitaran a participar en els actes institucionals, com l’ofrena a Casanova o l’acte oficial de la Diada a la nit a Montjuïc, que pretendrà “fer sentir Catalunya”, segons Paneque, tot aprofundint en la seva identitat com a “punt de trobada”. Abans, el president Salvador Illa haurà prosseguit l’agenda de visites per rebre a Palau la presidenta del Congrés, Francina Armengol.