El mantell sagrat torna al Brasil

El mantell tupinambà, un dels principals símbols espirituals del poble indígena, ha tornat a territori brasiler després de més de tres segles a Europa, on va arribar de mans de colonitzadors europeus. El retorn d’aquesta peça és una fita per als pobles autòctons, per a qui el fet suposa “el començament d’una nova història de conquesta per als pobles indígenes”, segons va dir dijous el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, durant l’acte de presentació oficial de la peça al Museu Nacional de Rio de Janeiro.

En l’acte solemne de recuperació de la capa de plomes, hi van participar dos centenars de membres del poble tupinambà, que van rebre el mantell amb cants, oracions, vetlles, foc i conferències.

La peça va arribar al Brasil el 4 de juliol i des d’aleshores està resguardada amb molta cura per preservar-la intacta abans de dur-la al Museu Nacional, on es quedarà després d’un procés que es va donar amb el suposat vistiplau del poble tupinambà, que durant l’acte de rebuda va assegurar, però, que el procés de retorn no havia estat transparent i que els van negar el dret de rebre el mantell el dia del seu desembarcament. Els indígenes van anunciar que continuaran lluitant fins que la peça torni a la seva terra.

La capa va ser repatriada de Dinamarca, on es va estar des de l’any 1689 al Museu Nacional. La peça, d’1,20 metres d’altura i 80 centímetres d’amplada, va ser elaborada, majoritàriament, amb plomes d’ibis escarlata –un ocell també conegut com a agró roig o ocell guarà–, però també amb plomes de lloros i guacamais de color groc i blau, totes teixides a sobre d’una xarxa feta de fibra vegetal.

La seva creació es remunta cap al segle XVI i va ser portada a Europa per holandesos cap a l’any 1644. El mantell és un símbol de poder espiritual, “un ancià viu sagrat” que representa la identitat de l’ètnia tupinambà i que els connecta amb la seva història més ancestral. També és considerat un “emblema sagrat de força i unió”, per la qual cosa els indígenes creuen que porta un missatge d’enfortiment per al seu poble.

La peça, que era utilitzada exclusivament en cerimònies rituals pels més savis del poble tupinambà, és l’única del seu estil que ha tornat a territori brasiler. Hi ha 10 exemplars més que encara continuen en museus europeus. Es creu que diverses d’aquestes peces van ser enviades a Europa per missioners jesuïtes i d’altres van ser obtingudes com a botins de guerra o intercanviades comercialment amb els indígenes.