Nacionalpopulisme a la catalana

El 12 de maig passat, durant la nit electoral, la cap de llista d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, es va adreçar als afiliats i a tres periodistes per valorar els resultats que havia aconseguit la seva formació. Ho va fer a contracor. El politòleg Xavier Torrens, que va estar tancat amb ella en un “amagatall contigu a la seu electoral”, explica en el llibre Salvar Catalunya que Orriols es resistia a comparèixer, una actitud que associa al tarannà “impulsiu en la presa de decisions” de l’alcaldessa de Ripoll. La diputada electa va dedicar les primeres frases del seu discurs a denunciar que durant la campanya electoral Aliança Catalana havia estat objecte del “menyspreu dels mitjans de comunicació públics i privats”. També va criticar “l’hostilitat i el joc brut de les forces processistes”, ERC, Junts i la CUP. Orriols, doncs, es va estrenar com a diputada disparant alguns dards contra la premsa i els partits independentistes.

La líder d’Aliança Catalana també va donar les gràcies “de tot cor” als més de 118.000 catalans que els havien fet confiança a les urnes. Aquella mateixa nit, a mesura que es donaven a conèixer els resultats poble a poble i ciutat a ciutat, es va poder traçar un primer perfil geogràfic dels votants d’Aliança Catalana. La primera conclusió és que Orriols havia estat profeta a la seva terra. A la capital del Ripollès es va convertir en la llista més votada, amb 1.559 paperetes i un 33,1% dels vots, onze més que la segona formació, que va ser Junts. I també va guanyar als tres municipis limítrofs: Campdevànol, les Llosses i Gombrèn. La mateixa Orriols va reivindicar aquesta circumstància i va assegurar: “Allà on se’ns coneix, se’ns vota.” L’alcaldessa de Ripoll també va apel·lar a l’èpica nacionalista i va acabar dient: “Aquí va començar tot i des d’aquí ho reconquerirem tot.” Una referència, aquesta darrera, a la imatge de Ripoll com a “bressol de Catalunya” que va encunyar el catalanisme conservador a finals del segle XIX.

Aliança Catana va aconseguir fer forat en altres ciutats gironines, com ara Olot, on es va enfilar fins al 15% dels vots; Figueres, on va arribar al 10%, i Banyoles, on es va situar com a quarta força, amb el 9,1% dels sufragis. A Girona capital, la formació va quedar com a cinquena força (amb un 6,35% de les paperetes), i va superar la CUP, que té l’alcaldia de la ciutat. Els resultats del Ripollès, afegits als que va aconseguir a la resta de la demarcació, van permetre que Orriols aconseguís l’acta de diputada, i fins i tot va quedar molt a prop del segon; concretament, a poc més de 2.000 vots. Aliança Catalana també va aconseguir uns resultats notables a Lleida, on es va apropar als 13.000 vots (un 7,7%), i fins i tot a la demarcació de Barcelona. En aquest cas, tot i no aconseguir cap diputat, va obtenir uns resultats significatius en ciutats com ara Vic, Manresa, Sabadell, Igualada i Vilafranca del Penedès.

En el discurs que Orriols va llegir la nit electoral i que Xavier Torrens reprodueix en el primer llibre dedicat a la formació, la líder d’Aliança Catalana es congratulava de poder disposar, a partir d’aleshores, d’un “altaveu dins del Parlament”, la qual cosa li havia de permetre “reproduir el creixement” que ja han protagonitzat a Ripoll, va dir. Els dos diputats d’Aliança Catalana han quedat relegats a un espai marginal de l’hemicicle, al costat de Vox, l’altra formació d’extrema dreta. Des del primer moment, però, la seva portaveu ha maldat per aprofitar el nou “altaveu”. El 26 de juny, la primera vegada que va accedir al faristol, va recordar: “El que anhelàvem era, per sobre de tot, aquest micròfon.” I va anunciar, de manera solemne, que “l’era de la correcció política i del pensament únic s’ha acabat”. Orriols va dedicar els dos minuts de la seva intervenció a recordar alguns dels temes recurrents d’Aliança Catalana. “No permetrem que continuïn regalant els nostres recursos i serveis públics a qui no ha vingut a contribuir positivament a la societat, sinó a delinquir, a viure de rendes, a qüestionar els nostres valors occidentals i a disputar-nos el domini cultural, demogràfic i polític de casa nostra”, va assegurar. En les poques setmanes que fa que és al Parlament, Orriols s’ha esforçat per intentar bipolaritzar el debat, i fins i tot va mantenir un primer estira-i-arronsa amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, especialment tens el dia que Illa va comparèixer per donar compte de la composició del nou executiu.