política
L’escó de Comín, en suspens
El TJUE desestima el recurs de l’exconseller i Puigdemont en considerar que l’eurocambra no pot qüestionar la llista de la JEC
El polític de Junts demanarà al Suprem que presenti una prejudicial a Luxemburg sobre l’obligació de jurar la Constitució
La sentència suposa, a parer de Puigdemont i Comín, “un dany irreparable a la democràcia europea”
Cinc anys de conflicte obert als tribunals i una decisió que suposa un cop dur per a l’independentisme. Després de passar per totes les instàncies de la justícia comunitària, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va desestimar ahir el recurs que van presentar l’exconseller Toni Comín i l’expresident Carles Puigdemont contra la decisió del Parlament Europeu a l’inici de la legislatura 2019-2024, quan el llavors president de la cambra, el popular Antonio Tajani, els va impedir assumir de manera immediata el seu escó com a eurodiputats.
En la sentència llegida pel vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, el tribunal assenyala que el Parlament Europeu no disposa de competències per controlar la llista d’eurodiputats electes que la Junta Electoral Central (JEC) li havia notificat oficialment. Pels magistrats, un control de la llista per part de l’eurocambra “trencaria el repartiment de competències entre la Unió i els estats membres”, afegint-hi que aquesta verificació “correspon exclusivament als organismes jurisdiccionals nacionals”.
D’aquesta manera, el TJUE deixar clar que cal figurar en la llista d’eurodiputats definitiva de la JEC per obtenir l’escó, una llista on ni Comín ni Puigdemont figuraven en l’inici de l’anterior legislatura perquè no s’havien desplaçat a l’Estat espanyol per jurar la Constitució. Malgrat la jurisprudència que va generar el cas d’Oriol Junqueras –reconegut com a eurodiputat malgrat no figurar en la llista de la JEC–, l’actual presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola, observava diferències entre els casos dels dirigents de Junts i el d’ERC.
La interpretació que feia el Parlament Europeu és que Comín sí que podia desplaçar-se Madrid per acatar la carta magna, ja que el fet d’haver estat escollir a les urnes li atorgava immunitat, tal com dicta la sentència de Junqueras. En aquest sentit, l’eurocambra entenia que Comín no hauria de ser detingut en cas que es desplacés per jurar la Constitució, tot i que l’exconseller de Salut no ha viatjat a l’Estat espanyol precisament per evitar córrer aquest risc.
La posició del Parlament Europeu sobre el cas sembla ferma, ja que Metsola sempre s’ha referit a la sentència que es va acabar publicant ahir com el full de ruta per decidir el futur del dirigent juntaire. Bona prova d’això són les declaracions del seu equip de portaveus, que es van limitar a indicar que analitzarien el contingut de la sentència “d’acord amb les regles, com sempre s’ha fet”.
El cas entra ara en una nova dimensió. Comín podria optar perquè el seu escó fos ocupat per una altra persona. Com a exeurodiputat, podria igualment accedir al Parlament Europeu i fer ús dels seus serveis, però necessitaria un permís específic per dur a terme “activitats de representació d’interessos”. Però tot fa pensar que la batalla als tribunals continuarà. En un comunicat signat de manera conjunta amb Carles Puigdemont, l’exconseller ha explicat que demanarà “immediatament” a les autoritats judicials estatals –en aquest cas, al Tribunal Suprem– que presentin una qüestió prejudicial sobre aquest assumpte al TJUE en el marc d’un recurs impulsat per Junts en contra la llista de la JEC.
Aquesta demanda s’afegiria a les cautelars ja presentades el 12 de setembre davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) per corregir la decisió de Roberta Metsola de denegar l’escó de Comín, en aquest cas per a la legislatura 2024-2029.
Al mateix temps, des de la formació independentista destaquen que la sentència d’ahir del tribunal de Luxemburg recorda la possibilitat de presentar un recurs d’incompliment contra l’Estat espanyol basant-se en l’article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), el qual obre la porta que la Comissió Europea obri procediments d’infracció als estats membres si es considera que aquests últims han incomplert una de les obligacions que figuren en els tractats. “És una via que també estudiarem, partint de la base que aquesta via està reservada, a priori, als estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea”, manifesten els de Junts.
Més enllà dels següents passos, Puigdemont i Comín han volgut manifestar la seva “preocupació” sobre la decisió del TJUE, ja que consideren que obre una porta perquè altres estats membres “puguin imitar l’exemple d’Espanya”. “El d’inventar requisits contraris als principis de la democràcia i incompatibles amb el dret europeu per subvertir els resultats electorals del seu país”, indiquen. Pels dirigents de Junts, tot plegat “implica un dany irreparable per a la democràcia europea [...] en un moment en què es constata un increment de les posicions autoritàries en diversos estats de la UE”.
En aquest sentit, reconeixen que se senten “sorpresos i preocupats” pel contingut de la sentència, tot i que també assenyalen que l’alt tribunal comunitari no entra en el fons de la qüestió, tal com ells van plantejar. Junts, en aquest cas, volia resoldre si un estat pot imposar requisits que considera “incompatibles” amb el dret europeu per tal d’impedir que un eurodiputat electe pugui ser reconegut com a tal per part de l’eurocambra. La sentència obvia aquesta part, i es limita a assenyalar fins on arriben les competències del Parlament Europeu sobre la llista d’eurodiputats electes.
La sentència, de fet, contravé frontalment l’opinió de l’advocat general del mateix TJUE, Maciej Szpunar, que tot just al mes d’abril va esmenar el TGUE i els serveis jurídics de l’eurocambra i va alertar que la llei electoral espanyola –que obliga al jurament de la Constitució– “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal.
Contraris als seus arguments, els serveis jurídics del Parlament Europeu van afirmar en una sentència de primera instància al TGUE que Tajani va actuar degudament l’any 2019 quan va negar l’escó a Comín i Puigdemont. Al mateix temps, van admetre que el president que va reconèixer-los a posteriori, el socialista David Sassoli, ho va fer “probablement de manera il·legal” perquè la cambra “mai va rebre la notificació que van ser escollits a l’Estat espanyol”.
La ‘doctrina Junqueras’, el mirall
L.BMolts líders i entitats independentistes van mostrar ahir el seu rebuig a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’avalar que el Parlament Europeu no acceptés Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats des de l’inici de la legislatura 2019-2024. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va lamentar que el tribunal hagi dictaminat que l’eurocambra no pot qüestionar la llista final d’eurodiputats que envia Espanya encara que aquesta llista exclogui membres que han guanyat les eleccions però no han jurat la Constitució, fins i tot si això suposa que l’Estat es va extralimitar en les seves competències, cosa que no entra a valorar. Turull va avisar que continuaran “lluitant i persistint en tots els fronts per donar veu i vot al que diuen les urnes, i tal com ho diuen les urnes”.
Tot i la distància actual entre les dues formacions, ERC va donar suport als companys de Junts, lamentant que “la justícia europea s’inhibeixi d’aplicar la doctrina Junqueras en el seu cas”, una via que va obrir Andreu van den Eynde el 2019 i que va permetre que el TJUE deixés clar que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes, “al marge dels procediments interns de cada estat membre”. “Continuarem treballant plegats perquè s’apliqui la doctrina Junqueras”, va avançar l’eurodiputada d’Esquerra Diana Riba, que va fer una crida a treballar “perquè no es trepitgin els drets democràtics i la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes”. Òmnium també es va voler solidaritzar amb Puigdemont i Comín. El president de l’entitat, Xavier Antich, va publicar un missatge a la xarxa social X en què sosté que “cap jutge ni tribunal pot passar per sobre de la voluntat popular sortida de les urnes”. “Els catalans també tenim dret a escollir els nostres representants”, va sentenciar.