pròxim orient
Qui era Hassan Nasral·là?
Hassan Nasral·là, mort divendres en un bombardeig israelià als suburbis del sud de Beirut, era sense dubte un dels més fidels aliats de l’Iran des que va arribar a la secretària general del poderós partit-milícia xiïta libanès Hezbol·là el febrer de 1992.
Nascut el 31 d’agost de 1960, a Tir (Líban), es va unir al moviment xiïta Amal el 1975, i després va estudiar en un seminari xiïta a Baalbek, a la vall de la Bekaa. El 1976 va viatjar a Najaf, a l’Iraq, per continuar amb els seus estudis alcorànics. Quatre anys més tard, el 1979, va tornar al Líban i va escalar posicions dins del moviment Amal. El 1982 va ser nomenat comissari polític a la vall de la Bekaa i, tot seguit, membre del buró polític central. Aquell mateix any Israel va envair el país, un fet que va marcar de Nasral·là. Es va ajuntar amb altres camarades per rebel·lar-se contra l’ocupació i crear Hezbol·là, que vol dir, el Partit de Déu.
La milícia va néixer com a baluard de resistència i amb l’objectiu de destruir Israel, amb el seu feu principal en Baalbeck, al sud del Líban. A partir d’aquest moment, explica Efe, Hezbol·là va iniciar la seva guerra particular contra Israel i els països que li donen suport. El seu atemptat més sagnant va tenir lloc el 23 d’octubre de 1983 a Beirut en el qual van morir 241 marins nord-americans i 58 paracaigudistes francesos.
Nasral·là va anar ascendint dins de la milícia, fins a arribar a compartir la direcció del grup a Beirut al costat de Sayyed Abraham Ameen fins que es va decidir separar l’ala política de la militar. Sayyed es va encarregar de la secció política i Nasral·là va prendre posicions a Beirut. Seguidament, es va crear el Consell Consultiu que va arribar a presidir. El febrer de 1992, el Consell de Hezbol·là el va nomenar secretari general de l’organització l’endemà mateix que el seu predecessor, Abbas Moussavi, fos assassinat per un comando israelià.
Nasral·là va anar renovant el càrrec al llarg dels anys, fins a trenta-dos.
Entrada al Parlarment
En 1992 el partit-milícia Hezbol·là, finançat i armat per l’Iran amb el vistiplau de Síria on té oficines, va entrar en el Parlament libanès, en les primeres eleccions legislatives després de la guerra (1975-1990). En els comicis de 1996 va obtenir set diputats i dos “aliats”, que van pujar fins als dotze l’any 2000 i fins a catorze el 2005. Actualment, compta amb tretze dels 128 escons totals de la cambra libanesa, obtinguts el maig del 2022. En aquest període, l’any 2002, Hezbol·là va ser inclòs en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units.
Acord històric amb Israel
Va ser el 29 de gener del 2004, explica Efe, quan Nasral·là i Israel van tancar un acord històric d’intercanvi de presoners i cadàvers de soldats, tot i que el líder de la milícia xiïta va insistir això era el final de la seva lluita contra Israel. El febrer de 2005, es va posicionar del costat de Síria en mig de les pressions per retirar les tropes del Líban per l’atemptat contra l’exprimer ministre Rafik Hariri —del qual es responsabilitzà els sirians—.
Intent d’assassinat
El juliol del 2006 va sobreviure a un atemptat contra casa seva després que Hezbol·là hagués segrestat dos soldats israelians, un fet que va ser el detonant perquè Israel llancés una de les majors operacions contra la milícia en dues dècades. La campanya militar israeliana, que va acabar després d’un alto el foc de l’ONU, va durar catorze dies i va deixar centenars de morts.
Amagat
Nasral·là es va mantenir ocult des de l’intent d’assassinat fins al 22 de setembre de 2006, quan va reaparèixer en un míting multitudinari per celebrar la victòria. Dos anys més tard, l’agost del 2008, va anunciar un nou intercanvi de presoners i va assegurar que estava disposat a qualsevol reunió política per assolir la pau. Però l’agost del 2010 va esclatar la polèmica, quan va acusar Israel de ser rere l’assassinat de Hariri.
El líder de Hezbol·là havia revelat que el tribunal especial que investigava el cas volia acusar del crim alguns dels militants “indisciplinats” de la milícia, però que ell no estava disposat a acceptar-ho.
El maig del 2013 es va tornar a posicionar al costat de Síria, quan Hezbol·là va lluitar amb Bashar al-Assad contra els rebels a la regió de Qoseir, fronterera amb el Líban.
Estudiant els seus moviments
L’endemà de l’inici de la guerra entre Hamàs i Israel el pròxim 7 d’octubre farà un any, Hezbol·là es va sumar al conflicte amb el llançament de coets i míssils en solidaritat amb la Franja de Gaza i els palestins. Segons una informació publicada aquest dissabte pel diari nord-americà The New York Times i recollida per Efe, el govern israelià feia mesos que seguia els moviments de Nasral·là i va decidir matar-lo aquest divendres en un atac aeri contra la seu central de la milícia al sud de Beirut davant el temor de perdre-li el rastre.
Des d’un hotel de Nova York
El mateix mitjà explica que el pla per matar a Nasral·là en el seu búnquer va començar a prendre formar a principi de setmana, abans que el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, viatges a Nova York per intervenir a l’Assemblea General de les Nacions Unides. L’oficina del primer ministre va publicar una foto en la qual es veu Netanyahu ordenant l’atac via telefònica des d’una habitació d’hotel de Nova York aquest divendres just després d’haver-se dirigit a l’ONU.
Fonts pròximes als plans consultades pel diari israelià Haaretz van assegurar que el viatge de Netanyahu a Nova York tenia com a objectiu enviar el missatge que operaven amb normalitat i que res feia pensar que l’atac, considerat una perillosa escalada en el conflicte amb Hezbol·là, era imminent.
Les fonts consultades pel diari nord-americà The New York Times asseguren que Hezbol·là va trobar i identificar el cos sense vida de Nasral·là i del comandant Ali Karaki aquest dissabte a primera hora del matí. Israel també dona per fet que Hashem Safi al Din, cosí de Nasral·là, no era a la zona de l’atac i esperen que aviat Hezbol·là el confirmi com a nou secretari general del partit-milícia.