Superar Junts, ERC i la CUP

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic aquest setembre un document sobre el que considera requisits del moviment independentista per poder assolir el seu objectiu, les conegudes com a Tesis d’agost, elaborades per l’escriptor i membre del secretariat de l’ANC Julià de Jòdar. L’autor hi sintetitza idees expressades en articles els darrers temps i apuntades pel seu pronunciament personal més recent –vinculat i compromès històricament amb la CUP, de qui va ser diputat, en les darreres eleccions catalanes De Jòdar ha donat suport tant a la CUP com a Carles Puigdemont com a cap de llista de Junts, però, un cop fracassada l’aposta per reinvestir aquell president, li ha demanat que “desfaci” Junts i que encapçali un front unitari de l’independentisme.

Les Tesis d’agost que ha fet seves la direcció de l’ANC conclouen que les entitats civils independentistes –ANC, Òmnium, etcètera– s’han de refundar i que cal impulsar “organitzacions polítiques de nova planta” que superin Junts, ERC i la CUP, tot i que el document no fa cap referència explícita als tres partits. Les entitats refundades i les noves organitzacions polítiques “han de crear blocs unitaris de lluita com a punta de llança en l’embat final per la independència”.

Però la tesi principal del document és, segurament, que la independència l’haurà de fer i defensar l’independentisme civil des del carrer. Sense “processos de resistència i rebel·lió” de la ciutadania, els seus representants institucionals no faran el pas. Tenint en compte que l’Estat “nega d’arrel” qualsevol negociació sobre l’autodeterminació, la independència “haurà de ser radicalment i obstinadament unilateral”.

Però això obligarà l’independentisme civil a fer “un salt de qualitat i de quantitat per esdevenir força de xoc permanent contra l’Estat”, i també l’impulsor de les condicions que permetin crear “estructures de país sorgides del coneixement, la lluita i l’organització del poble mobilitzat”. L’ANC ha encarregat a De Jòdar que coordini la nova comissió d’estructures de país de l’entitat, que haurà d’establir quins instruments caldran per funcionar com un estat en economia, salut, educació, cultura, pagesia o infraestructures.

Tot i l’impuls de noves organitzacions polítiques que han de superar la divisió dels partits, el document adverteix que el moviment independentista no pot abstenir-se en les eleccions per més desencisat que estigui dels seus representants, perquè haurà de batallar de manera permanent també a les institucions.

El que no poden tornar a fer Junts i ERC és, segons les tesis de l’ANC, investir o donar suport a un govern espanyol: “Ajudar a fer governs a Madrid, mentre es proclama emfàticament la voluntat de fer la independència, és una trampa del catalanisme subordinat, que només serveix per maquillar la faç repressora de l’Estat.” Caldrà que les entitats “refacin tàctiques i formes de lluita” i que “la gent” recuperi el lideratge des del carrer. Aquesta acció haurà de ser “més complexa, diversa i articulada” que la del 2017 al 2019 i caldrà “idear formes de lluita específiques, flexibles i audaces”. Però l’independentisme ja va experimentar amb èxit de mobilització alguna d’aquestes vies, recorda el document. Ocupar l’aeroport, col·lapsar carreteres, tallar passos fronterers i manifestar-se pacíficament han de ser “l’exemple a seguir”. Davant la violència de l’Estat que es dona per fet que es repetirà, el moviment ha de “forjar eines d’autodefensa” indispensables perquè la futura estratègia no pot permetre que “el poble sigui l’ase de tots els cops de la força cega del totalitarisme espanyol” com va passar, conclou.