estrasburg
Assange: “Sóc culpable de fer periodisme”
El fundador de WiKileaks torna a Europa en la seva primera intervenció pública després del seu alliberament
Declara davant una comissió del Consell d’Europa a Estrasburg que és lliure no perquè el sistema hagi funcionat sinó perquè es va declarar culpable
El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha tornat aquest dimarts a Europa i ha elegit el Consell d’Europa per trencar el seu silenci després d’haver quedat en llibertat el juny passat i tornat al seu país natal, Austràlia, on ha mantingut fins ara un perfil baix. Assange ha comparegut davant els representants de 46 països i ha respost a les seves preguntes incidint en el perill que suposa el seu cas per a la llibertat d’expressió. Assange ha volgut deixar clar en la seva intervenció que si és lliure no és perquè el sistema hagués funcionat sinó perquè es va declarar “culpable de fer periodisme”. “Soc lliure perquè m’he declarat culpable de fer periodisme, no perquè el sistema de garanties hagi funcionat”, ha lamentat l’australià.
El fundador de WiKileaks no s’ha mossegat la llengua a l’hora de parlar ni ha estalviat crítiques als Estats Units, tot i que està pendent que li concedeixen un indult. Assange ha acusat els EUA d’haver-lo perseguit per publicar informació d’interès públic, i als països europeus de permetre vulneracions de drets humans en connivència amb Washington. L’australià ha denunciat “la campanya de repressió internacional de la CIA” per silenciar a les veus dissidents, la “criminalització del periodisme” i “l’abús” de les peticions d’extradició.
“Garantim que la llum de la llibertat no s’apaga, que la recerca de la veritat continua, i que les veus de la majoria no són silenciades pels interessos d’una minoria”, ha demanat l’activista en acabar la seva primera intervenció davant d’un grup de diputats de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, a Estrasburg.
En el torn de preguntes, Assange ha admès les dificultats personals de “readaptar-se al món” després de passar tants anys reclòs i en presó. “Torno a fer de pare d’uns nens que han crescut sense mi. A ser un espòs una altra vegada. Fins i tot, a haver de tractar amb una sogra”, ha dit bromejant, segons recull l’ACN. Tot seguit la seva esposa i advocada Stella Assange li ha apagat el micròfon rient.
Malgrat aquest breu moment de distensió, Assange ha fet un discurs lent i entretallat. Ell mateix s’ha disculpat abans de començar avisant que no podria fer una presentació d’una forma “polida”: “L’aïllament ha passat factura”.
“Vaig ser naïf confiant en la llei”, ha dit, admetent que s’esperava algun tipus de represàlia per les publicacions de WikiLeaks, si bé no de l’abast que han tingut finalment.
Pacte amb els EUA
Des del portal WikiLeaks, Assange va publicar l’any 2010 milers de documents classificats del Departament d’Estat dels Estats Units vinculats a conflictes com la guerra de l’Afganistan, la filtració més gran des dels Papers del Pentàgon. Això el va obligar a refugiar-se el Regne Unit, on l’any 2012 l’ambaixada de l’Equador a Londres li va concedir asil polític. Després de set anys, el 2019 va ingressar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh (Londres) pendent d’una possible extradició als Estats Units, on estava acusat de fins a divuit delictes contra la Llei d’Espionatge nord-americana que podrien haver-li suposat una condemna de fins a 175 anys de presó. Al llarg dels últims anys, però, la justícia britànica va denegar les peticions que s’emetien des del país nord-americà perquè Washington no oferia prou garanties que el periodista i activista australià tindria un judici just si finalment era jutjat en territori nord-americà.
Finalment, Assange es va declarar culpable d’un delicte de conspiració que comporta una pena màxima de deu anys de presó en un pacte amb el govern dels EUA. Amb l’acord va evitar l’extradició als Estats Units i el juny les autoritats britàniques el van excarcerar perquè ja havia complert cinc anys de presó. Assange va sortir en llibertat i va tornar a Austràlia, el seu país natal, amb la seva família.