Saura, desautoritzat pel tripartit
Si l’afront més pervers és la indiferència, al conseller Joan Saura li costarà recompondre’s de l’episodi polític que està protagonitzant aquest estiu. I és que, encara que l’anomenat pacte de Vilanova ha omplert pàgines i més pàgines, no ha existit. Si més no, així ho entén el govern en bloc, que ahir es va desentendre de l’acord que van segellar Saura i María Teresa Fernández de la Vega el 17 d’agost i va situar el final de l’acció política de l’executiu en el cap de setmana anterior. Tota una desautorització, si es té en compte que el partit que lidera el conseller assegurava fa solament uns dies que el pacte –fet deixant de banda els socis d’ERC– era assumit pel govern.
El silenci de Montilla
Encara no fa dues setmanes, un Saura pletòric deixava perplexos membres del govern i de l’oposició anunciant en un tall a la televisió pública que en una reunió secreta havia arribat a un acord amb el govern espanyol per pactar una mena de pròrroga de tres mesos per arribar a un acord de finançament que hauria d’haver vist la llum el 9 d’agost. A canvi, els ecosocialistes salvaven la cara de Rodríguez Zapatero retirant una petició de compareixença perquè donés explicacions per l’incompliment. Tota una cessió que només va ser aplaudida pel PSC, al qual ICV va estalviar el tràngol d’haver de triar entre el company de partit o el front català.
Lluny ha quedat aquella expressió de satisfacció. Els fotògrafs ni tan sols van poder retratar Saura abans d’entrar al consell de govern, en què es va quedar sol. A falta d’incendis, Saura va estar a punt de provocar-ne un i, preu per preu, al president Montilla li resulta ara menys costós evitar una irritació excessiva d’ERC, que se sap on comença però no com pot acabar. Avalés o no el pacte Saura - De la Vega, ahir va fer ús d’una de les seves millors armes i, administrant degudament els silencis, no va defensar Saura de les crítiques dels consellers republicans.
És allò que col·loquialment es coneix com deixar algú amb el cul a l’aire. El primer a retreure a Saura la seva actuació va ser el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que aquells dies exercia de president en funcions i que ja es va queixar públicament que el president d’ICV l’hagués ignorat. Tot hauria quedat aquí si Saura no s’hagués defensat argumentant que va actuar estrictament en nom del seu partit. Aleshores el conseller Ausàs li va recordar les declaracions del portaveu del seu partit, Jaume Bosch, que va assegurar que el govern assumia l’acord amb l’executiu de l’Estat. Però Montilla havia garantit en diverses converses per telèfon que aquell acord quedava al marge de l’àmbit governamental.
I, més pel que va callar que pel que va dir, qui ahir va disfrutar de valent va ser Josep Huguet. A la roda de premsa posterior al consell de govern, el conseller d’Innovació, Universitat i Empresa va menystenir el pacte de Saura, el va ressituar a l’àmbit estricte del “tacticisme” propi dels partits i, evitant apujar el to, va ratificar l’estratègia que el govern ha seguit fins ara, que dóna al conseller d’Economia, Antoni Castells, màniga ampla per negociar de manera bilateral amb l’Estat, del qual s’espera una contraproposta. “El govern és on era. Entremig no hi ha hagut cap acord amb ningú”, va sentenciar Huguet, que, encara que va admetre que els pròxims pressupostos haurien de reflectir el nou model de finançament, va intentar limitar les negociacions pels comptes també a l’àmbit dels partits.
Esvaït l’afer Saura, i sense pròrroga oficial de tres mesos, la consigna torna a ser la de continuar negociant amb l’executiu de l’Estat i evitar l’acord abans que acceptar-ne un d’insatisfactori.
