La CUP sospesa fer el salt al Parlament però evita fixar el 2011 per evitar friccions
Tot obert. A falta d’un mes i mig per a l’assemblea que ha de votar si la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) es presenta a les eleccions catalanes, els diferents nuclis locals no acosten posicions. Prova d’això és que de les cinc ponències presentades que s’havien de refondre, només les dues més contràries a fer el salt ho han fet. Es tracta de la de Vilafranca i l’elaborada pels nuclis del Baix Llobregat i d’altres municipis, que aposta per “presentar-se exclusivament a les eleccions municipals”, tot i que matisa que el repte electoral podria “ser abordat des d’una plataforma paral·lela que rebi el suport de les CUP a nivell local”.
Les altres tres ponències, més favorables a sortir de l’àmbit municipal, no s’han refós per matisos. Davant d’aquest escenari, el consell polític de la CUP ha decidit que les ponències es votin per eliminació, descartant les que tenen menys suport.
Fonts de la CUP assenyalen que “veient la distribució de la militància i els resultats de les anteriors assemblees”, ni la de Vilafranca ni la de les assemblees locals del Barcelonès Nord i del Vallès Occidental, que aposta per presentar-se als propers comicis catalans, tenen gaires opcions d’arribar a la tria final. Les mateixes fonts apunten que es podria optar per una sortida salomònica, apostant per la ponència de la CUP de Berga, que parla de “no renunciar a la possibilitat de presentar candidatura al Parlament” i sospesar els pros i els contres, o la de Lleida, Manresa i Sant Celoni, que advoca per “obrir la porta a que la CUP concorri a convocatòries electorals de caràcter supramunicipal”.
Més enllà d’aquest debat, les ponències tenen molts punts de confluència, com ara descartar presentar-se a les eleccions europees. També coincideixen a fer de la CUP el referent de les organitzacions de l’esquerra independentista (EI), en la necessitat de crear una assemblea de regidors dels Països Catalans i de consolidar l’expansió territorial a les Terres de l’Ebre, Illes Balears i País Valencià. descartant Catalunya Nord i Franja de Ponent per manca d’implantació de l’EI.
