Nhi ha per estona
Que acordar el nou model de finançament costarà, ja fa temps que se sap. Ara també es confirma que la negociació serà llarga –malgrat que l’Estatut marcava el 9 d’agost com a data límit– i no es resoldrà fins d’aquí a uns mesos, quan n’hi ha hagut 24 des de l’entrada en vigor. Ho va advertir ahir el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, des de Galícia: acordar un nou sistema “requerirà el seu temps”.
L’argument és que els interessos d’una o altra comunitat “s’han d’harmonitzar per arribar a una proposta equitativa”. És a dir, que el diàleg ha de ser multilateral, amb tothom. A més, el president espanyol assegura que totes les comunitats “milloraran” els seus recursos amb la reforma. I això només es pot aconseguir si l’Estat cedeix líquid a les autonomies, i Pedro Solbes s’hi resisteix.
Aquest és el punt que complica tota la negociació: el de les dificultats econòmiques. I Galícia és la prova d’aquesta situació. Tothom dóna per fet que les eleccions en aquesta comunitat s’avançaran a la tardor perquè el PSOE tem que l’any que ve les coses encara estiguin pitjor i la crisi econòmica els pugui afectar electoralment. En clau de finançament, els comicis faran que un parell de setmanes, com a mínim, quedin deshabilitades per al pacte.
De totes maneres, són les dificultats econòmiques que es viuen i que s’esperen en els propers mesos les que poden allargar fins a finals d’any la reforma del finançament i la tramitació dels pressupostos. I és que, tal com admeten des de socialistes fins a populars passant per polítics catalans i de totes les tendències, el principal problema és que “no hi ha diners”.
Compareixença inútil
Conscients d’aquesta situació, i de la necessitat que hi ha de vincular la negociació dels pressupostos amb la del finançament –per tal que els comptes de l’Estat prevegin l’augment dels recursos per a les autonomies–, els partits polítics estan molt atents als moviments del govern espanyol però no esperen, en canvi, que el vicepresident econòmic aporti cap nou element en el debat que es farà avui al Congrés de Diputats. Tant CiU com ERC, i el PP en clau espanyola, admeten, de portes endins, que la presència de Solbes a la cambra baixa és absolutament irrisòria.
Tot i que els partits catalans –obviant l’ambigüitat del PSC– ja han avisat que sense finançament no hi haurà pressupostos, el portaveu del PSOE, José Antonio Alonso, els ha citat la primera setmana de setembre. De fet, és inevitable tenint en compte que els comptes han de recollir un augment d’inversió a les autonomies si es vol aplicar un sistema que suposi una millora general, tal com pretén Zapatero. L’estratègia és negociar els pressupostos i, en paral·lel, la reforma autonòmica. És per això que el full de ruta passa per allargar la tramitació dels pressupostos fins a finals d’any.
És en aquest punt que apareix la por de CiU i ERC. D’una banda, perquè es pot arribar a finals de desembre amb la pressió de decidir si s’accepta o no un nou sistema de finançament, amb les conseqüències que comporta rebutjar-lo i quedar-se igual tot el 2009. I, de l’altra, perquè la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut pot arribar a la tardor i afectar la negociació del finançament si es modifiquen els preceptes del marc català.
