Edils sobiranistes ultimen una consulta d'autodeterminació
El moviment de càrrecs electes locals Decidim.cat, format per més d'un miler de regidors i alcaldes de filiació política diversa, partidaris del reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, promourà una campanya en favor del dret a decidir que culminarà en una consulta a la ciutadania -en una mateixa jornada- a cadascun dels municipis del Principat que s'hi adhereixin.
No es podrà dir que sigui un referèndum a l'ús -perquè no tindrà vinculació legal- però serà una consulta que vol tenir un alt contingut simbòlic i pedagògic, articulada a través de processos participatius convocats pels ajuntaments que ho aprovin per acord del seu ple. La iniciativa pretén contribuir des del món municipal a "construir el procés democràtic cap a l'autodeterminació de la nació catalana", tal com s'indica en un document estratègic de la campanya al qual ha tingut accés l'AVUI.
El llançament de la campanya -que ja ha estat debatuda entre els promotors de Decidim.cat dels diferents partits que hi sintonitzen- s'acabarà d'acordar en una primera trobada d'alcaldes i regidors adherits al moviment el 8 de novembre a Barcelona. En la reunió, aquest moviment municipalista transversal es plantejarà també com s'organitza i es constituirà en associació.
Des que es va presentar el desembre passat, s'han adherit al manifest (a través del web decidim.cat) un total de 145 alcaldes i 870 regidors de totes les comarques del Principat, i alguns altres de la resta dels Països Catalans, sobretot de CiU, ERC i de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) i ICV-EUiA. Entre els adherits també hi ha tres alcaldes i dotze regidors del PSC i un regidor de la CUP, formació independentista que no s'adhereix al moviment pel fet que no es planteja a tots els Països Catalans.
Independentment de si s'aprova o no la llei de consultes populars que el govern elabora, la pretensió dels promotors de Decidim.cat és que el procés d'autodeterminació municipal s'engegui aquesta mateixa tardor-hivern, i que la consulta es faci cap a la primavera del 2010. "D'aquesta manera el procés es pot preparar amb prou temps en aquesta legislatura municipal i la consulta no interferiria en les eleccions al Parlament previstes per la tardor del 2010 ni amb les municipals del 2011", explica l'alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i president de l'EPM, Jordi Fàbrega, que n'és un dels impulsors.
Com que la consulta es planteja com un procés participatiu municipal, que es pot convocar a través d'un acord majoritari del ple, els seus promotors consideren que no han de tenir cap problema legal per dur-la a terme, ja que no necessiten l'autorització del consell de ministres del govern espanyol que cal per fer un referèndum. "Els ajuntaments tenim competències plenes per obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar-li l'opinió pel que es cregui oportú, i també per demanar-li quin futur vol per Catalunya com a poble", afirma Fàbrega.
