Desglaç entre Catalunya i Andalusia
Finançament
La partida del nou sistema de finançament s’allarga tant en el calendari que les aliances que es dibuixaven al principi entre territoris ja no són exactament les que regeixen ara. Si en la casella de sortida es va configurar un front mediterrani entre Catalunya i el País Valencià, el govern català no renuncia ara a trobar aliats més enllà del congost de Despeñaperros.
En el Consell de Política Fiscal i Financera, l’òrgan que aplega el vicepresident Pedro Solbes amb tots els consellers d’Economia autonòmics, Catalunya i Andalusia van confirmar ahir el seu desglaç acostant posicions en reunions de treball bilaterals al marge de la resta. Han canviat molt les relacions, doncs, que van fregar la congelació al juliol, quan en l’últim consell fiscal els consellers Antoni Castells i José Antonio Griñán no es van dir ni una paraula, segons fonts assistents.
Reunions bilaterals
Aquella era l’època en què Castells es fotografiava amb el valencià Gerardo Camps, mentre Griñán replicava que “trobava a faltar un Pujol al tripartit”. Res a veure amb la imatge d’ahir a la seu del ministeri d’Economia, on no només Castells i Griñán van compartir un càlid apart sinó que els seus números dos, Martí Carnicer i la viceconsellera andalusa Carmen Martínez Aguayo, també van celebrar una reunió de treball al marge de l’ordre del dia de la sessió i de la resta. Les dues parts, segons fonts de la Junta d’Andalusia, van abordar qüestions com la cobertura de la llei de dependència i altres partides socials. Tot en un clima, ara sí, de “bona sintonia”.
Més enllà dels criteris oposats sobre els quals ha de primar el finançament, que es mantenen, el govern de Manuel Chaves celebra la visita de Castells dilluns a Sevilla i sobretot el seu suport a Andalusia per cobrar el deute històric (entre 1.140 i 1.748 milions d’euros) que li reconeix la disposició addicional segona de l’Estatut andalús.
Tot i que en el desglaç hi pesa que les dues comunitats siguin les de més pes per al PSOE, entre el juliol i ahir hi ha hagut un altre punt d’inflexió: l’arribada a la conselleria d’Economia i Hisenda de Madrid d’Antonio Beteta, home fort d’Esperanza Aguirre i del PP madrileny allunyat del perfil tècnic de la seva predecessora, Engracia Hidalgo.
Amb Beteta d’ariet contra el PSOE, el valencià Gerardo Camps ha perdut el títol de referent autonòmic del PP.
“Beteta ens ha explicat tota la doctrina oficial del PP”, confessava amb ironia Solbes. Segons ell, el nou front del PP que lidera Madrid pretén ara “que corregim la població i ens oblidem de la resta, però caldrà corregir més coses”.
Sí als números vermells
Amb les arques públiques colpejades per la crisi, el Consell de Política Fiscal va aprovar ahir que les comunitats puguin tancar l’exercici del 2008 i els comptes del 2009 amb un dèficit de l’1% del PIB. Fins ara havien de tancar en equilibri perquè el govern central preveia créixer més del 2%, però Solbes preveu ara que el PIB arribarà a l’1,6% el 2008 i a l’1% el 2009. El permís per entrar en números vermells es va aprovar amb el vot en contra de les comunitats del PP, però aquestes també podran tenir dèficit. Solbes confia complir així la previsió d’un dèficit conjunt –Estat, comunitats i ajuntaments– de l’1,9% i no superar el 3% de la UE.
