El pla d'Artur Mas

El pla d’Artur Mas per arribar a la presidència de la Generalitat trencant la majoria del tripartit en la seva tercera i última oportunitat està a mig camí entre l’experiència pujoliana passada pel sedàs de la modernitat i les lliçons de la campanya de Barack Obama als Estats Units. L’eslògan que la Casa Gran impulsada per CDC estrenarà aquest dissabte és tota una declaració d’intencions en aquest sentit: Si sumem, podem!

Convergència reunirà aquest dissabte a Bellaterra els cent primers habitants de la Casa Gran, una de les potes bàsiques del pla de Mas, ja que, un any després de la conferència en què va exposar la idea, dóna el tret de sortida amb l’objectiu de convertir-la en un “moviment”. I el moviment, a part de demostrar-se caminant, comença dissabte amb els cent primers agents de la Casa Gran, que CDC vol que siguin 10.000 d’aquí a un any. Els primers voluntaris seran, en la seva majoria, militants de base de Convergència a qui es confiarà que iniciïn un treball en xarxa per vendre que el “canvi” és possible. Els voluntaris rebran un pla de treball anomenat IKEA –per allò de la casa– en el PowerPoint que aquests dies fa servir el partit, a què ha tingut accés l’AVUI. Cadascun d’ells tindrà la missió d’inscriure 10 “amics” i actuar de node de la xarxa al seu territori i amb la idea d’identificar altres líders nodals.

Tots aquests voluntaris tindran la missió, sense cap altra consigna, de fer trobades locals –de l’Alta Ribagorça a Ciutat Vella– i sectorials, veure entitats, fer sopars col·loqui temàtics i activisme via campanyes. Però en aquesta xarxa, com en el cas del Partit Demòcrata dels Estats Units, serà bàsic l’ús d’internet, el pal de paller 2.0, amb l’objectiu, entre d’altres, d’articular una xarxa de blogs que creïn opinió i debat. Però no en lògica vertical, sinó amb l’objectiu que hi hagi una aglutinació espontània, lliçó que va aprendre l’estrateg David Madí als Estats Units, sense el logo identificatiu de la Casa Gran.

Quin eix s’imposa
La casa s’edifica ara mateix a partir de dos pilars. La fundació CatDem, més orientada al món acadèmic i intel·lectual, i el pilar dels “agents” que dissabte iniciaran la seva feina amb l’objectiu d’evitar el que Francesc Homs, l’encarregat de liderar el projecte, considera l’error del que també va ser una iniciativa per obrir el PSC: Ciutadans pel Canvi. Homs creu que la batalla no es guanyarà només “per dalt”, sinó també per la base, a partir de la mobilització, i no només en període electoral. I Homs creu que CDC, que segons enquestes pròpies té un nucli dur de 815.000 votants i un sostre d’1,7 milons, és el partit que més gent té per treballar arreu del territori. “L’única consigna és que cadascú es pot fer la seva casa gran i decidir què és el catalanisme”, sense una única manera d’explicar-lo. Cosa que, de fet, ja defensen els rivals de CiU.

Però al marge de la campanya capil·lar que vol fer CDC, el gran debat que Artur Mas creu que hi ha a Catalunya és veure si s’imposa l’eix dreta-esquerra o l’eix nacional, amb el dret a decidir com a nou centre, a la recerca del catalanisme deucentista. Aquesta és la lluita de debò entre CiU i el PSC, amb ERC en el possible paper d’àrbitre, i tres elements externs que marcaran el futur en funció de com s’afrontin: el resultat del finançament, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i la crisi econòmica.

Per això, Mas, la nit de les eleccions americanes, versionant el president electe Obama, va dir allò de “ni dretes ni esquerres, Catalunya”, i prendrà a partir d’ara com a bandera conceptes com patriotisme, il·lusió, compromís i canvi.