Sarkozy comença una visita a Israel per segellar el tomb amistós en la relació bilateral

El president de França, Nicolas Sarkozy, probablement el governant europeu més obertament amic d’Israel, ha arribat aquest diumenge al vespre al país acompanyat de la seva dona, Carla Bruni, encetant així una visita oficial de tres dies, la primera que fa a l’Estat d’Israel i la tercera d’un cap d’Estat francès a aquest país. Sarkozy, hoste del president Shimon Peres, s’entrevistarà també amb el primer ministre Ehud Olmert; farà un discurs avui a la Knesset (el Parlament), i, abans de marxar, es reunirà amb el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas.

A l’aeroport Ben Gurion, Sarkozy va manifestar que “la seguretat d’Israel no estarà mai garantida si no és amb el naixement d’un segon Estat, l’Estat palestí. El camí de la pau és davant nostre [...] i jo he vingut a donar el meu suport, el de França i el de la Unió Europea”. “Mai m’he amagat que sempre he sigut amic d’Israel”, va dir Sarkozy, que va qualificar la creació de l’Estat hebreu com “l’acte més important del segle XX, després de dos mil·lenis d’exili, després de l’abominable Shoah [Holocaust]”.

Relacions càlides
L’acostament franco-israelià s’ha produït en els últims anys, però la calidesa que el caracteritza des que Sarkozy va ser elegit president, no té cap precedent. El missatge que transmetrà al primer ministre hebreu, Ehud Olmert, serà que ha decidit rebaixar el ritme de reacostament a Síria, fins que el president Baixar al-Assad estigui disposat a distanciar-se dels extremistes, especialment de l’Iran. El diari israelià Haaretz criticava ahir la política de França al Pròxim Orient per ambivalent i contradictòria, però mantenia que “cap líder francès ha donat més suport que Sarkozy a Israel”. El seu predecessor, Jacques Chirac, va visitar Jerusalem el 1996, i va titllar de “provocació” el fet que agents de seguretat hebreus li impedissin saludar la població palestina, fet que el va distanciar d’Israel. François Mitterrand també va tenir una estada ben freda el 1982 després que reivindiqués dret dels palestins a tenir un Estat.