Mas dissenya una executiva a mida de tots els sectors de CDC

Convergència presumeix de ser un partit que renta la roba bruta a casa i que fa els deures. I, tot i que els congressos de qualsevol partit se sap com comencen però mai del tot com acaben fins que acaben –d’exemples recents no en falten: el del PP el cap de setmana passat o la tumultuosa cimera d’ERC de fa un mes– tot indica que el 15è congrés del partit serà una cita tranquil·la. Fonts de CDC van donar a conèixer ahir els noms de l’executiva que Artur Mas proposarà a la cimera, que se celebra aquest cap de setmana.

Una executiva que, com en els congressos del 2000 i el 2004, és l’executiva de Mas, perquè hi són tots els seus col·laboradors més directes, però que és també fonamentalment una executiva a la mida de Convergència, amb una presència equilibrada de totes les sensibilitats que bateguen a la casa més gran que de moment ha sigut capaç de construir, la que va fundar Jordi Pujol el 1974.
En la primera línia del partit es mantindrà a la presidència Jordi Pujol, tot i que sense funcions executives. Mas continuarà a la secretari general, però delegarà el control del dia a dia de CDC en el secretari general adjunt, Felip Puig. La segona línia de direcció se simplifica: les sis vicesecretaries generals que van ser elegides al congrés de 2004, i que van ocupar el mateix Puig, Antoni Vives, Lluís Corominas, Antoni F. Teixidó, Dolors Batalla i Carme Vidal, són substituïdes per quatre secretaries executives formalment dependents de Puig. A la de projectes, estudis i programes, Mas situa Francesc Homs, que s’encarregarà d’impulsar el projecte de la Casa Gran del Catalanisme.

Corominas es manté com a responsable de territori, militància i acció municipal. David Madí, mà dreta de Mas, conserva comunicació i estratègia, responsabilitat que fins ara exercia amb el rang de secretari executiu. A la quarta secretaria executiva, la de sectorials, hi arriba Montserrat Candini. Vives dirigirà a partir d’ara el projecte Galeuscat, l’aliança estratègica amb el PNB i el BNG, i Batalla i Vidal continuaran a la cúpula en els àmbits municipal i sectorial.
Mas no prescindeix, doncs, del denominat pinyol –el portaveu al Parlament, Oriol Pujol, continuarà com a membre nat de la direcció–, però compensa el seu pes reforçant Puig i renovant les estructures i els noms de l’executiva, on el 40% dels càrrecs directius correspondran a dones.

La proposta de nova cúpula, amb forta presència d’alcaldes, inclourà una comissió nacional de política municipal que dirigirà l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, provinent del roquisme i considerat referent del sector renovador. Marta Alòs rellevarà Carles Campuzano, que no obstant continuarà a l’executiva com a membre de les sectorials. Imma Juan substituirà Zoila Riera com a defensora del militant, i es crea una comissió d’arbitratge intern que dirigirà una altra dona, Neus Munté, militant del sindicat UGT. A més, Mas basteix un pont cap al passat pujolista amb la creació d’un consell assessor nacional que dirigirà l’exconseller Josep Maria Cullell, que torna a l’executiva 9 anys després de sortir-ne.