Solbes: ni un duro

Si en anteriors models de finançament autonòmic l’Estat estovava les reticències d’algunes comunitats recorrent al talonari, aquest cop ja d’entrada es declara en suspensió de pagaments aprofitant els estralls d’una crisi que ja anomena crisi. “És cert, no hi ha diners”, va admetre ahir per primer cop i sense embuts el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, deixant clar que l’Estat no aportarà ni un duro per acontentar ningú.

Mostrant les butxaques buides, l’estratègia de Solbes és centrar la negociació en l’arquitectura del model i en els percentatges dels impostos a cedir i fugir de xifres que unes comunitats puguin llançar sobre el cap de les altres. “No discutirem sobre qué hay de lo mío, això ja vindrà i serà quan es tanqui la negociació”, va advertir durant una compareixença forçada a la comissió d’economia i hisenda del Congrés.

Estat prim o massa gras
L’avís preventiu de Solbes suposa un cop de puny a la taula quan la Generalitat, en documents interns de treball, ha arribat a xifrar en 20.000 milions el que el govern central hauria d’afegir per mantenir l’equilibri entre ingressos i despeses entre l’Estat i les comunitats acordat en el model del 1999.

No és estrany, doncs, que la discussió pivoti ara sobre la forma física de l’Estat. És a dir, si l’Estat està prim i en dèficit per culpa de la crisi, com sosté Solbes, o “massa gras i necessita aprimar-se”, com li va replicar el portaveu d’ERC, Joan Ridao.

Segons el vicepresident, del 51% de la despesa en mans de l’Estat, un 33% correspon a la Seguretat Social (que no entra en el finançament) i un 18% a la resta de despeses. “Resoldre amb aquest 18% els problemes de necessitat de despesa de les comunitats i dels municipis no és raonable”, va reblar en contra del front català que des de CiU a ERC i ICV li reclamava que mogui fitxa abans del 9 d’agost que fixa l’Estatut.

Ambigu en l’anivellament
Solbes navega encara en la perplexitat de la nefasta acollida que va tenir el seu document de bases presentat el 17 de juliol i que ahir, això sí, va reconèixer que “pateix d’inconcreció”. Una ambigüitat deliberada però que s’allunya tant de l’Estatut que va ser censurada com a “feridora” per Ridao i com a “èticament reprovable” per Josep Sánchez Llibre (CiU).

Solbes es va presentar com a “absolutament respectuós” amb l’Estatut. Però aviat va escoltar com a primer incompliment la cessió del 50% d’IRPF, IVA i impostos especials, quan en aquests últims l’Estatut eleva el percentatge al 58%. “Dir al voltant del 50% no exclou el 58%”, es va excusar un cop més. No es va mullar tant en els serveis que s’han d’incloure al cistell de la solidaritat i que l’Estatut limita als tres bàsics: sanitat, educació i serveis socials.

Obligació constitucional
Tot i que diu que no s’oposa a l’anivellament parcial, va ampliar indirectament el cistell. “Si la competència de justícia està transferida a una comunitat que no té prou recursos, per a mi no hi ha cap dubte que l’hem de finançar”, va aventurar.

Davant la crida catalana a complir un Estatut que és llei orgànica, Solbes avisa que l’obligació val també per a altres Estatuts i la Constitució. “Mantenir un model harmònic que pugui funcionar per a tots és una obligació constitucional”, va concloure reiterant un cop més que “ningú en sortirà satisfet al 100%”.