ICV considera "frustrant" la compareixença de Solbes però no es penedeix del pacte de Vilanova
El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, ha qualificat aquest divendres de "frustrant" la compareixença del vicepresident econòmic, Pedro Solbes, sobre el sistema de finançament, però no es penedeix d'haver evitat que fos el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero qui donés explicacions sobre l'assumpte.
Guillot s'ha mostrat preocupat tant pel to i l'actitud de Solbes, segons la seva opinió "poc dialogant, conflictiva i enrocada", com pel contingut de la intervenció, que segons el seu parer "no té res a veure amb allò que delimita l'Estatut".
Per aquest motiu, ha exigit al govern espantol un "canvi d'actitud" en la negociació del nou sistema de finançament per a Catalunya i ha advertit Solbes que si no s'arriba a un acord sobre s'obriria "una crisi de grans dimensions, institucional, política i de país".
Malgrat les seves crítiques a la compareixença de Solbes, Guillot ha afirmat que ICV no es penedeix d'haver retirat la seva petició de compareixença de José Luis Rodríguez Zapatero d'acord amb la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega.
"No sé si Zapatero hauria dit alguna cosa diferent", ha apuntat el secretari general d'ICV, després de recalcar que, almenys, "gràcies a aquest acord existeix un compromís per part del govern espanyol de tenir ultimat un nou sistema de finançament en tres mesos".
A més, les expectatives que ICV té d'aquest termini de tres mesos "segueixen intactes", segons Guillot, que s'ha mostrat optimista i convençut que al final hi haurà "una acord i un bon acord", ja que hi ha un temps raonable per treballar-hi.
Després d'insistir en la seva voluntat de mantenir la unitat de les forces polítiques catalanes per negociar el nou sistema de finançament autonòmic, el dirigent d'ICV ha assenyalat que per al seu partit és preferible que no hi hagi acord a rubricar un mal acord.
Segons el parer de Jordi Guillot, l'única sortida en la negociació del nou sistema de finançament és que l'Estat rebaixi la seva participació en la despesa pública.