Milers de catalans marxen a Brussel·les per l'autodeterminació
Sobiranisme
A partir de les onze d'aquest dissabte al matí, la concentració per l'autodeterminació ha concentrat milers de catalans a la cruïlla de Koning Albert II Laan i Simón Bolivarlaan, a tocar de la Gare du Nord.
La marxa ha començat al voltant de dos quarts d'onze i una gran pancarta amb el lema "Catalonia, the next estate in Europe" l'ha encapçalat. Els voltants de la Gare du Nord estaven plens d'estelades, banderes europees, de Flandes i d'altres nacions sense estat de la Unió Europea.
La Plataforma deumil.cat considera que han reunit més de 10.000 participants, mentre que la policia belga ha rebaixat la xifra als 3.000.
El catedràtic de la UB i impulsor de la manifestació a través del blog, Enric Canela, i representants dels partits polítics han proclamat l'èxit de la manifestació dels 10Mil a Brussel·les. "Som aquí per exercir el dret a l'autodeterminació, que ens escolti tothom", ha expressat Canela.
Aquest divendres a la tarda havien sortit de Barcelona diversos autocars amb els ciutadans que tenien previst assistir a la manifestació a la capital belga.
La marxa per l'autodeterminació ha congregat persones de diferents punts de Catalunya que han volgut desplaçar-se fins la capital belga per reclamar el dret a decidir de Catalunya.
Mobilització
Les comarques gironines i les de l'àmbit metropolità són les que més manifestants han aconseguit mobilitzar i els organitzadors asseguren que l'aclaparadora majoria dels que s'han desplaçat a Brussel·les ho han fet per compte pròpia en els seus vehicles privats o en vols regulars, però al marge de l'organització i dels autocars i el vol xàrter que ha organitzat.
L'organització, però, ja va rebaixar aquest divendres les previsions i tot i que confiava en l'assistència de milers de persones, no aspirava arribar als 10.000 participants, com era l'objectiu.
De fet, dijous una delegació de la plataforma sobiranista va lliurar una carta dirigida a tots els eurodiputats en què reclama el dret a l’autodeterminació del poble català i fa un “toc d’atenció” sobre les polítiques “separadores i discriminatòries dels Estats”.
