«Tindrem dessalinitzadores i no les haurem de fer servir, amb aquest ritme de pluges»

–«Sí, i ara es demostra el que havíem dit llavors: ‘d'aquí a un any ja no hi haurà problemes.'»

–«No, no m'interessa la pluja: aviat s'inaugurarà la dessalinitzadora del Prat, i la de Cunit d'aquí a dos anys ja anirà, i amb això ja no hi haurà problemes a Catalunya. En anys com el passat teníem problemes perquè no s'havia fet la labor que s'havia hagut de fer fa molt temps, assegurar les puntes dels pitjors anys. També és cert que, al ritme que anem de pluges, potser arribarà el moment que disposem de dessalinitzadores i no les hàgim de fer funcionar. Poden ser un recurs més, però si no s'ha de fer servir millor, perquè com se sap gasten molta energia. Enguany, per exemple, no caldria que funcionessin encara que estiguessin construïdes. Si es manté l'actual règim de pluges els propers anys, s'han d'utilitzar el mínim.»

–«No en tinc notícia, les obres i les previsions s'estan complint, i confiem que estigui el 2010.»

–«Molt poquetes, potser alguna al Baix Penedès... Ara, però, aquest problema és menor, ens preocupa més depurar les aigües, també aviat tindrem notícies de quantitats importants reutilitzades en la indústria de Tarragona, hem instal·lat filtres per garantir la qualitat, hem potenciat l'estalvi... Estem en el camí del canvi en la cultura de l'aigua a Catalunya, i al Camp l'exemple és molt clar. Vam dir que trigaríem vuit anys i ja s'està veient.»

–«Sí, hem prescindit del transvasament de l'Ebre de manera definitiva, quan el 2004 encara era llei».

–«L'Estat ha decidit fer primer un seguit d'obres en aquesta direcció, i em sembla molt encertat.»

–«El temps és igual: el que cal és garantir la quantitat i qualitat del subministrament davant de qualsevol problema. La descontaminació no és el més endarrerit, i si es decideix fer això abans ho trobo una rectificació de savis. Els que hem nascut vora l'Ebre som conscients de la magnitud del problema i creiem absolutament prioritari fer obres complementàries abans que remoure el riu.»

–«Les sentències s'han d'aplicar exclusivament sobre els fets jutjats: no es poden generalitzar, cada cas és cada cas. Creiem que hi ha doctrina suficient per recórrer-hi amb garanties, ja hem fet els recursos pertinents i confiem que la sentència sigui anul·lada.»

–«No: estem convençuts que vam obrar d'acord amb la llei i en el futur ho farem de la mateixa manera.»

–«Tothom sap la meva opinió, i que penso que de l'energia nuclear se n'ha de prescindir. Veient el punt del debat on s'ha arribat aquests dies, només he de dir que mentre es parla les nuclears es van omplint de residus, ja els tenim aquí.»

–«Evidentment. En la mesura que l'Estat espanyol ha generat darrerament 18.000 megawatts eòlics, una xifra molt considerable, es pot prescindir dels 400 de Garoña.»

–«Em remeto al pla d'energia que va aprovar el govern català, que preveu que se'n pot prescindir al final de la seva vida útil. Per fer-ho, això sí, hem de crear les condicions perquè la gent dels territoris on estan situades pugui viure de manera adequada, em preocupen els llocs de treball.»

–«Mentre perdem llocs de treball ens haurem de seguir preocupant, han de ser la nostra prioritat absoluta. Això no vol dir que, per sort, hi ha sectors que van fent, com ara l'agroalimentari. Al Camp es continuen fent inversions, però se'n poden fer més i a això ens hem de dedicar, perquè els problemes de cohesió social que es poden produir si hi ha molts aturats són molt greus, i imminents. Espero, desitjo i treballo perquè hi hagi la màxima cohesió social, perquè la disgregació du a l'enfrontament. Quan proposo llocs de treball en qualsevol activitat compatible amb el territori –energia verda i medi ambient, tractament de residus, turisme, etc.–, ho faig perquè hem d'aprofitar les poques oportunitats que tenim, ja que els països desenvolupats n'hem anat perdent en favor dels emergents. Totes aquestes qüestions s'han de considerar seriosament perquè no podem seguir tenint tants aturats.»

–«La meva obligació com a delegat és defensar les prioritats per al Camp de Tarragona, però entenc que els companys de l'Ebre facin les seves pressions. Crec que són traçats compatibles, però els recursos també són limitats. De tota manera, les nostres connexions amb Aragó no són dolentes, i el que ens interessa ara és que es faci al més aviat possible l'autovia Tarragona-Montblanc-Lleida, per millorar també la connexió del port amb Aragó i el País Basc.»

–«CiU està perdent l'oportunitat de pensar en aquest territori, i no només en la crítica fàcil, la negació de qualsevol iniciativa... Seria desitjable que es manifestés, també des de l'oposició, com un partit de govern, expliqués les seves idees, com es poden crear llocs de treball i resoldre els problemes que va deixar després de 23 anys. S'han convertit en un partit estrany, allunyat dels interessos de la gent, ja que només pensa en els seus, passant per damunt del que sigui. És legítim que em demanin la dimissió, però no dimitiré, el meu càrrec sempre és a disposició del president.»