Puigcercós, a pèl

El casal d’Alpicat, al Segrià, era dimarts un plató improvisat del Tengo una pregunta para usted que afalaguen tant la majoria de dirigents polítics. El president d’ERC, Joan Puigcercós, s’ha de sotmetre a les preguntes dels assistents, entre els quals hi ha militants d’ERC, però també l’alcalde, que és de CiU, i simpatitzants d’altres formacions. En total, una seixantena. Tots aquells que vulguin preguntar han de dipositar una papereta amb el seu nom en un bombo. Tan bon punt se’ls esmenta, disparen.

Tripartit
Puigcercós s’agafa al finançament i a la brutal situació de crisi econòmica per defensar que som en unes “noves coordenades” en el panorama polític, també pel que fa als pactes postelectorals. La pregunta, simple i directa, la formula el president de la Patronal del Metall de Lleida, Estanis Grau: “Si ara es tornessin a repetir els resultats de les últimes eleccions, perdria una mica més de temps negociant amb l’altra força nacionalista de l’arc parlamentari?”. Ni sí ni no, i que cadascú n’extregui les conclusions que cregui oportunes. “Som gent de paraula i volem acabar la legislatura, però si tornéssim a decidir, posaríem damunt la taula algunes de les coses que han passat. No parlaré de canvi radical, però les coordenades són unes altres i faríem un altre plantejament...”, deixa a l’aire.

Desglaç amb CiU
Encara com a resposta a la mateixa pregunta, el president d’ERC empra el terme “desglaç” per referir-se a l’estat de les relacions entre els republicans i CiU. Sense assenyalar “culpables”, explica que les relacions no eren bones i que des que va ser elegit nou president d’ERC la relació s’ha començat a normalitzar. “La nostra relació només avançarà si posem el què davant del com”. I argumenta: en la disputa entre Catalunya i Espanya estem en “fronts morts”. L’Estat no mou fitxa en qüestions com el finançament, Rodalies o l’aeroport. “En fronts morts o estancats, però no avancem. Crec que comença a plantejar-se un nou escenari, que és Catalunya endins. Aquest escenari el podem fer amb eleccions, després d’eleccions o ara. I el que és molt important: segurament, per culpa de tots, del què no n’havíem parlat. En aquesta nova etapa toca posar el què damunt de la taula”.

L’escenari al Congrés
Fa dies que els partits analitzen en clau catalana els resultats de les eleccions basques. Davant la possibilitat que José Luis Rodríguez Zapatero perdi el suport del PNB al Congrés, Puigcercós apel·la a la responsabilitat de les formacions catalanes per “desembussar aquests fronts morts”. “I cadascú haurà d’estar al seu lloc: els 25 diputats del PSC, els 10 de CiU i els 3 d’ERC”, avisa.

Educació
L’Anna Grinyó treballa en una escola bressol i es pregunta quina diferència hi ha “entre els que manaven i els que manen”. Es declara una entusiasta del pacte entre el PSC i ERC, però ara “això no va bé”. La seva principal queixa té a veure amb les ràtios, que considera “elevadíssimes”, i amb el sou, molt inferior al dels mestres d’educació infantil. Puigcercós aposta per no superar els 25 alumnes per aula a primària i secundària, i per reduir també les ràtios entre 0 i 3 anys. Defensa que la nova llei (LEC) ho ha de preveure. És crític amb el paper de la família. “L’escola ha de deixar de ser un pàrquing”. “Molts pares i mares no es responsabilitzen dels fills, que arriben a l’escola sense haver-se rentat la cara”. Insta els assistents a recuperar l’autoritat del mestre. I exemplifica: el seu fill va arribar a casa fa uns mesos amb una circular per signar de la monitora de menjador en què denunciava que el nen li havia fet botifarra. “D’aquell dia el meu fill se’n recordarà tota la vida...”.

També hi ha preocupació per la crisi, la política agrària, les infraestructures i l’equilibri territorial. Tot plegat ha format part d’una prova pilot que convenç l’equip de Puigcercós, que té intenció de reproduir-la arreu en la campanya Esquerra respon. Ell mateix s’ha sentit còmode amb un format que s’allunya de la conferència i que li permet la interacció amb electors potencials que avui s’han portat molt bé.