Mas proposa el concert econòmic com nova fita a reivindicar
El líder de CiU, Artur Mas, va aprofitar ahir la presentació del llibre de Jordi Amat sobre Ramon Trias Fargas, per proposar començar a bastir a Catalunya els consensos per reclamar el concert econòmic. Mas va fer el plantejament davant el que considera un evident fracàs de la negociació del nou finançament a Madrid.
Citant sempre el dirigent d’Esquerra Democràtica, es va mostrar convençut que Trias Fargas demanaria que tots els partits catalans s’arrenglerin demanant el compliment del 100% de l’Estatut. “I si això no és possible, dir clarament que no”, va afegir.
Mas va remarcar que tres problemes de Catalunya són que a vegades es fa el ridícul, existeix manca de coratge i falta consens en les propostes bàsiques de país. Es va preguntar aleshores per què mai Catalunya “ha estat capaç de teixir els consensos i les majories necessàries” per forçar Madrid a acceptar un concert econòmic català. Va proposar intentar-ho definitivament, superant d’aquesta manera el model de l’Estatut. “El PSE i el PP tocaran a Euskadi moltes coses, però ja els asseguro que el concert no”, va dir.
Des del públic van aplaudir l’expresident Pasqual Maragall, l’exconseller Ferran Mascarell i el filosof Xavier Rubert de Ventós, que van assistir a l’acte al costat de nombrosos dirigents de CDC, així com d’Albert Sáez (Corporació Catalana), i el republicà Bernat Joan (director de Política Lingüística). També hi era present l’excap de comunicació de Maragall, Jordi Mercader (RBA), així com Javier de Godó, comte de Godó; Antoni Cambredó, president de la Corporació Catalana de Comunicació, editora de l’AVUI; l’historiador Borja de Riquer i l’exconseller Macià Alavedra.
A l’acte, al qual van assistir prop de 300 persones, va formalitzar l’entrega del premi Gaziel, convocat per la Fundació Comte de Barcelona i RBA, a Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas. La recerca per a l’obra ha estat finançada per la Fundació CatDem, abans Fundació Ramon Trias Fargas, mentre que l’editora ha estat Isabel Obiols.
Abans d’intervenir Mas, Miquel Roca va glosar el perfil personal de Trias Fargas. El va definir més com un lliurepensador que no pas com un polític, i també com un gran economista.
