Mas demana austeritat pública i més sacrificis
Artur Mas va exposar ahir les seves idees per sortir de la crisi en un discurs gens habitual en un cap de l’oposició. Va reduir al mínim les crítiques als governs de Zapatero i Montilla, i en canvi va remarcar que caldrà una gran austeritat pública i importants sacrificis per superar la recessió. En va parlar extensament, mentre demanava lideratge per posar en marxa 41 mesures en un pla d’acció de tall socioliberal –com els avals públics als bancs perquè perdin la por a donar crèdits–. Va plantejar una reducció d’impostos, i alhora sensibilitat social cap al 18% de la població que viu en crisi crònica.
Davant les 2.000 persones que van omplir el Palau de Congressos de Catalunya, Mas va fer una descripció realista, volgudament crua, de la situació econòmica. No va voler donar lliçons, reconeixent que tampoc ell no sap ben bé tot el que està succeint a l’economia mundial, però va enumerar criteris de resposta que creu clars: s’ha estirat més el braç que la màniga, falla el model de creixement, no és només un problema internacional sinó també català i espanyol, i Catalunya se’n pot sortir si suma i hi posa el coll. Va citar des de John Kenneth Galbraith fins a Theodore Roosevelt, passant per Albert Einstein, The Economist i Amadeu Hurtado.
Per Mas la reacció només pot ser nacional, i per tant nacionalista: entén que per superar la crisi cal assumir el repte d’“aixecar Catalunya”. I va ser aquí on va demanar lideratge al govern. Alhora el president de CiU va reclamar sacrificis. Va precisar que haurà de quedar totalment salvaguardat el 18% de la població que passa dificultats. Als altres els demana que s’arremanguin –que acceptin un augment de sou només de l’IPC–, i va emplaçar el president José Montilla a predicar amb l’exemple.
Sou un 10% més baix
Mas va proposar que l’executiu es redueixi el sou de forma significativa. Va anunciar que si CiU governa, es retallarà la nòmina un mínim del 10% mentre duri la crisi. Aquesta mesura hauria d’anar acompanyada al seu entendre d’un pla d’austeritat de l’administració, que implicaria limitar a l’IPC real l’increment salarial dels funcionaris i reduir-ne el nombre total. Un segon aspecte seria flexibilitzar el mercat, amb mesures com la creació d’un nou contracte indefinit amb una indemnització fixa per a acomiadaments equivalent a un mes per any treballat. Permetent que part de la indemnització es pugui deduir dels impostos sobre beneficis no distribuïts durant els anys de bonança.
Segons Mas, el model de creixement que ha tingut Catalunya, i també Espanya, ha caducat. Va relacionar el finançament amb la solució de la crisi, a causa que el dèficit fiscal s’emporta el 9% del PIB, i va reiterar que els nacionalistes no acceptaran l’acord si “no compleix escrupolosament l’Estatut”.
Mas va posar com a prioritat absoluta garantir la viabilitat del màxim nombre d’empreses i salvar el màxim nombre de llocs de treball. Cap altra. “A les empreses que no són viables cal ajudar-les a plegar. I a les persones que es queden sense feina cal ajudar-les a subsistir i a trobar-los una nova ocupació”, va dir sense embuts. Va advertir que en els pròxims mesos Catalunya pot rebre dos cops durs amb el finançament i la sentència de l’Estatut, i va prevenir per no caure en el desencís: “Ni abaixar el cap ni llançar la tovallola”.
