La revolta social dels grecs

Grècia va ocupar fa uns mesos les primeres pàgines dels diaris en haver patit la pitjor revolta social en 35 anys. La mort d'Alexandros Grigoropoulos, un estudiant de 15 anys, el 6 de desembre passat, a causa d'un tret de la policia va ser el detonant d'unes protestes que es gestaven arran del descontentament popular ja existent. Les herències autoritàries d'uns cossos policials que gaudeixen d'impunitat total, el descrèdit de la classe política i dels partits, així com una educació pública desacreditada, van ser alguns dels factors que van desencadenar la ràbia primer de la joventut grega i després de gairebé tota la societat.

L'assassinat va ser per als joves el colofó del menyspreu amb què l'Estat i el sistema educatiu els tracta, en una escola pública cada vegada més desprestigiada. Amb ells, els universitaris van ocupar les aules com a continuació d'una llarga lluita iniciada el 2006, quan durant gairebé un any es van mobilitzar per impedir que es permetés la creació de les universitats privades.

Es podria pensar que la crisi econòmica va ser l'impuls principal de les protestes, però a Grècia llavors no s'havia fet sentir tant en forma d'acomiadaments massius o de recessió com en altres països, ja que les classes mitjana i baixes pateixen des de fa més d'una dècada els problemes econòmics.

La revelació de nombrosos casos de corrupció, un fenomen endèmic de la vida política grega, que implicaven tant el partit Nova Democràcia, de dretes, que governa des de fa uns cinc anys, com el PASOK, socialdemòcrata, que va estar gairebé 20 anys al poder, va ser un altre factor que van incidir en l'explosió social.

El fet va ser que van sorgir manifestacions i van esclatar disturbis des de Salònica, al nord, fins a Càndia, a Creta.

Quatre dies després d'haver-se iniciat la revolta, just en la mateixa jornada en la qual Grècia va quedar paralitzada per una vaga general, petites rèpliques de les protestes es van estendre fins a Itàlia, França, Dinamarca i l'Estat espanyol, entre altres països. Va ser un crit d'atenció per als governs europeus. Molts van considerar la revolta grega un còctel explosiu i van témer que fos l'inici d'un nou Maig del 68 a tot Europa.