Ibarretxe guanya però López té via lliure per ser el lehendakari
Tots els mals presagis que auguraven dirigents, militants i simpatitzants del PNB aquesta setmana, la possibilitat que Juan José Ibarretxe guanyés les eleccions basques amb claredat però que Patxi López pogués ser escollit lehendakari amb els vots gratis del PP i d’UPyD en la investidura, es van acabar consumant ahir a la nit amb les cares llargues de la parròquia penabista concentrada al vestíbul de Sabin Etxea. Ibarretxe havia aconseguit la seva quarta victòria electoral superant els resultats de fa quatre anys tot i presentar-se sense Eusko Alkartasuna, però el PSE obtenia els millors resultats de la seva història i alhora veia com el PP també feia els deures i els dos partits constitucionalistes -amb l’aportació previsible del partit de Rosa Díez- tenien a la mà l’oportunitat de sumar aquells “màgics 38 escons” que l’any 2001 va reclamar l’espanyolisme més dur.
La nit va ser molt llarga, sobretot a la seu dels nacionalistes bascos: les enquestes que auguraven una còmoda majoria del PNB amb els seus socis habituals es van tòrcer ben aviat per als interessos penabistes i des del 67% fins al 100% de l’escrutini la probable nova majoria de socialistes, populars i UPyD ja no es va moure, tot i patir algun transvasament. L’escó número 30 del PNB a costa del cinquè d’Aralar, canviat a Biscaia, va ser rebut entre els nacionalistes bascos com una benedicció més simbòlica que efectiva, i el segon escó d’Eusko Alkartasuna en detriment del 25è del PSE, en aquest cas a
Àlaba, pot durar només uns dies per efecte del vot estranger.
La victòria constitucionalista va tapar altres èxits i fracassos de la nit: la confirmació d’Aralar com “la nova esquerra abertzale” amb quatre escons, com va proclamar la candidata revelació d'aquestes eleccions, Aintzane Ezenarro, i el “fracàs” sense pal·liatius d’EA amb el qual el seu candidat, Unai Ziarreta, va posar el càrrec a disposició i va anunciar un pròxim congrés extraordinari per triar una nova direcció. L’esquerra abertzale il·legalitzada, amb les paperetes nul·les de D3M, va tornar a mobilitzar-se i hauria aconseguit, si els 100.900 vots haguessin estat vàlids, un total de set escons.
Comença el ball
La gran partida de la negociació per formar govern, en qualsevol cas, va començar ja amb les compareixences dels candidats i dels líders dels partits, en les quals va quedar clar que Patxi López té via lliure i la gran majoria d’escenaris a favor per ser el quart lehendakari des de la recuperació de la democràcia i el setè de la història de l’autogovern basc. Hereu com s’ha confessat en campanya del lehendakari Ramon Rubial, que va governar el Consell General Basc entre 1978 i 1979, Patxi López va comparèixer eufòric al quarter general dels socialistes bascos en un hotel al costat del Museu Guggenheim per anunciar que presentarà la seva candidatura en la sessió d’investidura al Parlament basc.
Seguint els consells de Felipe González, quan aquest va visitar Éibar dimarts, López es va mostrar disposat a recollir “els suports necessaris per ser el pròxim lehendakari”. Uns minuts abans, el candidat del PP, Antonio Basagoiti, ja li havia ofert els seus 13 escons “perquè Euskadi prengui un camí diferent”. “Si el PSE no ha enganyat, hi haurà canvi”, va afegir Basagoiti.
Però López també va dir que a Euskadi s’havia acabat “el temps dels fronts” i el seu discurs va coincidir sorprenentment amb el del president del PNB, Iñigo Urkullu, que va allargar la mà al candidat socialista per constituir un govern “fort, coherent i estable”, això sí, presidit per Juan José Ibarretxe. El lehendakari, donant-se un bany de masses, potser l’últim, a Sabin Etxea, també va mostrar-se disposat a “liderar les negociacions” per constituir el nou govern.
Avui les executives dels partits es reuniran i no serà fins dijous que les juntes electorals tancaran els resultats provisionals amb la incorporació del cens de residents a l’exterior, que enguany ha comptabilitzat 4.587 vots.
