Front pel català a Madrid
La normalització lingüística
A Roma, fes com fan els romans. Aquesta és la frase que va utilitzar l'expresident del Congrés dels Diputats Manuel Marín per no deixar que el diputat d'ERC Joan Tardà preguntés a un ministre castellanoparlant en català.
Era el 2 de juny del 2004, tres mesos després que José Luis Rodríguez Zapatero sorprengués en convertir-se en president espanyol per primera vegada. Tres mesos després que ERC i ICV visquessin esperançats l'inici d'una legislatura que havia de posar les bases de l'Espanya plural.
I dins d'aquesta pluralitat, els diputats d'Esquerra, amb Joan Puigcercós al capdavant, entenien que hi cabia l'ús de les llengües cooficials a la cambra baixa. Però ben aviat van tornar a tocar de peus a terra.
Marín no va deixar preguntar a Tardà en català, però no va dir res quan va fer el mateix el seu company de files Jordi Ramon. Per què? Doncs perquè a qui preguntava Ramon era al llavors ministre d'Indústria, José Montilla, que immediatament li va respondre en la mateixa llengua.
Potser el president del Congrés va preveure la lluita incansable de Tardà perquè, al cap d'uns quants mesos, va moure fitxa i va proposar una solució: la fórmula Marín, que permetia fer una intervenció en català d'un minut com a màxim si abans es donava la traducció als serveis de taquigrafia. L'invent va durar menys d'un mes perquè, veient-ne els resultats, Marín va vincular el debat a la reforma del reglament de la cambra.
Reforma sense consumar
Tot plegat encara està pendent de solució, perquè la reforma no es va consumar. Els partits catalans diuen que va ser el PP qui va oposar-se a incloure-hi la fórmula Marín.
Vist així, aquest tràmit seria un dels poquíssims fracassos d'Alfredo Pérez Rubalcaba com a portaveu del PSOE al Congrés. Amb tot, pels passadissos se senten pistes que ajuden a entendre què va passar. La primera és que Rubalcaba i Marín no es portaven gens bé, i tenint en compte que la reforma era el projecte estrella del president..., és allò de pensa mal i no erraràs.
La segona és que al partit de govern és a qui menys li interessa impulsar un nou reglament. De fet, Rubalcaba assegurava que el llavors portaveu del PP, Eduardo Zaplana, acceptaria la inclusió del català com a contrapartida als mecanismes de control que aconseguiria. Però no va ser així.
Estratègia a partir d'ara
El que és innegable és que Tardà va iniciar la batalla ara fa cinc anys i no vol deixar-la. En contra dels que poden pensar, com a independentistes, que a Madrid s'hi ha de parlar en castellà perquè és un altre país, el diputat d'ERC diu que, actualment, el Congrés és el millor "aparador" per aconseguir que el català tingui més reconeixement a Europa o que les empreses li donin importància.
És per això que ha arrencat el compromís de CiU, PNB, IU, ICV, BNG, CC i NaBai perquè demanin a l'actual president, José Bono, que recuperi la fórmula Marín. També ho ha intentat amb PSOE i PP. El suport dels populars és molt difícil, però qui s'ha quedat bocabadat amb el suport amb què compta la proposta és el portaveu socialista, José Antonio Alonso.
Tant si diuen que sí com si no, ERC promourà un acte de signatura per enviar un escrit a Bono. En cas que el president de la cambra no els faci cas, tornaran al conflicte que van començar el 2004 parlant en català sigui com sigui.
Sense fer soroll
De moment, Bono ha passat per sobre el debat sense fer soroll i no s'ha pronunciat respecte a tornar a aplicar la fórmula Marín. Una prova d'això és que no va dir res al cap de files d'ERC, Joan Ridao, quan va pronunciar quatre paraules en català en el discurs d'investidura de Zapatero.
La demanda d'ERC és compartida per CiU i ICV, tot i que Tardà denuncia la "soledat" que ha sentit al llarg d'aquests anys. El vicepresident del Congrés i diputat de la federació, Jordi Jané, destaca la seva implicació en la declaració de Sitges i demana "menys teatre i més pinya" amb els altres partits.
Des del PSC, la diputada Meritxell Batet sol·licita consens amb tots els grups per recuperar la fórmula Marín i aconseguir que sigui al Senat on es parli plenament en català. El portaveu d'ICV, Joan Herrera, proposa un temps de reflexió i, sobretot, "actuació unitària".
