Política

Montilla avisa ERC que esgotarà la legislatura

El president José Montilla ho té molt clar: pensa acabar la legislatura. Les eleccions les convoca ell i no se celebraran abans del novembre de l’any que ve. Així ho va assegurar en una conversa informal amb periodistes als passadissos del Parlament. I si ERC trenca?, va preguntar algú. Què poden fer? Una moció de censura i fer Artur Mas president?, va ser l’argument amb què va replicar, descartant implícitament aquesta possibilitat. CiU està fent volar les especulacions sobre un avançament electoral i el president va decidir sortir a tallar-les d’arrel.

La cosa, però, va anar fins i tot més enllà quan les reflexions d’un Montilla distès i relaxat sobre les possibilitats de José Luis Rodríguez Zapatero de governar en minoria es van interpretar com una reflexió aplicable a Catalunya, és a dir, com un avís als republicans en el sentit que està disposat a governar sense ells.

Des de Presidència es va assegurar que no es considera aquesta escenari, que ningú compta amb un trencament del tripartit i que les reflexions sobre els governs en minoria es referien exclusivament a l’escenari plantejat al Congrés de Diputats.

Però les paraules del president van encendre els passadissos del Parlament, habitualment rendits a la tediosa monotonia de la Cambra. Montilla havia recordat que a Txèquia governa un tripartit en minoria, mentre que a Escòcia el nacionalista Alex Salmon perd una tercera part de les propostes que presenta. I les interpretacions van arrencar a córrer en totes direccions.

Sessió de control
Tot era nou. Montilla, al contrari que José Luis Rodríguez Zapatero, no és especialment partidari dels off the record pels passadissos. Tampoc des del govern s’havia entrat explícitament en el debat públic sobre la continuïtat del tripartit tot i els avisos que repetidament deixa anar ERC sobre els efectes d’un mal acord de finançament.

Però la jornada parlamentària es desenvolupava plena de rumors i insinuacions. Per això, en acabar l’homenatge a l’historiador i exdiputat Josep Benet, el president no va tenir inconvenient a fer petar la xerrada amb els periodistes.
Damunt la conversa pesaven, i molt, els dards que minuts abans dins l’hemicicle li havia llançat el portaveu de CiU, Oriol Pujol, acusant-lo de frenar el pacte sobre el nou finançament pel temor que un mal acord provoqui el trencament del tripartit. Les acusacions de Pujol havien irritat el president fins al punt que va ventar-li: “Vostès no deixen de ser una minoria”.

Montilla sabia que l’acusació de Pujol no era improvisada, que durant tot el matí des de CiU s’havien atiat les especulacions sobre un avançament dels comicis. De fet, els estrategs nacionalistes fa setmanes que asseguren que treballen amb un escenari d’avançament electoral.

Per això el president va voler sortir a deixar clar que no té intenció d’avançar els eleccions sota cap concepte. Va assegurar que les converses amb el govern espanyol sobre el nou finançament segueixen el seu curs. Que hi ha negociacions secretes, discretes i públiques. I que el procés no serà indefinit però que resulta ridícul imposar-se terminis. Fins i tot va deixar oberta la porta a la possibilitat de celebrar una nova trobada amb Zapatero com la convocada el mes de desembre passat per abordar aquest tema.

Reunió Montilla-Castells
Poc després, i al mateix passadís, el conseller d’Economia, Antoni Castells, va anunciar que aquest matí es reunirà la part catalana de la Comissió Mixta, que integren ell mateix i els consellers Josep Huguet i Joan Saura, a més dels negociadors dels tres partits del govern.

Castells, que durant el matí va celebrar al seu despatx una reunió de 25 minuts amb Montilla, va admetre que hi ha hagut pocs moviments en relació amb les negociacions, per la qual cosa la cita d’avui servirà només per fer balanç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Política

Mor Montserrat Candini, la primera alcaldessa de Calella

estats units

Biden preveu reprendre la campanya tot i la pressió creixent perquè plegui

barcelona

Els Bombers de l’1-0 no poden demanar l’amnistia per deixadesa judicial

GIRONA

El TIJ insta Israel a revocar els assentaments il·legals i a aturar la discriminació als palestins

barcelona
Política

Mor als 80 anys l’expresident del Vietnam Nguyên Phú Trong (2018-2021)

Rússia

El periodista dels EUA Evan Gershkovich, condemnat per espionatge

Barcelona
POLÍTICA

Mor Frederic Prieto, primer alcalde de Cornellà de Llobregat en democràcia

Cornellà de Llobregat
tribunal

Una jutge si que amnistia Homs per malversació, desmarcant-se del Suprem

barcelona
Estats Units

Trump accepta la nominació i fa una crida a la “unitat”

Barcelona