Zapatero sacrifica Solbes
La crisi econòmica sembla que, definitivament, donarà pas a una crisi de govern. José Luis Rodríguez Zapatero espera a tornar dimarts vinent de la seva ambiciosa gira internacional per anunciar el que ja fa dies que li balla pel cap.
Ara sí, l'adéu de Pedro Solbes com a cap de l'equip econòmic del govern espanyol sembla imminent i la seva sortida comportarà notables canvis dins un executiu socialista amb el qual el president espanyol espera encarar d'una vegada l'asfixiant situació econòmica.
Zapatero, en declaracions des d'Istanbul, va mostrar-se visiblement molest per les filtracions periodístiques d'ahir sobre la remodelació del seu govern i es va limitar a suggerir que "ja es veurà si s'encerta o no".
És evident que no li feia gens de gràcia haver de respondre a especulacions el dia que pretenia treure pit amb la reunió que acabava de celebrar amb el president dels EUA, Barack Obama. Algunes informacions afirmaven ahir que Zapatero vol reduir el nombre de ministeris un any després de la seva presa de possessió, que es compleix ara. Per tant, caldrà conèixer els detalls de la crisi de govern.
I mentre Zapatero opta per mantenir-se enigmàtic sobre els possibles canvis, les previsions apunten que el nou govern en aquesta etapa tindrà un perfil més polític, sobretot si s'acaba confirmant la incorporació de l'actual president andalús, Manuel Chaves, com a vicepresident i encarregat de les relacions amb les autonomies, i la del vicesecretari general del PSOE, José Blanco, que substituiria la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. En aquest sentit, tot fa preveure que Zapatero acabarà dissenyant un executiu amb tres vicepresidències: l'econòmica, la política i la de relacions amb les autonomies.
Vicepresidents
El desgast que ha ocasionat la greu crisi en la figura del vicepresident fa que el seu relleu no sigui cap sorpresa, però sí la seva possible substituta, l'actual ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, que haurà de fer front a una crisi que encara no ha tocat fons, i també heretarà la patata calenta de la negociació del finançament. Si més no, Salgado coneix bé el rerefons del debat perquè sovint s'ha vist implicada en la batalla territorial.
Si es confirmen els pronòstics, la vacant d'Administracions Públiques l'ocuparà Chaves, que, a banda d'adquirir el rang de vicepresident, faria de contrapès de Salgado en les relacions amb les autonomies. La possibilitat que Zapatero finalment es decanti per un govern amb tres vicepresidències serviria també per restar poder a l'actual vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, que continuaria en el càrrec.
La incorporació de Chaves obligarà el PSOE andalús a forçar d'una vegada el relleu de Chaves al capdavant del govern de la Junta. Fonts socialistes assenyalen que el número dos del govern, Juan Antonio Griñán, ocuparia la presidència fins a les properes eleccions andaluses. Però la guerra per la successió de Chaves es manté oberta, i la responsable de política autonòmica del PSOE, Mar Moreno, continua sent la millor situada per convertir-se en la futura candidata a la Junta.
Finalment, sembla que la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, deixarà el govern per donar pas a un dels homes de més confiança de Zapatero, el seu número dos al PSOE, José Blanco, que mai no ha amagat el seu interès per incorporar-se al govern i en diverses ocasions ha avançat que volia ocupar la cartera de Foment. S'espera que publiciti amb més encert la política d'infraestructures.
