Francisco Caamaño, principal negociador en la reforma de l'Estatut

Francisco Caamaño Domínguez, nou ministre de Justícia en substitució de Mariano Fernández Bermejo, ha estat en els últims cinc anys l'enllaç del govern espanyol amb el Parlament català, convertint-se així amb el principal negociador per la part espanyola en la reforma de l'Estatut català, aprovat pel Congrés el 30 de març de 2006 i pel Senat el 10 de maig del mateix any.

El nou ministre és catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de València i ha estat lletrat del Tribunal Constitucional (TC) durant vuit anys i va tenir un paper clau en l'acord final per a la reforma de l'Estatut de Catalunya. Ell va ser un dels promotors d'incloure la paraula "nació" al preàmbul del text estatutari, esquivant així els problemes jurídics que pugués portar l'aparició de la paraula dins els articles.

A finals de l'any 2007, l'aleshores secretari d'Estat de relacions amb les Corts, va advertir als partits catalans que el 18,85% del PIB d'inversió en infraestructures no tenia per què complir-se els anys següents perquè aniria variant. El més important, a parer seu, era que el percentatge es complís al final del cicle, l'any 2013. "Podria haver-hi perfectament un any que no es complís el percentatge i un altre en què fos superior", va precisar. Caamaño va fer tot aquest raonament per justificar precisament el fet que el 2007 el càlcul que va fer l'Estat es quedés curt en 827 milions d'euros.

Aleshores el representant del govern central també va reconèixer que el procés de l'Estatut va posar de manifest que a Catalunya "hi havia un dèficit d'infraestructures constatable, verificable i perfectament apreciable" que havia de ser solucionat perquè la inversió estatal en grans infraestructures s'havia centrat en "les regions que podien rebre ajudes dels fons europeus".

A finals del 2008, Caamaño, preguntat sobre la lentitud del desplegament estatutari, es va limitar a justificar que el PSOE estava en minoria i que hi havia els recursos al TC que feien "més difícil esgotar certes interpretacions" a l'hora d'elaborar "cert tipus de llei". Dit això, va garantir que "mai més s'intentaria" una altra Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA).