Només un 2,3% de catalans creu que el finançament ha de ser la prioritat de la Generalitat, segons el CEO

Només un 2,3% de catalans creuen que la negociació del nou sistema de finançament ha de ser la prioritat de la Generalitat. Ho diu l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), feta amb una mostra de 2.000 individus entre el 20 de novembre i el 19 de desembre del 2008.

Un 37,5% dels catalans creuen que l'atur i la precarietat laboral haurien de centrar les actuacions prioritàries del govern, un 21,1% creu que hauria de ser millorar les polítiques socials i un 19,5% aposta per l'accés a l'habitatge.

El director del CEO, Gabriel Colomé, ha presentat les dades aquest divendres i ha indicat que "els ciutadans estan més preocupats per allò que creuen que els afecta més directament, com ara l'atur i la precarietat laboral, que no pas pel sistema de finançament, tot i que aquest a la llarga tingui molt a veure amb les seves prioritats".

La nota mitjana que els catalans posen a la gestió de l'actual govern és d'un 5,46. En concret, un 46,8% dels enquestats atorguen un aprovat a l'executiu, un 25,9% li posa un notable i un 21,7%, el suspèn. Només un 1,7% dels consultats donen un excel·lent al gabinet de José Montilla, i un 3,8% no sap o no contesta. La nota mitjana (5,46) es manté més o menys igual que en l'enquesta de juny del 2007 (5,44) i que en la de juliol del 2006 (5,50).

Segons l'enquesta, el 39% dels ciutadans tenen una imatge bastant positiva del funcionament de l'administració pública. El 31,6% la veuen ni positiva ni negativa; el 20,2%, bastant negativa; un 4,8%, molt negativa; i un 2,3, molt positiva.

Respecte al grau d'informació sobre l'actuació de les institucions, un 47,2% se sent poc informat per part del seu Ajuntament; un 33,7%, bastant informat; i un 14,1%, gens informat. Un 51,2% se sent poc informat per part de la Generalitat; un 30,3%, bastant informat; i un 15,7%, gens informat. Així mateix, un 51,7% se sent poc informat per part del govern espanyol; un 26,5% bastant informat; i un 18,9 gens informat.

Respecte al millor que ha fet durant el darrer any el govern, un 20,4% opina que ha estat la millora de les infraestructures; un 18,5% vota per la política social; i un 9,1%, per la millora del sistema sanitari. En la franja baixa, trobem que un 1,7% dels consultats creu que el millor ha estat impulsar o aconseguir un nou Estatut; un 1,6% defensa la promoció que s'ha fet de la cultura catalana; i un 1,6%, lloa les actuacions en trànsit.

Un 9,6% creu que la política d'immigració és el pitjor
Pel que fa al pitjor de l'últim any, un 9,6% dels catalans creu que la política d'immigració ha estat la més mal feta. Un 8,7% critica més l'actuació sobre el sistema educatiu; un 8,7% critica la insatisfacció amb la política; un 7,8% es queixa especialment de les actuacions que haurien d'haver millorat les infraestructures i les carreteres; un 7,7% es lamenta de la política d'habitatge; i un 7,2% protesta per la política social.

Sobre l'actuació de l'executiu pel que fa a l'estat de l'autogovern, un 47,5% dels catalans l'aprova, un 24,2% el suspèn, un 19% li posa un notable i un 1,1% un excel·lent.

En política econòmica, un 43,1% suspèn el govern i un 39,9% l'aprova. La nota mitjana és d'un 4,3. Respecte a la lluita contra l'atur, un 53,4% suspèn l'executiu i un 34,3% l'aprova, i la mitjana és d'un 3,92. I la Generalitat també suspèn en la lluita contra la precarietat, amb un 51,5% d'enquestats que la critiquen: només 35,2% l'aproven.

Els catalans també suspenen el govern en la seva actuació en immigració (amb una mitjana d'un 4,06), en justícia (4,58) i en habitatge (3,9).

Per contra, el govern aprova, segons l'enquesta, en educació (nota mitjana de 5,43), en cultura (5,81), en sanitat (5,80), en serveis socials (5,47), en seguretat ciutadana (5,42), en medi ambient (5,57), en transport públic (5,76), en ports i aeroports (5,70), en xarxa de tren (5,28) i en carreteres (5,66).

Un 43,4% pensa que la immigració és més aviat perjudicial
D'altra banda, un 43,4% dels catalans pensa que la immigració estrangera és més aviat perjudicial per a Catalunya; un 30% pensa que és més aviat beneficiosa; i un 22,8% la troba "ni beneficiosa ni perjudicial".