Zapatero avisa el PSC que no admetrà que es qüestioni el TC

Dur i taxatiu. Així descrivien membres de la direcció del PSOE l’actitud mostrada ahir pel president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en defensa del Tribunal Constitucional després que el PSC hagués expressat el neguit existent a Catalunya davant el retard de la sentència sobre l’Estatut i les informacions que apunten que pot produir-se una severa retallada del text. Un Zapatero contundent va avisar el PSC i, de retruc, el govern català, que no admetrà que es qüestioni l’alt tribunal, i va exigir que quan arribi el moment s’acati la resolució, com assegura que farà el govern espanyol, segons van explicar a l’AVUI membres de l’executiva.

Alguns dirigents atribueixen la contundència de Zapatero defensant la tasca del TC i la seva legitimitat a “l’esgotament” que diuen que li produeix el debat sobre una sentència que no existeix i, a més, en un moment en què pretén que la qüestió territorial quedi diluïda per prioritzar altres fronts, com ara la crisi econòmica, el segrest de l’Alakrana o la presidència espanyola de la UE.

El PSC, en tot cas, mai no ha qüestionat públicament el TC, si bé és cert que ahir el dirigent del PSC i membre de l’executiva del PSOE Miquel Iceta va exposar davant la direcció estatal aquest neguit sobre la demora de la sentència, i va apuntar que la incertesa sobre el futur de l’Estatut genera radicalisme.

Iceta va recordar també l’existència d’una proposició d’ERC que demà es discutirà al Congrés per introduir canvis a la llei orgànica del TC per tal d’agilitzar la tasca i el nomenament dels seus membres.

Zapatero, però, s’ho va prendre pel cantó que més crema, va avisar que no admetrà que es modifiquin les regles a mig partit i va afegir que si es vol debatre l’assumpte que s’ataqui el PP per haver impugnat l’Estatut, però mai el TC “perquè seria atacar el cor de la democràcia”.

Perjudici general
Mentrestant, el president José Montilla, aliè a les exigències llançades en clau interna pel líder del PSOE, es preparava també davant una hipotètica sentència negativa i, després de reunir-se amb representants de sis territoris que han reformat els seus estatuts, alertava que una retallada del text català també els farà mal, ja que suposarà un retrocés de l’Estat descentralitzat. Montilla insistia que una sentència negativa produirà una crisi política i institucional perquè a Catalunya s’interpretarà com una “desautorització” de la voluntat popular.