La declaració de reparació obvia que Companys era president de la Generalitat

Només 16 línies. Aquest és el contingut de la "declaració de reparació i reconeixement personal" emesa pel ministeri de Justícia en favor de Lluís Companys i signada pel ministre. Es tracta d'un model de redactat utilitzat també per a uns 600 casos més –els d'altres represaliats pel franquisme que han sol·licitat el certificat previst per la llei de memòria històrica–, i que conté un primer paràgraf "personalitzat", segons fonts del ministeri.

Aquest fragment, que varia segons les circumstàncies de cada represaliat, té set línies i concreta que "ha quedat acreditat que D. Lluís Companys i Jover va patir violència per raons polítiques i ideològiques", i que "va ser injustament condemnat a mort en compliment d'una sentència imposada per un il·legítim consell de guerra". En cap moment s'esmenta el càrrec amb què va ser afusellat Companys, president de la Generalitat.

El document, que no té cap transcendència jurídica, ha estat lliurat aquesta matinada (hora catalana) a la néta de Companys, Maria Lluïsa Gally, a Mèxic, on viuen els descendents del president màrtir. El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, s'ha desplaçat al país americà per participar en l'acte, en què el ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño, ha entregat el certificat.

Informe de la fiscalia en preparació
Amb aquest gest, el govern espanyol considera acabada la seva intervenció en el procés per rescabalar la família Companys i Catalunya com a país. Ara és el torn de la Generalitat, que aquest dijous aprovarà, en un consell executiu extraordinari –coincidint amb el 69è aniversari de l'afusellament– la petició a la fiscalia perquè presenti davant el Tribunal Suprem un recurs de revisió del consell de guerra que va condemnar a mort el president. L'objectiu és que la condemna, si la justícia accepta revisar el cas, sigui finalment anul·lada.

La fiscalia sempre s'ha oposat a qualsevol revisió de casos del franquisme al Tribunal Suprem, al·legant la necessitat de preservar la seguretat jurídica. Va passar en el cas de Salvador Puig Antich i en el de Joan Peiró, ministre català de la II República espanyola.

Ara, però, el departament de Saura manté converses amb la Fiscalia Superior de Catalunya, encapçalada per Teresa Compte, que emetrà un informe sobre el cas adreçat als seus superiors, la Fiscalia General de l'Estat, encapçalada per Cándido Conde Pumpido. L'escrit de Compte avaluarà la petició del govern català, que es formalitzarà demà. Segons han indicat a l'AVUI.cat fonts de la fiscalia, la fiscal en cap hi està treballant però no donarà a conèixer el seu veredicte fins que tingui la declaració entregada avui per Caamaño i la petició formal de la Generalitat.

Si l'informe de Compte és favorable a la sol·licitud de la Generalitat i convenç Conde Pumpido, el fiscal general haurà d'ordenar als fiscals del Suprem que canviïn el criteri utilitzat fins ara. Després serà cosa dels jutges de la sala militar del Suprem decidir si accepten el recurs per reobrir el cas.