Examen al president

Cavalcant sobre una onada d’entusiasme popular i de desig de canvi, Barack Obama va començar avui fa un any el seu mandat aprovant una bateria de mesures per desbushificar el país: va ordenar el tancament de Guantánamo, va prohibir la tortura, va posar un calendari per a la retirada de les tropes de l’Iraq, va revocar la prohibició de destinar fons federals a la investigació amb cèl·lules mare i va engegar mesures de transparència a l’administració, entre d’altres.

En pocs dies, el president va fer visible als ulls dels nord-americans i del món sencer que la Casa Blanca havia canviat d’inquilí i que la promesa de girar com un mitjó la política del seu impopular predecessor no era només un artifici per vestir la seva brillant retòrica. Obama comptava aleshores amb un confortable suport de l’opinió pública nord-americana, amb més d’un 60% d’índex d’aprovació a la seva gestió, i tots els líders mundials maldaven per fer-se una foto amb ell.

Fins que va posar damunt la taula les mesures estrella del seu primer mandat: el paquet d’estímul econòmic i, sobretot, la reforma sanitària. I la flor del president va començar a pansir-se. La dreta conservadora va despertar de cop del xoc de la derrota electoral del novembre del 2008 i va mobilitzar un exèrcit de ciutadans crítics amb el gir “socialista” que estava prenent el país.

“El president té un paper molt difícil en l’actual clima que hi ha als EUA. L’opinió pública nord-americana està molt dividida en moltes qüestions”, explica a l’AVUI Steven J. Balla, professor de ciència política de la Universitat George Washington. “Per exemple –continua Balla–, Obama ha tingut dificultats per satisfer els dos bàndols en la qüestió de l’avortament. Va fer campanya per mantenir l’avortament legal i, alhora, reduir el nombre d’avortaments, i les mesures que ha pres per complir la primera promesa han irritat els conservadors, mentre que els passos en sentit contrari han molestat els liberals”.

Però el detonant de l’agre enfrontament actual entre els nord-americans ha estat la reforma sanitària, un pla per mirar de garantir la cobertura mèdica gairebé universal, molt modest per als estàndards de l’Europa occidental, però una veritable revolució als Estats Units, que posa en risc els fonaments de la societat capitalista als ulls de molts nord-americans al·lèrgics a la intervenció estatal. “Amb la reforma sanitària és molt difícil trobar un terreny comú que satisfaci tothom”, comenta Balla.

La guerra, doncs, està servida. El president ha perdut el crèdit de què disposava fa un any i els nord-americans comencen a jutjar-lo pels fets i a exigir-li que tradueixi les promeses en resultats. Una ullada ràpida a la web que mesura el nivell de compliment de les promeses d’Obama, l’Obameter (Obàmetre), deixa el cap de la Casa Blanca prou ben parat en el primer any de mandat. Segons aquest portal, el president hauria complert ja 91 promeses, en tindria 33 encarrilades, 87 encallades, 275 per complir i 14 trencades. El problema és que entre les incomplertes n’hi ha de molt sonades, com la de tancar Guantánamo durant el primer any de mandat, la de promoure una administració transparent i la d’eliminar els impostos a la gent gran que guanya menys de 50.000 dòlars l’any. I que la millora de l’economia nord-americana, tot i que ja ha sortit de la recessió, encara no s’està notant a la butxaca dels ciutadans ni s’està traduint en la creació de llocs de treball.

“Fora de control”
“La major part de les coses que podrien millorar el nivell d’aprovació d’Obama estan fora del seu control”, afirma Michael Traugott, expert en l’impacte que els mitjans de comunicació tenen en la política nord-americana de la Universitat de Michigan, que està convençut que així que “l’economia es recuperi també ho farà la popularitat del president”.

Tant la situació econòmica com la guerra de l’Afganistan, dues de les qüestions més difícils de controlar, han estat heretades del govern anterior. Però per als nord-americans Bush ja és història i és al president actual a qui exigeixen que els resolgui els problemes. Obama haurà de fer, doncs, mans i mànigues per complaure’ls si no vol que el castiguin a les urnes en les eleccions legislatives parcials del novembre.