ZP agafa aire amb CiU i el PNB mentre descol·loca Rajoy

Mariano Rajoy pot acabar sent víctima de les seves pròpies paraules. La cara de satisfacció amb què dimecres passat afirmava que havia “posat al límit” José Luis Rodríguez Zapatero en el debat econòmic del Congrés no és la mateixa que presenta aquests darrers dies després que s’ha començat a adonar que el cap de l’executiu espanyol li té massa presa la mida. Els “acudits” de Zapatero que tant procura denunciar el líder del PP li poden jugar una mala passada si, com sembla, el president recupera la iniciativa gràcies a una oferta d’acord que Rajoy, amb raó o sense, ha rebutjat amb excessiva vehemència.

Fa una setmana es feia difícil imaginar que a Zapatero encara li quedessin conills al barret per afrontar el complicat debat de dimecres en què, previsiblement, la seva solitud parlamentària havia de ser el titular de la jornada. Però la seva capacitat d’improvisar i sorprendre és il·limitada, i la incapacitat de reacció que sovint demostra el líder de l’oposició tampoc no té fronteres.

Màxima solemnitat
Amb poca antelació, però dissenyat amb l’astúcia suficient, Zapatero va saber fer un gir i, després de rebutjar la idea llançada dies abans per CiU d’explorar un pacte d’Estat, el president espanyol es va presentar al Congrés amb una oferta “d’amplis consensos” a la qual va donar la màxima solemnitat.

Abans d’executar el pla, havia estat capaç també de forjar certes complicitats intentant esmorteir la previsible duresa en els arguments dels portaveus parlamentaris. Prèviament, doncs, va tenir la deferència de trucar a Josep Antoni Duran i Lleida i Josu Erkoreka per informar-los de com pensava articular l’oferta d’acord global.
En canvi, no va mantenir cap contacte informatiu d’aquestes característiques amb Rajoy, prova que l’estratègia estava planificada per sorprendre’l i, sobretot, per abocar-lo a prendre l’actitud que va prendre. “Amb el seu no rotund a l’acord, ell mateix va caure en el seu parany i es va retratar davant l’opinió pública”, es vantava un alt dirigent del PSOE que forma part del nucli dur de Zapatero.

El dilluns previ al debat, és evident que els que formen part dels maitines en què s’assessora el president –entre els quals destaquen José Blanco, Alfredo Pérez Rubalcaba, Elena Salgado i Leire Pajín– van pensar la manera de girar la truita perquè el focus del debat es desplacés de la crisi a l’oferta de diàleg de Zapatero.

El president, doncs, va madurar la idea de crear la comissió governamental per enfilar els consensos amb els grups, en la qual va col·locar dos gestors –Salgado i Miguel Sebastián– i un ministre amb força més pes polític, Blanco. En quedaven fora el ministre de Treball, Celestino Corbacho, i la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. El PP es vol aprofitar d’aquest fet i es dedicarà a menystenir-la situant-la pràcticament a la cua de l’atur polític.

D’altra banda, la ronda de contactes al Congrés que s’havien inventat per sortir del pas després que CiU posés sobre la taula la necessitat d’un acord seguirà el seu curs amb les reunions dirigides pel portaveu socialista, José Antonio Alonso. Les trobades a la cambra es mantindran fins divendres vinent amb els partits del grup mixt i amb el PP, coincidint amb la primera reunió que dijous vinent celebrarà la comissió governamental.

Zapatero es reserva
En tot aquest procés, el líder socialista es reserva el paper de cridar personalment Rajoy per a una primera reunió bilateral entre govern i partits. La decisió, però, s’acabarà de madurar en funció de l’actitud que prengui la direcció del PP en els primers contactes.

Salgado s’ha dedicat els darrers dies a posar-se en contacte amb els líders polítics i assegura que el primer va ser Rajoy. Tot i així, i tenint en compte les dificultats de l’acord global, queden clares quines són les preferències, ja que s’ha tingut molta cura amb CiU i PNB. Alguns dirigents del PSOE no amaguen que donaran per bo el diàleg si al final del procés aconsegueixen establir una entesa estable amb els grups català i basc que s’estengui als pressupostos estatals.

Fa quatre dies també, el PSOE, a més de no aixecar cap a les enquestes, no podia ni verbalitzar que aspirés a ampliar aliances.