En estat (auto)crític

Els partits catalans estan espantats. Una abstenció del 62% i un vot en blanc del 2,9% en els comicis europeus, a un any i escaig dels comicis al Parlament –en què s'hi juguen veritablement la vida–, han fet que comencin a reflexionar seriosament sobre el seu paper.

Cinc de les formacions han acceptat el repte de l'AVUI.cat de fer públic un text d'autocrítica. Només el PSC se n'ha desdit a última hora, tot i que aquest diumenge publica un a la premsa un anunci amb què dóna les gràcies a qui els va votar i demana "perdó" a qui es va quedar a casa.  "Ens sap molt greu que les nostres propostes no t'hagin arribat (...), i encara ens sap més greu no haver aconseguit enfortir el sentiment de ciutadania europea", diu la publicitat. 

La reacció de la resta de partits, els que sí que han participat en la proposta de l'AVUI.cat, és desigual. Els textos estan firmats per líders destacats de cada formació i Joan Herrera, d'ICV, és el que més es despulla, sense por. Els altres admeten els errors de la classe política en diferents graus. I alguns apunten també a la responsabilitat dels mitjans de comunicació i del govern. Reproduïm els textos íntegrament. El lector jutja.

CIU. FELIP PUIG
"Els partits polítics hem estat incapaços d'explicar els beneficis d'Europa".
L’alt percentatge d’abstenció d'aquestes eleccions europees sense dubte no es deu únicament a la naturalesa dels propis comicis. Analitzant la corba de participació veurem que sempre Europa ha cridat poc a les urnes. I és aquí on hem de fer la primera reflexió. Els votants veuen llunyanes les institucions europees i es parla d’Europa en sentit negatiu: les legislacions agràries, l’anunciada prohibició de les festes de foc tan implantades a Catalunya, els requisits de seguretat en els aeroports… Somiàvem una Europa que ens portaria la plenitud i ens hem trobat una Europa que ens exigeix molt i ens compensa de manera poc visible.

Els partits polítics hem estat incapaços d’explicar els beneficis d’Europa i en canvi, durant cinc anys, hem proclamat accions per plantar-hi cara.

Però hi ha un segon element que ha fet que aquesta vegada la poca participació hagi estat la notícia. Des de fa uns anys la desafecció política guanya posicions, s’implanta l’allunyament dels ciutadans que troben en la política una font d’enganys i promeses incomplertes, en lloc de trobar-hi respostes a les seves inquietuds. Si a això hi sumem campanyes que únicament reclamen el vot de la por, o que ens presenten una Catalunya en blanc i negre, es crea un còctel letal per a la democràcia.

Des del convenciment que CiU és la força que ha contribuït més a la participació (increment de vot respecte el 2004), no em costa reconèixer que la nostra veu no s’ha fet sentir prou per decantar la percepció dels votants. Segurament haurem de ser més contundents a l’hora de defugir uns estils de fer política sense voluntat de construir, sinó amb convicció de destruir.

ERC. JOAN RIDAO
"La gent no ha anat a votar per altres factors imputables als mateixos partits"
L’abstenció és la gran guanyadora de les eleccions, amb perdó del PP. Al Principat, el diferencial de quasi 9 punts de menys participació en relació a la resta de l’Estat és una dada pèssima, que s’explica en gran part per raons de naturalesa interna. Només en part, perquè la forta bipolarització de la campanya, la circumscripció electoral única i la forta espanyolització del debat també han tingut la seva incidència. Tanmateix, en clau catalana, el plus de desmotivació que s’ha traduït en un nivell insòlit d’atonia per part dels electors té molt a veure amb la incertesa de l’agenda política, amb una carpeta catalana més oberta que mai i sense resoldre, com demostra la qüestió del finançament.

Tanmateix, la gent no ha anat a votar per altres factors imputables als mateixos partits: la nul·la pedagogia davant la complexitat i llunyania del debat europeu, el fet que s‘hagi plantejat com a primàries d’altres eleccions, la frivolitat d’una campanya dominada pels bigotis, els vestits, els avions o els escortes d’Aznar. Amb tot, tot i entendre la decepció, l’apatia electoral no és útil. Els partits potser no han estat a l’alçada, però les eleccions permeten triar la millor alternativa. Si no votem, després no ens queixem.

PP. JORDI CORNET
"La classe política no ha estat capaç de motivar la societat"
Només cal veure les dades de participació de les darreres eleccions per concloure que la classe política no ha estat capaç de motivar la societat catalana per acostar-se a les urnes. Creiem que cal que obrim una reflexió, que no només ha d'incloure als polítics sinó també al conjunt de la societat i als propis mitjans de comunicació. Des de la nostra òptica, el principal repte és incentivar la participació política no només dels afiliats i simpatitzants, sinó també de la resta de ciutadans i sectors socials, ja que tots es veuen afectats per les propostes dels diferents partits. Les noves tecnologies introdueixen moltes possibilitats però no és l'únic camí i hem de fer un esforç tots plegats per obrir la política als catalans

D'altra banda, entenc que a Catalunya el llenguatge polític se centra en temes que només interessen a alguns sectors però no al conjunt de la societat. En algunes ocasions, crec que la classe política i els mitjans de comunicació ens retroalimentem i centrem algunes de les nostres declaracions públiques en polèmiques que els ciutadans no entenen o bé no creuen que els afectin en la seva vida diària.

Malgrat això, considero que el govern, que marca gran part de l’agenda política, és el principal responsable de la situació. El tripartit evita sistemàticament parlar dels problemes reals de les famílies catalanes i, a més, el conseller de participació Joan Saura s'ha gastat molts diners públics en informes sobre desafecció política i plans de foment de participació que ja hem vist que no han servit de res.

ICV. JOAN HERRERA
"Si els nostres votants s'han quedat a casa hi ha moltes coses que cal saber analitzar"
La notícia més rellevant de les eleccions al Parlament Europeu ha estat, sense dubte, l’abstenció. I no per esperada és menys preocupant.

És veritat que les eleccions europees sempre han mobilitzat menys l’electorat, però el fet que a Catalunya el 62% de la ciutadania no hagi anat a votar i que el vot en blanc sigui la sisena força política ens ha de fer reflexionar profundament sobre la salut del nostre sistema democràtic. En aquest sentit, els partits polítics i totes aquelles persones que fem política des de la convicció de que aquesta és imprescindible per transformar la societat i per avançar en drets, llibertats i benestar de les persones, hem de fer autocrítica i saber llegir què ens estan dient aquestes xifres.

Certament, l'última campanya electoral ha tingut tots els ingredients per desmotivar i desenganyar la gent: bipolarització, picabaralles, notícies de corrupció, retrets, crides al vot de la por, confusió.

Des d’ICV hem intentat parlar d’Europa i de propostes en positiu però és veritat que si els nostres votants s’han quedat a casa hi ha moltes coses, més enllà d’aquests dies de campanya, que cal saber analitzar.

No hem de contribuir a la crispació instal·lada en la política i també hem de fer un esforç per apropar-nos més als barris, als problemes de la gent i explicar millor i directament, més enllà dels titulars, allò que fem cada dia a les institucions.

Des d’ICV també creiem que en aquestes eleccions molta gent d’esquerres no ha anat a votar. A Catalunya continua existint una majoria social d’esquerres que va votar al Parlament de Catalunya per un canvi de polítiques. Segurament alguna cosa caldrà revisar en les polítiques del Govern d’Entesa si aquest no està complint les expectatives de la majoria social que li va donar suport i ara decideix quedar-se a casa.

En definitiva, les claus de la desafecció són múltiples i complexes i cal una anàlisi més exhaustiva i en profunditat. Des d’ICV no volem quedar-nos en una reflexió retòrica, sinó que entenem, com a partit polític que creu en la radicalitat democràtica, que no podem contribuir a aquesta situació. Per això començarem el curs vinent amb unes jornades amb experts i la participació de tota la nostra organització per fer propostes per canviar el que sigui necessari per dignificar la política i recuperar la confiança de la ciutadania en el sistema democràtic.

CIUTADANS (C's). ALBERT RIVERA
"Els polítics han malbaratat l'atenció ciutadana que desperten unes eleccions".
Les eleccions europees han de fer reflexionar a l'establishment polític català. El fet de que Catalunya hagi estat la comunitat autònoma amb menys participació de tota Espanya, ens ha de preocupar als polítics catalans no només sobre el model de construcció d'una Europa imposada i llunyana, sinó també sobre com ens adrecem als ciutadans.

La campanya electoral hauria d'haver estat una oportunitat per donar a conèixer els diferents models vers Europa, les tasques que es desenvolupen a les institucions i com la Unió Europea afecta la vida del ciutadà. En comptes de fer aquesta feina de pedagogia social, les campanyes i els polítics han malbarat l'atenció ciutadana que desperten unes eleccions, centrant els discursos en la desqualificació, la por i les cortines de fum, en un exercici de frivolitat política d'una irresponsabilitat flagrant. Des dels partits polítics no podem demanar a la ciutadania que participin a unes eleccions, si abans no els hem traslladat il·lusió, mitjançant el debat polític i les ofertes electorals.

Per la nostra part, C's reconeix que no hem sabut traslladar el nostre missatge europeista a la població, però s'ha de tenir en compte el tancament i el soroll mediàtic ens ha posat la feina molt complicada.