Política

Ernest Benach: "Catalunya és una nació sense Estat i, per tant, amb febleses estructurals que fa que en certs aspectes sigui necessari anar tots junts"

El president del Parlament assegura que en el 70% de la llei electoral tots els diputats es posarien d'acord ràpidament

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha reiterat aquest dijous que en aquests moments de desafecció, descrèdit de la classe política i crisi econòmica "els discursos ja no serveixen de res, cal fer coses", i "anar tots a una".

I l'argument per a Benach és: "Catalunya és una nació sense Estat i, per tant, amb febleses estructurals que fan que en certs aspectes sigui necessari que tots els polítics ens entenguem, anar tots junts. Hem d'estar a l'alçada per recuperar la confiança de la ciutadania".

Ara bé, al seu entendre hi ha d'haver tot un seguit de mesures i no només l'elaboració d'una nova llei electoral. "Si no fem moltes coses durant molt de temps, no recuperarem la confiança de la ciutadania, que no entén que no estiguem reaccionant", ha afirmat Benach en una entrevista a RAC 1. Més encara: "Només aconseguirem ser creïbles de nou si som constants, humils i fem les coses molt ben fetes".

Dit això, però, ha puntualitzat respecte a la nova llei electoral que les llistes obertes són una opció, tot i que no es pot oblidar la representativitat dels partits, que són necessaris per a la democràcia. "Hem de ser capaços entre tots de trobar l'equilibri entre vot, territori i diputats de referència, perquè, per exemple, no imagino les eleccions europees amb llistes obertes", ha explicat el president del Parlament.

En aquest sentit, Benach ha assegurat que si tota "la llei electoral ha de ser 100, tots els diputats estarien d'acord en un 70%. En un 10%-15% més es podrien forçar acords, i la resta, ja serà més difícil".

Pel que fa a la situació interna del seu partit, Benach, que aquest dijous celebra el seu 50 aniversari, ha reconegut que la baralla interna "ha fet molt mal" a ERC.

"Hem fet moltes coses malament, ens hem equivocat. Però som conscients de quin és el nostre mal: la baralla interna, i això s'ha d'acabar", ha reblat.

Les traduccions al Parlament

Per altra banda, el president del Parlament ha assegurat que garantirà "peti qui peti" el dret de qualsevol diputat o representant del govern a expressar-se en català o castellà a la Cambra.

Benach s'ha referit així a la polèmica suscitada després que el Parlament pagués mil euros per una traducció castellà-català amb motiu de la visita d'una delegació de Nicaragua.

En la seva opinió, és "incomprensible" haver donat a una "anècdota la categoria de notícia, conflicte i drama", ja que "ningú explica que el Parlament en dos anys ha rebaixat 12 milions d'euros el seu pressupost, d'un total de 72 milions", i "aquest esforç de contenció, ara, per mil punyeters euros, se'n va tot".

El president de la Cambra catalana ha explicat que "és tan fàcil com que jo he de garantir i ho faré, peti qui peti, que qualsevol diputat del Parlament o qualsevol representant del govern pugui expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials que hi ha a Catalunya, que són el català i el castellà".

"Només faltaria que un diputat no pogués parlar català al Parlament. És de sentit comú", ha recalcat, i ha assenyalat que "tota la vida, des del 1980, s'ha fet així al Parlament; no ha variat la norma".

I, segons ha dit, "el que em dol és que aquestes polèmiques acaben fent mal a les institucions".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.