Miopia

Quantes vegades durant aquests dies deu haver pensat Patxi López allò de “protegiu-me dels meus amics, que dels meus enemics ja me n'ocupo jo”? El lehendakari contempla com Zapatero li subhasta el càrrec amb els xicots del PNB a canvi de l'aprovació per part dels nacionalistes bascos dels pressupostos de l'any que ve. Amb amics així, qui necessita enemics?

La jugada basca és molt similar a la que va intentar el mateix Zapatero amb els socialistes catalans el 2006. Faria bé el lehendakari de demanar consell a Montilla, que li va endossar al líder del PSOE un segon tripartit, quan aquest ja havia aparaulat amb Mas un retorn a l'statu quo dels noranta.

Res a dir. Zapatero segueix escrupolosament el consell de Maquiavel: el primer deure del príncep és conquerir el poder i conservar-lo. El problema és que aplica una lògica caducada. Els “germans fraternals” bascos i catalans ja no se sacrifiquen tan alegrement a canvi de l'estabilitat al Congrés perquè ara tenen uns governs per defensar.

Però sembla que algú a la Moncloa pensa que el que passa a les eleccions autonòmiques no pot afectar la seva majoria de les generals. Són els mateixos que el març de 2008 declaraven que havien guanyat “malgrat” Catalunya. Els que confonen “els catalans” amb CiU i “els bascos” amb el PNB. Els que mercadegen presidències, candidatures i aliances, com si en poguessin disposar. Aquells que no entenen com és que les criades els han sortit tan rebels.