El veto de Puigcercós a la llista divideix els carodistes

La decisió de Joan Puigcercós de prescindir de Josep-Lluís Carod-Rovira en la llista al Parlament de Catalunya de cara a les eleccions de l’any que ve, que va avançar ahir l’AVUI, ha caigut com una galleda d’aigua freda entre els dirigents de l’entorn del vicepresident del govern, que es van assabentar de la notícia dimarts al vespre. Tot i així, davant la possibilitat de presentar batalla a l’actual direcció del partit o forçar un pols amb Puigcercós, són majoria els partidaris de no fer-ho. Les negociacions per a la configuració de les llistes estan obertes i aquí Puigcercós és conscient que té la paella pel mànec.

Carod va explicar dimarts als seus afins el contingut de la conversa amb l’actual líder republicà i la decisió de Puigcercós de no comptar amb ell a l’hora d’elaborar la candidatura ni tampoc de reubicar-lo en un futur govern, en cas que el tripartit es reediti. La decisió ha encès Carod, que veu impotent com el nou president de la formació s’asseu en un plató de TV3 i justifica la seva exclusió de la llista. De res no han servit ni les peticions públiques de continuar “a la primera línia del compromís” ni els suggeriments d’un tàndem amb Carod de número dos.

A la reunió de dimarts hi van assistir una trentena de col·laboradors de Carod, entre els quals Ernest Benach, Rafel Niubò –un dels homes de confiança de Carod que més s’oposen al fet que el vicepresident tiri la tovallola–, Carles Bonet, Marina Llansana, Antoni Soy, Manel Balcells, Ramon Arribes, Jaume Gilabert, Miquel Pueyo, Margarida Aritzeta i Joan Manuel Tresserras. També hi havia Jordi Portabella, líder del grup municipal de Barcelona. Fonts presents a la trobada coincideixen a assenyalar que era general la sorpresa i la sensació que s’havia trencat un “pacte entre cavallers”: la renúncia de Carod a encapçalar la llista exigia per als carodistes una contrapartida que ara se’ls veta. Però són significatius els silencis de destacats dirigents i la voluntat generalitzada de “no començar una guerra”.

“No sóc partidari d’una guerra, però sí de tenir exèrcit”, va deixar anar Carod en un moment de la reunió. Segons les mateixes fonts, el to del vicepresident era de decepció, fins al punt que es va sembrar el dubte sobre el seu futur més immediat. En aquest sentit, són rellevants les declaracions que, amb comptagotes, fa Carod en públic. “Desitjo al partit del qual són militant que tingui els millors resultats en el futur”, fa el comunicat que ahir es va traslladar des de Vicepresidència, com si ja no anés amb ell.

Entre els afins al vicepresident s’estén la idea que no es pot obrir una nova ferida interna, i menys un any abans de les eleccions. Amb aquest argument –afegit a algunes reserves sobre el “personalisme” de Carod– i el de la renovació, semblen ser majoria els partidaris de “trobar-hi una sortida” encara que no sigui un lloc destacat a la llista. “Defenso activament que sigui el número dos, però, al cap i a la fi, ser a les llistes o no és secundari. El que cal és comptar amb el capital”, apunta un carodista present a la trobada de dimarts. És exactament el que Puigcercós defensa en públic.

Més enllà de la divisió entre “durs” i “tous”, els carodistes coincideixen a preservar l’estabilitat del govern per damunt de la pugna interna. Fonts pròximes a Puigcercós apuntaven ahir que la figura de Carod a l’executiu queda “tocada” en haver-se sabut la notícia. Si més no, i si no es gira la truita en les pròximes hores, Carod afronta l’any que queda fins als pròxims comicis en una situació més dèbil que fa dos dies.