"Perquè el català sigui oficial a la UE, la gent s'hi ha d'implicar"

Com aconsegueix un jove informàtic sol que la web del Parlament Europeu estigui en català?
Tècnicament no és complicat: no es requereixen grans infraestructures, sinó només un servidor -que tinc a casa meva-, que és un ordinador de rebuig, donat per la UPC, amb una connexió ADSL normal i corrent. El que va dur més feina va ser fer la traducció i el més difícil va ser dissenyar l'estratègia del projecte El català, la següent llengua a la Unió Europea.

I com enginya el projecte?
Calia desenvolupar-lo amb temps abans que Zapatero presidís el Consell de la UE durant la primera meitat del 2010. Primer, calia socialitzar el debat; sabia que el tema no era nou i que els polítics en parlaven, però calia llançar una sonda per veure com respirava la ciutadania.

Què li va semblar la resposta?
Va ser molt encoratjadora. La xifra de visitants és molt important. La web (www.europarl.cat) va tenir 155.000 visitants únics el 2008, que hi van consultar 650.000 pàgines i les xifres no han parat de créixer. La sort va ser que la iniciativa es va propagar a través de correus electrònics i a través de dos grups creats al Facebook.

Vostè mateix va moure la campanya a internet?
No. El projecte i jo érem anònims del tot. En publicar-la vaig escriure a tots els eurodiputats del nostre territori lingüístic perquè ho sabessin i ho donessin a conèixer a Brussel·les. Llavors vaig quedar a l'expectativa de què passava.

Així la web la van fer córrer els eurodiputats...
Ells la van fer córrer institucionalment i el 16 d'abril del 2008 em citen a l'oficina del Parlament Europeu de Barcelona i em demanen que la tanqui per temes legals: per apropiació d'imatge -perquè vaig haver de retocar el logotip per traduir-lo- i per fer ús de les fotos sobre la Cambra. Això va sortir als mitjans i així és com la iniciativa va començar a ser coneguda.

Es va complicar la vida, el van acusar de pirata...
Sí, em van tractar com si fes coses il·legals i em van advertir que els seus advocats s'hi posarien si no tancava la web. La situació es va mantenir incerta fins que el novembre del 2008 vam fer una roda de premsa amb Òmnim Cultural i la Plataforma per la Llengua, que van donar-me suport i van dir que si calia anar als tribunals em defensarien. Arran d'això l'Oficina del Parlament Europeu em va dir que em despreocupés del tema i que la web podia continuar activa.

No es van veure amb cor de denunciar un fet tan obvi i inofensiu, que respon a un dret elemental...
Quan em van citar, vaig enviar-los una carta per al portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch. Hi deia que jo no tancaria la web però que els lliuraria les contrasenyes necessàries perquè ho fessin ells, sempre a canvi d'una entrevista per parlar-ne. No em van respondre.

Què pretenia amb l'entrevista?
Parlar del projecte per veure com aprofitaven la feina feta per la web de la Cambra. Jo no volia ser qui la tanqués... Però no va caldre perquè van canviar de parer en veure el suport de la gent, d'Òmnium i la Plataforma per la Llengua.

¿Aquest cas demostra que compten més l'audàcia i els fets consumats que gaires discursos?
No, demostra que tots som necessaris. Els eurodiputats han defensat molt la qüestió políticament i jo ho faig en l'àmbit ciutadà, i demostro que la demanda té suport, més enllà dels discursos dels polítics a Brussel·les. Som ciutadans europeus que demanem que la nostra llengua sigui oficial, com ho són 23 llengües més.

Fa un mes i mig va presentar la segona part del projecte... Com funciona?
Un cop socialitzat el debat i amb Europarl.cat salvada, proposo que la ciutadania europea pugui donar suport a l'oficialitat del català i que les parts implicades -Brussel·les, l'Estat espanyol, els partits i institucions catalans...- es moguin. Guardans primer i ara en Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Maria Badia (PSC) i també Oriol Junqueras (ERC) donen suport a la iniciativa de la web www.oficialitat.cat. El PP, coherent amb els seus plantejaments, és l'únic que n'ha restat al marge. També Jordi Pujol i personalitats d'institucions culturals s'hi han sumat. Ara ja són desenes de milers les adhesions rebudes i ens plantegem amb Òmnium com promoure més la campanya, sobretot en l'àmbit internacional.

D'on treu la fermesa per a una gesta que sembla una missió impossible?
Sembla una missió impossible perquè aquesta UE és l'Europa dels Estats, que han imposat una lògica: només ells es consideren ens amb criteri propi i llibertat d'acció. Així, l'oficialitat sols s'aconseguiria quan algun Estat catalanoparlant accedís a la UE. Fins ara s'ha defensat des de faristols argumentant el nombre de catalanoparlants; que reconèixer la nostra llengua ens acostaria a Europa, etc. Cal, però, també que la gent s'hi impliqui. És l'única manera de vèncer la voluntat política desplegada en contra. Les traves reals són al govern espanyol... Sí, només a Madrid. L'oficialitat d'una llengua l'ha de sol·licitar un Estat i l'espanyol ho ha de demanar en la propera reforma del Tractat. Val la pena votar el 7-J pel català a la UE? Sí, hi ha 4 grups que defensen l'oficialitat i com més catalans hi hagi pels diferents grups del Parlament, més influència tindran.