«Montilla hauria de saber que a Europa també hem de defensar el català»

–«En lloc d'emprenyat, seria més precís parlar del català fastiguejat: el que està cansat, decebut... El meu objectiu és implementar el català responsable, implicat i que s'esforça. De moments difícils en la nostra història, n'hi ha hagut tones. Ara, per tant, no ens cal ni el català optimista ni l'emprenyat.»

–«Una de les grans amenaces de la democràcia és l'abstencionisme, perquè vol dir que no som capaços d'implicar la societat. A les europees, la ciutadania té la sensació que Brussel·les està molt lluny i allà no es decideix res de rellevant. És una sensació falsa. La responsabilitat dels polítics i la societat civil és transmetre que el que passa a Europa és important. Ens hi juguem la nostra presència.»

–«A Brussel·les s'ha decidit, entre moltes altres qüestions, el pla de Bolonya. Oi que això afecta els nostres joves i les nostres universitats? És importantíssim. Hauríem d'haver fet sentir la nostra veu quan es discutia la directiva. Tanmateix, moltes de les bones i meditades decisions de la UE tenen un problema: són molt mal posades en pràctica per l'Estat espanyol. Per això als catalans ens convé tant marxar de l'Estat espanyol.»

–«És possible que els polítics no passin el millor moment, i en part s'ho deuen merèixer. Però res no és més fàcil i perillós que criticar els polítics. És injust. Si les coses no van bé, és per culpa dels polítics i dels que no ho són, com els especuladors financers, els empresaris, els periodistes o els professors d'universitat. La nostra societat, malauradament, dimiteix massa sovint de les seves responsabilitats. I si ells no hi són, encara anirà tot pitjor.»

–«Pot passar de tot. Ara, però, em sembla evident que l'acció de govern té molts vessants: algun punt no és del tot positius per algú i d'altres seran tot al contrari.»

–«És possible. En les últimes eleccions espanyoles, el PSC va obtenir els millors resultats. Però això depèn de la nostra capacitat per mobilitzar l'electorat que ha tendit cap a l'abstenció. Si el vot catalanista es queda a casa, ens convertirem en el parallamps del PSC, perquè el seu electorat s'absté menys. Si ERC no obté representació, el PSOE o el PP tindran un diputat més. Això ho decidirà Catalunya.»

–«El català és la meva llengua i, per tant, és molt important. Com pels alemanys, l'alemany. Evidentment, no és l'única cosa important al món. Montilla hauria de saber que a Europa també hem de defensar el català, i estaria bé que es notés que algú el defensa. Els socialistes tenen molts més diputats que ERC a Europa i han tingut molts anys per mostrar la seva preocupació pel català. Això mateix hauria de servir per defensar el català al Congrés: els 25 diputats del PSC s'haurien d'espabilar.»

–«M'agradaria parlar-hi català, però segurament no em deixaran. Puc parlar en italià, un mica en francès i entremig potser se m'escapa alguna frase en català. Però el que jo voldria és el ple reconeixement i la normalitat lingüística.»

–«Si cal, no tindré cap problema. A més, és la llengua del 85% dels conciutadans del meu municipi i de molts amics meus.»

–«No hi haig de competir. CiU i ERC han de sumar esforços per mobilitzar l'electorat sobiranista i catalanista. Si convertim les europees en l'enèsima disputa de l'espai sobiranista, ens equivocarem. Enviarem a casa molts votants.»

–«No hi estic d'acord, en això, però tampoc és el meu problema. Jo vull que els votants catalanistes –des del centredreta fins a l'esquerra transformadora– puguin votar una formació com ERC explícitament independentista i que plantejarà a Europa polítiques socials.»

–«Possiblement. Per sortir de la crisi, Tremosa té receptes amb un sector públic menys poderós i amb una perspectiva liberal o neoliberal. Ells miren més a Hayek i Friedman, i nosaltres, a Keynes.»

–«ERC ha de fer sentir la seva preocupació per la situació de l'Estat del Benestar al conjunt d'Europa. Defensarem que el sector públic i les empreses han de ser coresponsables de la sortida de la crisi. Però Catalunya té altres problemes derivats del fet que Espanya no la deixa ser prou Europa. I el problema del finançament és gravíssim. Tenim la possibilitat de demanar a la UE que es pronunciï sobre el finançament adequat per a les regions dels estats membres.»

–«Passa per tots els camins. Si no, no ens en sortiríem. La lluita pel reconeixement nacional de Catalunya ve de lluny i ha estat molt difícil. Per tant, necessitem tots els instruments nacionals i internacionals. Hem d'explicar-nos i buscar solidaritats a Europa.»

–«No és exactament així. Hem de ser solidaris amb pobles oprimits del món, però també hem de ser amics dels estats forts que siguin democràcies. No hem de rebutjar tenir una bona relació amb els EUA, perquè és una democràcia malgrat que tingui dèficits democràtics.»

–«Obviament. Però si optéssim per no fer amistat amb ells, encara estaríem en una situació més feble. Volem viure sempre en la declamació lírica? No fem òpera, fem política. Ens hi juguem el benestar dels nostres ciutadans.»