Política

CiU proposa obrir la porta a una consulta sobiranista sense permís de l'Estat

Presentarà una esmena a la llei de consultes populars per plantejar la possibilitat de convocar "consultes ciutadanes" no vinculants amb l'objectiu de celebrar una macroconsulta d'autodeterminació a Catalunya

CiU presentarà un paquet d'esmenes al projecte de llei de consultes populars, en el qual plantejarà la possibilitat de convocar "consultes ciutadanes" no vinculants, sense necessitat de demanar permís a l'Estat, cosa que obriria la porta a poder celebrar una macroconsulta d'autodeterminació a Catalunya.

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha volgut posar pressió sobre ERC i ha denunciat la "poca ambició" del projecte de llei impulsat pel tripartit, ja que només regula la convocatòria de referèndums prèvia autorització de l'Estat, sense desenvolupar "altres tipus de consultes" previstos a l'Estatut.

"Ens temem que ha primat fortament l'ideari del PSC, que ha doblegat les suposades ambicions d'ERC", ha lamentat Pujol, que ha acusat la direcció d'Esquerra de "contradir-se" i d'intentar "confondre", en promoure la celebració de consultes d'autodeterminació a diferents municipis catalans i "renunciar", en canvi, a regular-les degudament per llei al Parlament.

Pujol ha destacat que l'article 122 de l'Estatut, sobre consultes populars, deixa oberta la possibilitat que des de Catalunya es convoquin consultes que no siguin necessàriament referèndums, que sí que requereixen el vistiplau de Madrid.

La consulta ciutadana
Per evitar que Catalunya "s'autolimiti" en aquest assumpte, CiU proposa crear una nova figura, la "consulta ciutadana", que no exigiria una autorització estatal per ser convocada perquè, per exemple, no faria ús del cens i de l'administració electoral, encara que sí que es crearia un procediment molt similar.

Segons ha explicat la diputada de CiU Dolors Batalla, aquestes "consultes ciutadanes" podrien impulsar-se tant a tot Catalunya com a nivell municipal, a iniciativa del govern català, del Parlament, dels ajuntaments per a les convocatòries locals o, fins i tot, a iniciativa popular, a través de la recollida de firmes: un 3% del total de la població catalana o, en cas de les consultes municipals, un percentatge variable.

Registre de consultes
En lloc d'utilitzar el cens electoral oficial, i per evitar així l'exigència de vistiplau estatal, s'utilitzaria un "Registre de Consultes Ciutadanes", gestionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya i en el qual figurarien totes les persones amb dret a participar en aquestes consultes, que serien tots aquells que tinguin la condició de "veïnatge civil català" o, almenys, cinc anys de residència a Catalunya.

Igualment, es crearia un "Consell de Consultes Ciutadanes de Catalunya", que seria l'equivalent a la Junta Electoral Central i en el qual hi hauria magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, experts en dret i ciències polítiques, així com membres designats pel Parlament.

En el cas de les consultes a nivell municipal, s'instaurarien consells locals de consultes ciutadanes, de composició similar.

Batalla ha reconegut que, en cas de prosperar les esmenes de CiU, el govern de la Generalitat o el Parlament podrien convocar a tot el territori català, per exemple, una macroconsulta sobre la independència de Catalunya, que no seria vinculant però que donaria carta de naturalesa institucional a les consultes d'aquest estil que actualment promouen entitats privades des de diversos municipis, sense la participació directa dels ajuntaments.

Aquesta figura de "consultes ciutadanes" podria ser útil, segons ha destacat Batalla, per preguntar als catalans per exemple sobre la gestió d'aeroports, el Quart Cinturó o l'energia nuclear.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.